Diari de recerca

Antigament, la gent assistia atònita a la reiterada desaparició de milions d’ocells cada cop que arribava l’hivern. Se’n van a alta mar, hibernen sota el fang… les teories més inversemblants sobre aquest succés es podien comptar per dotzenes, algunes d’elles, fins i tot, sostingudes per eminents científics com el mateix Carolus Linnaeus.

Com tantes altres vegades, però, tot va començar a canviar fruit d’una troballa fortuïta: la d’una peculiar cigonya blanca trobada morta l’any 1822 en un petit poble alemany anomenat Klütz. La cigonya en qüestió tenia una llança que li travessava el coll! I no, no va ser aquesta la causa de la seva mort. La llança, com es va poder comprovar més tard, era originària de l’Àfrica tropical i la cigonya, que havia mort per altres causes, l’havia dut clavada des del dia en què algun indígena va decidir provar de caçar-la mentre passava l’hivern per aquelles contrades.

Era la primera prova viva que confirmava que les cigonyes realitzaven migracions de llarga distància fins a l’Àfrica tropical. Una troballa que va significar un canvi de paradigma i l’inici gradual de la recerca científica en el camp de la migració dels ocells.

Aquest exemplar de cigonya blanca es va dissecar i ara es pot veure a la col·lecció zoològica de la Universitat de Rostock. No és l’únic cas de cigonya blanca que aconsegueix arribar a les àrees de cria amb una llança clavada al cos. Fins a l’any 2002 se’n coneixien prop de 25, i el de Klütz no és pas el més antic: n’hi ha un de datat l’any 1555!

Gabriel Gargallo