Diari de recerca

Les eines

Per tal de triar els sediments que hem portat al laboratori necessitem unes eines una mica especials. La primera d’elles és una lupa binocular, que ens servirà per augmentar els grans de sorra i els petits fòssils que no són visibles a simple vista. I és que quan parlem de microfòssils ens referim a aquells fòssils que són tan menuts que no els podem veure amb els ulls nuus.

La següent eina que necessitem són unes pinces, com les de depilar, però amb les puntes molt més primes, perquè si no farien massa pressió sobre els fòssils i els podria arribar a trencar.

Com ho fem?

Agafem una mica de sediment concentrat en una capseta i el fiquem sota la lupa binocular. Amb les pinces anem separant els grans de sorra dels petits fragments d’os i de les dents que hi anem trobant. Les dents ens van molt bé, perquè són molt dures i normalment suporten bé el procés de rentat i garbellat amb aigua a pressió, i perquè contenen molta informació des del punt de vista paleontològic i ens poden ajudar molt a entendre quins dinosaures i quins altres animals varen viure al Cretaci.

L’estudi de les dents

Un cop hem separat les dents les hem de “muntar” per tal que les puguem estudiar. Per això utilitzem unes peces blanques de Lego i una mica de massilla per penjar els pòsters (o Bluetack). El que s’ha de fer és agafar una mica de massilla enganxar-la a la peça de Lego i a sobre posar la dent que volem estudiar. És important situar la part de la dent que s’utilitza per a mastegar cap amunt.

Ara ja podem estudiar de quina espècie fòssil és la dent que acabem de trobar. En aquest cas i encara que sembli una contradicció la dent que els paleontòlegs desitgem trobar no sol ser la d’un dinosaure sinó que la d’un mamífer. És que al Cretaci, mentre que els dinosaures eren molt abundants els mamífers no ho eren tant i aquest és un període molt important per a la seva evolució i, per tant, per a la nostra història com a mamífers.

Taurons, peixos i microfòssils

Però no solament podem trobar-hi dents de dinosaures i de micromamífers, també podem trobar-hi dents d’altres animals com taurons, peixos, llangardaixos, amfibis i d’altres. I no tan sols dents, sinó també altres restes, com parts de plantes de per exemple uns fòssils coneguts com a caròfits, o invertebrats com foraminífers (uns petits microorganismes) o ostracodes (una classe de bivalves).

Per últim, hem de marcar cada microfòssil que hem trobat i indicar de quin jaciment prové. També al quadern de camp és convenient anotar si el fòssil està complet o no i documentar-la fent-li fotografies. Ja veieu que la metodologia seguida en una “micro-excavació”, a l’hora de fer la documentació necessària per desenvolupar una recerca paleontològica, és molt pareguda a la d’una excavació d’ossos de dinosaures.

Bego Poza