Arts i Humanitats | Diari de recerca

Es tracta de “la vespra de nostra dona sancta Maria Candaler”, és a dir el vespre de la vigília de la festa de la Candelera, de la festa de la Purificació de la mare de Déu o de la presentació de Crist al temple.

Si vols escoltar i llegir aquest episodi, fes clic a aquest fragment de la versió digital del “Llibre dels Fets”.

La benedicció i la processó de les espelmes -que dóna nom a les denominacions populars de la festa a bona part d’Europa- és un element important de la litúrgia d’aquest dia. Per entendre el paper que juguen les espelmes en l’episodi del naixement i de la tria del nom de Jaume i convé tenir present que els fidels cristians s’enduien les espelmes, un cop beneïdes, a casa, on eren guardades per encendre-les en moments especialment difícils, com ara les grans tempestes, les epidèmies, els parts difícils o quan algú estava en perill de mort.

És probable que Jaume i nasqués el vespre abans de la festa de la Candelera enmig d’un part tan difícil com ho va ser el seu propi engendrament. Quan, després del part, ja en plena festa de la Candelera, va ser portat per decisió de la seva mare a les esglésies de santa Maria de les Taules i de sant Fermí de Montpeller la seva entrada en aquests dos temples va coincidir, en primer lloc, amb el cant del Te Deum laudamus i, en segon lloc, amb el cant del Benedictus Dominus Deus Israel (Ps 71, 18), que són dos himnes litúrgics que formen part de l’ofici de matines.

Un naixement excepcional

La coincidència entre la presentació del príncep acabat de néixer en aquestes dues esglésies i el cant d’uns himnes litúrgics de lloança a Déu podia ser interpretada com un signe diví favorable al nou nat. Aquesta va ser, segons el Llibre dels feits, la interpretació de la mare -i de retruc del propi Jaume I. No ens hauríem de conformar amb aquesta interpretació, perquè  convé tenir present que la presentació del nou nat va tenir lloc no pas la vigília, sinó la matinada del dia de la Candelera. També hi ha, per tant, un paral·lelisme entre la presentació del nou nat a les dues esglésies i la de Crist, el messies, en el temple de Jerusalem. La resta del Llibre dels fets anirà confirmant les perspectives messiàniques, però d’un messianisme de caràcter religiós, d’un naixement tan excepcional.

En el text La data de naixement dels reis, una part del pla diví s’explica que a l’Edat Mitjana es pensava que Déu havia calculat la data del naixement dels reis, i com això ho havien interpretat Jaume I i el seu contemporani Lluís IX de França.

Text de Xavier Renedo