El primer d’aquests fora que el matrimoni dels seus pares, Pere I el Catòlic i Maria de Montpeller, hauria estat la reparació del trencament d’una promesa de matrimoni feta pel seu avi Alfons I El Trobador a Eudòcia, una princesa bizantina, rebutjada tot seguit per casar-se amb Dona Sança de Castella.
Per comprendre l’actitud del rei En Jaume cal saber que en el seu temps una promesa de matrimoni immediat era tan indissoluble com un casament, i que els teòlegs creien que Déu podia castigar els pecats d’una persona en els seus descendents fins a la tercera generació. (Ramon Llull deia que l’ofici de rei és perillós, «car pels pecats del rei s’esdevé moltes vegades que Déu envia a la terra fam, i malalties, i guerres i morts»). Casant-se, com veurem en el proper lliurament, amb la filla de la princesa bizantina rebutjada, el pare del Rei venia a reparar la falta de l’avi i el deslliurava a ell d’un possible càstig diví.
Interessos polítics i dots desapareguts
Però el Rei manipula un xic els fets: la veritat és que la «la filla de l’Emperador» havia vingut per casar-se per interessos polítics amb un germà d’Alfons I, el comte Ramon Berenguer IV de Provença, i que el viatge tingué lloc la primavera de l’any 1178, més de quatre anys després del casament d’Alfons I amb Dona Sança de Castella. El matrimoni projectat topà amb un canvi sobtat de la conjuntura política i Alfons I va casar a cuitacorrents la princesa Eudòcia amb Guillem VIII de Montpeller, aliat seu. L’autèntic pecat del rei Alfons és que en aquella ocasió va quedar-se amb el dot de la princesa, com li retreia, sorneguer, el trobador Betrand de Bòrn, enemic seu:
Mout traït laid l’emperairitz
Com fals reis perjurs e savais,
Quand pres a quintals e a fais
L’aver que Manuëls tramés
E la rauba, e tot l’arnés!
Pueis, ab còr dur,
Quand n’ac trach lo verd e·l madur
El n’envièt per mar, marrits,
La dòmn’els grècs que ac traïts
(Molt lletjament traí l’emperadriu, com a rei fals, perjur i malvat, quan prengué a quintars i a feixos els cabals que Manuel envià, i la roba, i tot l’aixovar! Després, amb cor dur, quan n’hagué tret el verd i el madur, va enviar per mar, tristos, la dama i els grecs que havia traït).
Per a més informació
Per a més informació, llegiu l’article Eudòcia Comnena, una princesa bizantina entre Constantinoble i Montpeller. Descobrireu els interessos polítics comuns de l’emperador Comnè i del Casal de Barcelona contra l’emperador alemany Frederic I Barba-roja.
Fins al proper missatge, on us explicarem l’engendrament del rei En Jaume !
Alfons I, avi de Jaume I, en una miniatura del Liber feudorum maior (recull de documents de l’Arxiu reial vàlids pel dret de la Corona d’Aragó).
Segons Jaume I, el seu avi Alfons I El Trobador va trencar la seva promesa de matrimoni amb Eudòcia, una princesa bizantina, per casar-se amb Dona Sança de Castella, tal com expliquem a Un casament frustrat i un greuge reparat.
Al Llibre dels fets es pot llegir la trista història d’aquesta princesa bizantina, filla de l’emperador Manuel I Comnè, que vingué d’Orient amb el seu seguici per contreure matrimoni amb el rei català Alfons I i, en trobar el seu promès casat amb la infanta Sanxa de Castella, acabà esdevenint l’esposa de Guilhem VIII de Montpeller.
L’emperador Manuel Comnè, oncle o, segons la versió del Llibre dels fets, pare de la princesa Eudòcia (fresc bizantí).
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris