Si vols escoltar i llegir aquest episodi, fes clic a aquest fragment de la versió digital del Llibre dels Fets
L’origen del projecte segons el Llibre dels fets sembla que es contradiu amb la versió que en dóna Bernat Desclot a la seva Crònica, on es parla d’una topada entre dues sageties de Tarragona amb patent de cors i una galera i una tarida del rei de Mallorca, però en realitat totes dues versions es complementen, perquè l’incident naval de què parla Desclot no exclou el dinar, i, a més, perquè en el mateix Llibre dels fets es parla, més endavant, de conflictes diplomàtics i topades entre naus catalanes i mallorquines. No es pot descartar la hipòtesi que Pere Martell, l’amfitrió, un home de mar que havia estat a Mallorca «una vegada o dues», hagués tingut relació amb aquests conflictes. Tot plegat ho expliquem més a fons a l’article Un banquet a Tarragona o una topada en aigües d’Eivissa?
Discussió del projecte de la conquesta de Mallorca
Poc després del banquet de Tarragona es convoquen unes corts a Barcelona, que comencen just abans de les festes de Nadal, per presentar i discutir el projecte de conquesta de Mallorca. L’obre Jaume I amb un discurs en què es presenta l’empresa, per una banda, com una demostració de la fe cristiana amb obres -una idea que enllaça amb la cita bíblica amb què comença el Llibre dels fets i que dóna sentit a tota l’obra- i, per l’altra, com la via idònia per superar tant les discòrdies civils com la «mala fama» internacional dels seus súbdits. (Crec que la mala fama a què es refereix Jaume I és deguda a la intervenció del rei Pere I en la croada albigesa en defensa dels seus interessos a Occitània).
El text Els discursos de les corts analitza els diversos parlaments que hi van tenir lloc per part del rei En Jaume , diversos nobles o l’arquebisbe de Tarragona, que qualifica el projecte de “guerra santa”.
Les corts responen amb entusiasme
La resposta positiva de les corts a la proposta del rei és unànime. Guillem de Montcada i Nunó Sanxes, el comte del Rosselló, que molt pocs anys abans o bé lluitaven entre ells, o bé tots plegats contra Jaume I, ara el lloen com el seu ‘senyor natural’, aproven amb entusiasme la iniciativa i hi comprometen diners i homes. El discurs d’Aspàreg de la Barca, arquebisbe de Tarragona, destaca no només per la benedicció de la proposta, sinó per la comparació implícita que es fa entre Jaume I i el messies a través de l’episodi bíblic que s’evoca al principi del discurs: el cant de joia del vell Simeó en poder veure, tal com li havia estat promès, el messies (Lc 2, 30). Es tracta d’un episodi que té lloc durant la presentació del messies al temple, una festa que se celebra el dia de la Candelera. La referència bíblica no és de cap manera casual i serveix per refrendar el caràcter messiànic amb què Jaume I es presenta, i el presenten, al llarg de tot el Llibre dels fets.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris