On els antics veien estranyes propietats alquímiques, avui identifiquem determinades reaccions químiques.
Us presentem tres vídeos. El primer es basa en la suposada transmutació dels metalls, un alquímic procés… Que en realitat es basa en reaccions electroquímiques i en l’electrodeposició.
El que succeeix en realitat és que a la moneda de coure s’hi diposita una capa de zinc per tal que sembli argent, i després es fa una barreja entre el zinc i el coure que proporciona llautó, un aliatge daurat, si… Però que no és pas or!
Al segon vídeo veurem el que pot arribar a passar en una reacció redox com és l’oxidació de la glicerina, en què el permanganat de potassi reacciona amb aquest líquid viscós orgànic. De fet, el permanganat de potassi és un oxidant fort que en contacte amb la glicerina produeix una reacció sobtada i violenta.
I finalment un experiment espectacular: l’aparent aparició de la ‘serp del faraó’ a partir de combinar els elements essencials.
L’aparició de la suposada serp es basa en l’ús de sucre i de nitrat d’amoni (substància freqüent als fertilitzants). El que succeeix es que el sucre es carbonitza i s’infla amb el nitrogen que es desprèn de la descomposició tèrmica del nitrat d’amoni.
El que succeeix en realitat és que a la moneda de coure s’hi diposita una capa de zinc per tal que sembli argent, i després es fa una barreja entre el zinc i el coure que proporciona llautó, un aliatge daurat, si… Però que no és pas or!
Al segon vídeo veurem el que pot arribar a passar en una reacció redox com és l’oxidació de la glicerina, en què el permanganat de potassi reacciona amb aquest líquid viscós orgànic. De fet, el permanganat de potassi és un oxidant fort que en contacte amb la glicerina produeix una reacció sobtada i violenta.
I finalment un experiment espectacular: l’aparent aparició de la ‘serp del faraó’ a partir de combinar els elements essencials.
L’aparició de la suposada serp es basa en l’ús de sucre i de nitrat d’amoni (substància freqüent als fertilitzants). El que succeeix es que el sucre es carbonitza i s’infla amb el nitrogen que es desprèn de la descomposició tèrmica del nitrat d’amoni.
Els experiments han estat creats per científics de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona, sobretot Josep Duran i Josep Anton Vieta, membres també de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la mateixa Universitat.
Els vídeos han format part del programa de divulgació Kopèrnik (Comunicàlia) i distribuïts a la xarxa de televisions locals.
0 Comentaris