Les grans qüestions sobre la gènesi del Llibre dels fets són: qui el va escriure i com es va escriure. Tractant-se d’una obra en primera persona i tan propera a la memòria personal del rei, sembla evident que l’autor només pot ser Jaume I. Aquesta atribució, tanmateix, s’ha discutit sovint a causa dels dubtes que hi ha sobre el domini de l’escriptura per part del rei. No es conserva, per exemple, ni tan sols un document signat per Jaume I. Això va fer pensar que el veritable autor de l’obra havia de ser alguna persona molt propera al rei en els últims anys de la seva vida. Per exemple, Jaume Sarroca, potser un fill bastard seu, que va fer carrera dins de l’Església i que és esmentat sovint en els últims paràgrafs del llibre.
Un relat contat pel rei
Actualment, tanmateix, gairebé tothom creu que l’autèntic responsable del llibre va ser Jaume I, que si més no sabia llegir -i potser fins i tot escriure, tot i que no devia tenir la lletra d’un copista professional. S’ha plantejat en aquest sentit la possibilitat que el Llibre dels fets fos una obra dictada a un copista pel propi rei, però és gairebé segur que l’origen de l’obra va ser, com sostenen J. Bastardas i J.M. Pujol, «un relat contat pel rei en presència d’un grup i elaborat en gran part en el si d’una conversa».
El llibre es va escriure al final de la vida de Jaume I. Com passa, però, amb la majoria de les obres medievals, les còpies que hem conservat del Llibre dels fets són més modernes. Sembla que l’obra es va conservar en l’Arxiu reial i que no va tenir gaire circulació fora de la cort fins que el dominic Pere Marsili en va fer una traducció al llatí, coneguda amb el nom de Liber gestarum. La còpia llatina més antiga, escrita de la mà del propi Marsili, data del 1315. El manuscrit més antic que posseïm, o que coneixem, del text català és el que va escriure, en una magnífica lletra gòtica rodona, Celestí Destorrents en el monestir de Poblet l’any 1343.
Entre aquest manuscrit i el que es devia guardar a l’Arxiu reial poc després de la mort del rei hi ha, per tant, una seixantena d’anys i entre el manuscrit de Poblet i nosaltres hi ha sis-cents seixanta i tants anys de distància.
Malgrat tot el temps que ha passat, les paraules de Jaume I ens hi esperen plenes de vida i d’energia.
Bona lectura!
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris