L’astúcia diplomàtica del rei es posa de manifest en les negociacions amb dues autoritats d’Almenara que volen capitular. Quan envien a Jaume I un missatge mostrant-se disposades a negociar, el rei accepta el tracte i se’n va cap a Almenara, prenent, però, la precaució d’anar-hi “com qui vol anar a Borriana” per no despertar sospites. El rei, per tant, comença despistant els possibles observadors, que tant podrien ser del seu propi bàndol com del musulmà, i acaba enganyant les dues autoritats d’Almenara fent-los creure que té una llarga llista de places disposades a rendir-se i, per tant, manant-los la pressa per capitular. No tot, però, són enganys: Quan ha de tancar el tracte amb les dues autoritats d’Almenara, Jaume I accepta totes les seves demandes, malgrat que no es queden pas curts, perquè, com molt bé diu, “qui no da ço que dol, no pren ço que vol”.
Si vols escoltar i llegir aquest episodi, fes clic a aquest fragment de la versió digital de El Llibre dels fets.
Un bon negociant com Jaume I ha de ser flexible i ha de saber cedir en alguns casos per continuar avançant. I no només ha de saber, com acabem de veure, plegar-se a les condicions dels altres, sinó que també se’ls ha de saber avançar i regalar-los de forma generosa el que no s’esperen.
Una grua com a present diplomàtic
Ho il·lustra molt bé l’episodi de la grua, una au que en aquells moments, a diferència dels nostres, era molt apreciada tant a la taula dels cristians com a la dels musulmans. Davant les muralles d’Almenara Jaume I caça amb els seus magnífics falcons ‘gruers’ una grua, però, bon diplomàtic com és, no deixa que els falcons la matin per poder-la enviar viva als seus interlocutors d’Almenara perquè la puguin sacrificar a l’estil musulmà i menjar-se-la al seu gust.
Grua entregada i tracte tancat
Els dos musulmans d’Almenara, que han contemplat des de les muralles del castell el magnífic espectacle de la caça de la grua, també saben negociar: Quan reben el regal que el rei els envia, diuen al missatger que faci saber a Jaume I que no trigarà a aconseguir el que desitja. Li ho diuen, però, a cau d’orella, per no despertar sospites. El cercle es tanca: rei ha començat anant del Puig a Almenara com aquell “qui vol anar a Borriana” per no despertar sospites, i se’n torna al campament amb el tractat tancat amb uns sarraïns tan astuts i cautelosos com ell. Enmig de tantes precaucions i tanta diplomàcia, reconforta veure com Jaume I també té temps per anar a Borriana “com qui vol anar a Borriana” per consolar la reina Violant i perquè “fos ben alegre”. Com deia Góngora, “a batallas de amores, campos de plumas”.
Documents
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris