Les meduses són un dels organismes vius més primitius. S’han trobat registres fòssils de fa més de 600 milions d’anys (Era Primària). Les espècies actuals presenten una morfologia molt similar a les espècies fòssils.
A més, les classifiquem dins el grup zoològic dels Cnidaris, animals que la majoria d’ells són marins.
Els Cnidaris es divideixen en quatre classes:
– Hidrozous, és el cas de les hidres. Petites meduses i altres pòlips colonials.
– Cubozous, que inclouen a les cubomeduses.
– Escifozous, que agrupa a les meduses grans. Són les meduses que comunament coneix la gent.
– Antozous, tal com les anemones i els coralls.
Els representants de cadascuna d’aquestes classes presenten morfologies molt diferents entre sí (formes polipoide o medusoide). Inclús en el cicle vital d’una mateixa espècie poden alternar aquestes formes distintes. La característica comuna, que permet emparentar-los en un mateix grup, és la possessió d’unes cèl·lules particulars, capaces de generar i injectar un líquid urticant, anomenades cnidoblast, que tenen com a objectiu la defensa de l’animal i la captura de preses per tal d’alimentar-se.
D’aquí prové el nom de Cnidaris (el prefix prové del grec “cnida” = ortiga).
Tots els Cnidaris presenten una simetria radial i tenen tentacles. Malgrat tot, s’observen dos tipus de morfologies ben distintes: el pòlip i la medusa. El pòlip presenta una vida sèssil (o sigui, està adherit al substrat), té una forma cilíndrica, i la seva boca i els tentacles estan dirigits cap amunt. Mentre que la medusa presenta una vida lliure, té forma de campana o ombrel·la, amb el costat convex cap amunt (o sigui, que els tentacles li pengen del marge corporal cap avall).
En l’actualitat es coneixen unes 4.000 espècies de meduses, de les quals unes 300 es troben en el Mediterrani. Al llarg dels propers missatges veurem com són realment les meduses. Si ho voleu descobrir, seguiu de prop aquest estiu amb meduses! Connecta’t de nou!
Fins al proper missatge!
0 Comentaris