Diari de recerca

Els titanosaures eren animals herbívors, tenien unes dents petites i amb forma espatulada o de punta de llapis. Aquesta forma de les dents és una adaptació per a tallar i esquinçar les plantes.  Però de quines plantes s’alimentaven els nostres dinosaures?

Palmeres i coníferes fossilitzades

Avui en dia no es pot afirmar quines plantes menjaven els titanosaures de Fumanya. Per fer-ho hauríem de trobar fossilitzats en els nostres jaciments els continguts estomacals. O potser algun copròlit (un excrement fossilitzat) d’un titanosaure. I llavors, a partir de l’estudi i l’anàlisi de la seva composició, podríem esbrinar quines plantes hauria ingerit.

El que sí que coneixem són les plantes que hi havia a la zona de Fumanya fa 65 milions d’anys i que varen conviure amb els dinosaures. Probablement, algunes d’elles formarien part de la dieta dels titanosaures.

Recordem que, fa 65 milions d’anys, a Fumanya, els ramats de titanosaures passejaven entremig de maresmes i planures, on abundaven els llacs i els aiguamolls d’aigües poc profundes. El fang d’aquestes planes va afavorir que quedessin preservades les petjades dels dinosaures, però també va preservar les empentes de fulles i de troncs. Justament, a Fumanya hi hem trobat moltes impressions de fulles de palmeres d’uns 60 cm de llarg per 40 cm d’ample. Es tracta del gènere Sabalites (segurament pertanyien a l’èspecie Sabalites longirhachis). A més d’aquestes fulles de palmeres també hem trobat tiges de Frenelopsis, un gènere de coníferes avui dia extingides.

Una exuberant vegetació subtropical

Però si estudiem les espores i els pòl·lens fòssils, el catàleg d’espècies s’amplia a molses, falgueres, ginkos, ciques,  diverses espècies de palmeres i d’altres. L’únic problema és que no podem assegurar que fossin plantes que poguéssim trobar a les planes de Fumanya, perquè el pol·len i les espores són partícules molt petites i potser van ser transportades pel vent.

Tot plegat fa pensar que a Fumanya hi havia una exuberant vegetació subtropical on, d’una banda, hi abundaven les plantes sense flor que fins aquell moment havien dominat la terra, com és el cas de les molses, les falgueres, les ciques o les coníferes (entre aquestes darreres trobem els ancestres de pins i xipreres). Però a més també hi havia moltes plantes amb flor, com ara les palmeres i els ancestres de molts arbres: nogueres, faigs, bedolls, oms…  I és que fa 90 milions d’anys, durant el cretaci superior, van aparèixer les flors, i amb elles van evolucionar una munió d’insectes pol·linitzadors.

Un Jardí del Mesozoic a casa

Bego Poza