Els àpats d’avui:
Esmorzar: cafè amb llet, torrades amb mantega i melmelades o mel. O el famosíssim “dulce de leche”?
A mig matí, l’excavació s’atura per a fer un “calenterio” (un refrigeri no seria gens benvingut: segons les darreres dades d’Ushuaia, tot i que la temperatura és d’uns 4º, si hi afegim les variables del vent i la humitat (portem ja 4 dies de pluja…), la sensació tèrmica és d’uns 6º sota zero): begudes calentes i galetes.
Dinar: estofat de carn amb verdures. De postres, fruita i després força te.
El sopar: verdures i botifarres a la brasa amb pastís de dulce de leche amb nous (que avui és l’aniversari de la Lorena Salvatelli!).
Com era la dieta yámana?
Hipercalòrica també: molta carn i greix. Llop marí i musclos. Ho afirmen les fonts etnogràfiques. Però, què ens diu l’arqueologia de la dieta?
Tot i que els actuals concheros ens parlen d’un consum importantíssim de mol·luscs, i les fonts etnogràfiques insisteixen en el consum de llop marí, la realitat és que la societat yámana explotava la gran varietat de recursos litorals de la regió.
La importància dels mol·luscs és evident: tenim els concheros. Però, el seu gran volum és indicatiu del seu paper en l’àpat yámana o, en realitat, és que el residu del mol·lusc (la closca) ocupa moltíssim espai? Un llop marí té una gran capacitat alimentària. Però, la seva posició en la dieta és tan important com suposàvem? Excavem Lanashuaia II. Apareix, també, una gran diversitat d’aus consumides (ocells marins o de l’àmbit costaner), i les acumulacions de peix són abundants i ens parlen d’un important esforç de pesca (segons les fonts etnogràfiques, desenvolupat majoritàriament per les dones). Les anàlisis de granes i fitòlits també ens parlen de consum de vegetals (tot i la pobresa que ofereix el bosc per a uns ulls europeus).
La dieta yámana és el llop marí, la balena, pingüins, mol·luscs, guanaco, sardines, però també diferents tipus de baies i fruits del bosc. La gent yámana tenia una gran capacitat de gestió dels recursos marins, fruit de la seva pròpia història, del seu coneixement, dels seus canvis socials, tecnològics. O, més ben dit, gestió dels recursos marins i litorals, en la franja costanera, des del mar fins a dins del bosc. Tot desenvolupant una explotació que permetés la seva regeneració. En el primer retorn a Anglaterra del Beagle, York Minster (Kawésqar) va renyar a un mariner per disparar contra un animal femella: la femella morta no tindrà cadells, millor caçar mascles. I, per cert, Darwin i Fitz-roy es van equivocar estrepitosament: en la dieta yámana mai no va aparèixer la carn humana tot i que ho van afirmar diverses vegades.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris