I una cosa important: l’arqueologia és una ciència. Les restes materials de les societats humanes són l’evidència actual de com van viure aquelles dones, homes, nens i nenes, de les seves formes d’organització. Per a molts moments de la història humana, disposem de fonts d’informació alternatives, documentals. Hi ha moltes formes de generar documents, no solament l’escriptura tal com l’entenem nosaltres. Coneixeu els tipus de l’imperi incaic?
Fons documentals i registre arqueològic
La diferència essencial entre les fonts documentals i el registre arqueològic és que les primeres són intencionals: enregistrem quelcom de forma conscient i d’altres persones hi poden accedir. Aquesta consciència condiciona el nostre missatge.
El registre arqueològic no. Desenvolupem les nostres vides d’una forma activa, generant el nostre entorn material (mengem, construïm, llencem brossa…) que, un cop abandonem, és un context arqueològic. Les empremtes materials de la nostra vida quotidiana hi resten, potser pateixen alteracions posteriors a l’abandonament (l’estudi de com afecta això a la representativitat dels jaciments arqueològics s’anomena tafonomia), però poden ser recuperades mitjançant una excavació arqueològica científica. Penseu-hi si us dediqueu, cada dia, a fer i deixar coses de determinada manera en previsió que, d’aquí a 6000 anys, un equip arqueològic les recuperi!
L’arqueologia permet entendre la vida social
Hi ha dos trets bàsics més a remarcar de l’arqueologia.
El primer és el valor dels elements. El valor monetari és producte del col·leccionisme o el mercat il·legal d’antiguitats. Però aquest valor és increïblement menor que el valor de la informació social que ens pot donar qualsevol element d’un jaciment. Amb una condició bàsica: ha d’estar en el seu context original (agafar quelcom és descontextualitzar-lo). L’Arqueologia pot entendre la vida social que va produir un context a partir de l’anàlisi global de tot el que hi ha en un jaciment i les seves interrelacions físiques. L’element bàsic d’aquest sistema de treball és el mètode estratigràfic.
El segon tret és conseqüència del primer: el registre arqueològic és únic i irrepetible. Excavar un jaciment implica retirar tot el que hi conté que, com heu vist, mai més no tornarà a la seva posició. És com si, per a llegir un llibre, en lloc de passar les pàgines, les haguéssiu d’arrencar i cremar. Per això cal desenvolupar les excavacions sota determinades condicions.
Si mai feu una troballa arqueològica… no la toqueu!
Si us plau, si mai trobeu un context arqueològic (des d’una pedra tallada fins a un vaixell romà), no el toqueu. I aneu al museu comarcal més proper per avisar. La gent d’Arqueologia us ho agrairem. I us ho agraireu: són testimonis del vostre passat, és el vostre patrimoni arqueològic.
Equip Investigador
Diari de recerca
Per que un jaciment arqueològic és “un llibre que només es pot llegir un cop” ?
El més important es prendre nota de la distribució dels objectes a l’espai i l’excavació implica la seva retirada al mateix temps que es fa la documentació (amb estacions topogràfiques, notes, dibuixos i fotografies).
Per tant, només tenim una oportunitat per a prendre-les bé. Un cop tots els elements que ens interessen s’han mogut, ja no hi ha opció de reconstruir la seva posició original.