Diari de recerca

La presència cada vegada més freqüent de meduses en les nostres platges i costes ha generat una alarma excessiva. Les espècies de meduses que ens visiten, no es troben entre les espècies més perilloses si bé les seves picades ens poden arruïnar l’estiu. Ara bé, rarament ens causen danys molt greus per a la nostra salut. Això si, no cal confiar-se, ja que les seqüeles són bastant molestes i en alguns casos  ens poden generar fòbia a la mar.

Les meduses són habituals en les nostres costes des de fa centúries. Potser ens sembla que en els últims anys és quan han proliferat, però personalment recordo, quan  iniciava el meu camí com a bussejador, que anàvem a algunes cales de la  Costa Brava a inicis d’estiu per a poder observar in situ les fantàstiques arribades de plàncton gelatinós, entre el qual es troben les meduses. Si preguntem a qualsevol pescador ens confirmarà que per a ells la presència de meduses, a la fi de la primavera i a inicis de l’estiu, és un fenomen comú i ben conegut. Serà que el fet d’anar més a la platja i de ser més nombrosa la quantitat de persones que freqüenten les platges és el que ha incrementat la nostra sensació que hi ha més meduses ara o que piquen més? La meva pròpia experiència em duu a pensar més que alguna cosa està canviant en els oceans i que aquests ens envien a les meduses com si ens enviessin un missatge de com els hem tractat.

Recordo de petit, fa més de 40 anys, que anava a les platges de Mallorca amb el meu pare i ja em va ensenyar a observar i a admirar aquests fantàstics animals quan els vèiem a la platja. Recordo, també, amb un cert sotrac, quan el meu pare em cobria la pell amb oli d’oliva com a mesura de prevenció per a evitar les picades de meduses mentre em banyava prop d’elles per a observar-les. Quan li preguntava per què hi havia tantes meduses a la platja i que ens impedien alguns dies banyar-nos, ell sempre em recordava que em queixava de qualsevol cosa, de les meduses, dels eriçons de mar, de les algues…

Que la platja no és una piscina i que si volia gaudir del mar havia de tenir present que estava enfront d’un ecosistema viu i que l’habiten molts organismes amb els quals hem de compartir la naturalesa. Reconec que no em quedava molt satisfet amb aquestes respostes, però, al cap dels anys, després de molts estudis sobre l’ecologia marina, no puc més que reconèixer que tenia molta raó. Al mar o a la platja cal anar a gaudir-la sense oblidar que hi ha altres éssers vius i que si ens poden causar algun problema cal prendre mesures com les que prenem quan anem al bosc i ens protegim de les picades de vespes. No anem a gaudir del bosc encara que hagi vespes? Per què no podem gaudir de les platges malgrat les meduses? El que em preocupa ara és que les meduses ja no són uns acompanyants habituals sinó que comencen a comportar-se com una plaga i això ja no és part de la història del passat recent sinó que comença a ser part del  nostre present i futur immediat.

Fins al proper missatge!

Josep-Maria Gili