Pregunta

Alguns gasos contaminants generats per processos naturals com ara les erupcions volcàniques i per les activitats humanes poden combinar-se amb l’aigua atmosfèrica i alterar l’acidesa de la pluja. Habitualment, l’aigua de pluja ja té un lleuger caràcter àcid a causa de la combinació d’una petita quantitat de diòxid de carboni amb l’aigua atmosfèrica, formant traces d’àcid carbònic. Aquest fet no suposa cap problema per organismes ni pels ecosistemes però incrementa la corrosió i el modelat d’alguns tipus de roques com les calcàries o les evaporites (guixos i sals).

Es parla de pluja àcida quan el grau d’acidesa de la precipitació supera aquests valors normals. Exceptuant alguna erupció volcànica de gran magnitud, el problema de la pluja àcida està causat per les activitats humanes. Entre els gasos responsables d’aquest efecte s’hi troben els òxids de sofre que es generen en la combustió de combustibles fòssils, sobretot del carbó, i procedeixen de les impureses contingudes en aquesta roca. Els òxids de nitrogen també causen l’acidificació de la pluja. Aquests gasos es formen principalment en els motors d’explosió dels vehicles a causa de les elevades temperatures que s’assoleixen quan el combustible s’inflama. En aquestes condicions el nitrogen atmosfèric pot combinar-se amb l’oxigen formant òxids.

Tant els òxids de sofre com els de nitrogen són transportats pels vents dominants i poden combinar-se amb l’aigua de les gotetes que formen els núvols, acidificant-les. Si aquests núvols generen pluja aquesta tindrà un caràcter àcid.

Ambdós tipus d’òxids poden també produir l’anomenada deposició seca que consisteix en la formació d’aerosols de sulfat o nitrat que acaben caient per gravetat, o bé quan es mantenen en forma de gas però reaccionen amb les aigües o el sòl, acidificant-los.

La pluja àcida i la deposició seca causen greus problemes, ja que acidifiquen el medi alterant les seves condicions ambientals normals. Els rius i especialment els llacs veuen alterada la qualitat de l’aigua, i moltes espècies poden desaparèixer o, fins i tot, extingir-se. També els boscos poden patir greus danys a causa de la pluja àcida. A la vall del riu Llobregat, abans que la centra tèrmica de Cercs disposes de filtres pels gasos contaminants, diverses àrees boscoses van desaparèixer a causa dels efectes de la pluja àcida.

El problema de la pluja àcida és un bon exemple d’impacte mediambiental transfronterer, ja que sovint no és el propi país emissor dels contaminants qui pateix els seus efectes. Diversos països nòrdics europeus, per exemple, han patit aquests greus efectes a causa dels gasos contaminants procedents de zones molt industrialitzades de l’Europa central.

En algunes zones, la pluja és bàsica, en contenir les gotes d’aigua substàncies d’un pH superior a 7. El massís del Garraf, calcari, fa que als voltants d’aquesta serralada en determinades ocasions la pluja sigui bàsica en comptes d’àcida.

Jordi Mazon

Departament de Física Aplicada – BarcelonaTech (UPC)