Pregunta formulada per Anna Sánchez: Per què hi ha ocells que volen de forma coordinada en grans agrupacions? Com ho fan per coordinar el seu vol i no xocar?
Resposta de Jaume Ramot: Volar en estols té avantatges pels ocells: millora la vigilància i defensa davant perills, permet trobar més fàcilment l’aliment, i facilita el vol. Desplaçar-se de forma gregària en grup no és exclusiu dels ocells, doncs també animals com els peixos, mamífers o insectes n’aprofiten aquests avantatges.
Molts ocells utilitzen l’estratègia de volar de forma coordinada i sincrònica ja sigui en línia o en dispersió. Per exemple grues o cigonyes mentre migren, i gavians, ho farien en “línia”, i petits ocells com els passeriformes ho poden fer en “dispersió”. En el primer cas serien característics els grups en forma “V” de grues o gavines, i en canvi el segon cas presenta un caràcter tridimensional més marcat com seria el cas dels estornells abans d’entrar als dormidors.
Amb tot, però, el vol d’aquests grups és coordinat i mantenen una mínima distància respecte dels congèneres. Els vols més lineals en forma de “V” de grans ocells, per exemple, responen a principis aerodinàmics degut a turbulències, i permeten maximitzar l’esforç i minimitzar la despesa d’energia. El vol gregari més erràtic però extremadament coordinat dels estornells, anomenat “murmuració”, respon a un comportament per evitar depredadors a nivell individual que s’explica a nivell evolutiu: estar al centre i lluny de la perifèria baixa el risc de depredació.
Encara que aquesta “murmuració” fa més visibles globalment als estornells, els canvis constants de direcció i de densitat en el núvol semblaria confondre també als depredadors, com ara els falcons. Els estols són més grans i densos en zones amb depredadors, i més petits i lleugers quan no hi ha depredadors. Aquesta coordinació respon a un efecte d’”imantació” que fa que quan un exemplar fa un canvi de rumb, els 6 o 7 congèneres del costat responen igualment a aquest rumb generant un efecte en cadena que actua sobre el grup.
Jaume Ramot és naturalista i president de l’agrupació Sterna.
Les imatges que acompanyen aquest article han estat obtingudes per Rosa Matesanz, membre del Grup de Natura Sterna (Galeria de fotos a www.flickr.com), i corresponen a un grup d’estornells observats als Aiguamolls de l’Empordà els primers dies de gener de 2017.
Aquesta fotografia mostra un estol d’estornells atacat per un falcó pelegrí (a baix, a la dreta), segons una imatge obtinguda per Rosa Matesanz als aiguamolls de l’Empordà al gener de 2017.
Pregunta
Per què hi ha ocells que volen de forma coordinada en grans agrupacions?
Que interessant! No coneixia el vol en murmuració.
Pel que fa a nivell aerodinàmic, precisament l’altre dia a la universitat vàrem fer un petit programa per veure els efectes en avions que volen en formació. Es veu clarament que una formació en “V” és molt més eficient aerodinàmicament!
En el cas dels ocells com molt bé diu en Jaume volar en “V” els permet reduïr la resistència aerodinàmica i pertant els és més fàcil volar (diguem que es cansen menys). A més el que és curiós és que aerodinàmicament TOTS ELS OCELLS DE L’ESTOL SURTEN GUANYANT! Fins i tot aquells que van per davant. Si bé és cert que aquells ocells que es troben darrere experimenten una reducció de la resistència aerodinàmica major, fins i tot aquells que es troben davant veuen la reduïda (poquet, però algo és algo haha).
Us recomano el llibre de Giorgio Parisi, premi Nobel de Física del 2021 ” En un vuelo de estorninos”, ed. PAIDÖS, 2023. Aquest físic teòric, junt amb físics experimentals va estudiar el vols dels estornells mitjançant càmeres fotogràfiques ultraràpides i descobrí paràmetres molt interessants.