Pregunta

Resposta:
En una primera aproximació a aquesta qüestió, podríem dir que la principal causa és l’efecte Venturi.  Segons aquest efecte, quan un objecte es desplaça en un fluid (o bé un fluid es mou al voltant d’un objecte estàtic), la força que aquest fluid exerceix sobre l’objecte depèn de la velocitat: a major velocitat, menor pressió, i viceversa.
Quan el fluid té velocitats diferents en dues zones diferents del cos, aleshores apareix una força neta, que desplaça l’objecte. És a dir, en aquelles zones on el fluid es mou a major velocitat, la pressió que exerceix el fluid disminueix respecte d’aquelles zones on es mou més lentament. Per tant apareix una força que es dirigeix de llocs on l’aire es mou més ràpid cap a les zones on l’aire es mou més a poc a poc, o fins i tot no es mou.
És el que succeeix en molts fenòmens quotidians, com la força vertical sobre l’ala de l’avió quan aquest agafa velocitat per enlairar-se, l’aleró que adhereix amb força els prototips de Fórmula 1 quan més de pressa van, el gir que fa la pilota de futbol quan els futbolistes fan un xut en rosca, o la cortina de la dutxa.
En aquest darrer cas, en obrir l’aigua de la dutxa cauen tot de gotes d’aigua formant un rajolí, desplaçant l’aire del davant i creant així una petita corrent d’aire vertical, descendent. Conseqüentment la força que exerceix l’aire de l’interior de la dutxa sobre la cortina disminueix, ja que l’aire a l’interior ha adquirit velocitat. Per contra, en aquest instant inicial d’obrir l’aigua de la dutxa, l’aire de l’exterior d’aquesta no ha experimentat cap canvi en el seu moviment, i per tant no ha variat la força que aquest exerceix sobre la cortina. Apareix doncs un gradient de força en l’aire, de fora cap endins de la dutxa, que la desplaça tendint a enganxar-se sobre les cames de la persona que s’està dutxant.
A aquesta causa inicial, que és independent de la temperatura de l’aire, cal afegir-hi la força de la corrent d’aire que es forma degut a la convecció que apareix en la dutxa. Efectivament, l’aire més calent de l’interior de la dutxa tendeix a ascendir i a desplaçar-se cap a l’exterior de la dutxa per la part superior, mentre que l’aire més fred de l’exterior tendeix a entrar a la dutxa per la part més baixa, tot empenyent la cortina. Aquesta empenta se suma a la que genera l’efecte Venturi.
Així doncs, el moviment de la cortina respon a causes físiques. Mullar la part de baix i adherir la cortina a la banyera, o instal·lar mampares solucionen l’inconvenient, tot i que aleshores dutxar-se deixa de convertir-se en un bon laboratori per experimentar física.
 
Jordi Mazon  –  Departament de Física Aplicada (UPC) – BarcelonaTech