Pregunta

L’agost de 2006 els mitjans de comunicació es feien ressò d’una notícia que arribava des d’una reunió d’astrònoms que s’estava celebrant a la ciutat txeca de Praga: el novè planeta del Sistema Solar, Plutó, havia estat degradat a una nova categoria de cossos batejada amb el nom de planetes nans. Si bé la notícia va sorprendre a molts, la comunitat astronòmica ja feia temps que discutia sobre aquest tema: Plutó sempre havia estat un estrany dins la família planetària.

El planeta Plutó va ser descobert per l’astrònom nord-americà Clyde Tombaugh el 18 de febrer de 1930. Encara que el planeta era molt feble, donada la seva gran distància al Sol (gairebé 40 vegades la distància de la Terra al Sol), inicialment es va calcular que la seva mida era similar a la de la Terra (entre 10.000 i 15.000 km de diàmetre). Per tant, en aquell moment va estar plenament justificat classificar a Plutó com un planeta més del Sistema Solar.

El més petit dels planetes

No obstant, les coses van començar a canviar de seguida. Segons passaven els anys i s’acumulaven les observacions de Plutó, les estimacions de les seves dimensions el feien cada vegada més petit. Durant el darrer quart de segle XX va quedar clar que el diàmetre de Plutó era d’uns 2.400 km, la qual cosa el convertia no només en el més petit dels planetes, sinó també en més petit que els principals satèl·lits (llunes) de Júpiter, Saturn i Neptú.

El començament de la fi de la classificació de Plutó com a planeta va arribar el 1992, quan es va descobrir el primer cos del cinturó d’Edgeworth-Kuiper. Aquest cinturó, postulat a mitjans del segle XX, conté cossos similars al del cinturó principal d’asteroides, però en òrbites molt més allunyades del Sol, situades majoritàriament més enllà del planeta Neptú. Durant els anys 90 i els primers anys del nou segle, s’han descobert en aquest cinturó centenars de cossos, també coneguts com objectes transneptunians (TNOs, per les seves inicials en anglès).

Els planetes nans

La denominació de Plutó com a planeta rebia el seu cop mortal el gener de 2005, quan astrònoms nord-americans anunciaven el descobriment d’un nou TNO, anomenat Eris, amb un diàmetre lleugerament superior al de Plutó. Altres cossos d’aquest cinturó tenen diàmetres inferiors però similars al de Plutó.

Amb tot això sobre la taula, i després d’una acalorada discussió, l’Assemblea General de la Unió Astronòmica Internacional, reunida a Praga l’agost de 2006, va decidir crear una nova categoria de cos del Sistema Solar, els anomenats planetes nans, amb la següent definició:

•         Està en òrbita al voltant del Sol.

•         Té suficient massa per a que la seva gravetat superi les forces associades a un sòlid rígid, de manera que assoleix una forma (gairebé) esfèrica en equilibri hidrostàtic.

•         No és un objecte gravitatòriament dominant a l’entorn de la seva òrbita.

•         No és un satèl·lit.

Asteroides que esdevenen planetes nans

La clau és el tercer punt: un planeta és un astre que no té competència (cap altre cos amb una massa similar a la seva) a l’entorn de la seva òrbita; en canvi, un planeta nan sí pot tenir-la. I Plutó la té, doncs hi ha cossos a l’entorn de la seva òrbita tan o més massius que ell.

La nova definició suposava la degradació de Plutó des de la categoria a planeta a la nova categoria de planeta nan. Altres cossos, però, van ser promocionats des d’asteroides fins a planetes nans. Van ser els casos de Ceres (el cos més gran i massiu del cinturó principal d’asteroides) i Eris (del cinturó de Kuiper-Edgeworth), que van passar a ser, junt amb Plutó, els únics planetes nans coneguts fins a la data en el nostre Sistema Solar.

Feu-nos arribar més preguntes i mirarem de respondre-us a tots!

L’Equip Científic