El canvi climàtic afecta l’Antàrtida de moltes maneres. Tot i estar molt lluny de les zones urbanitzades, l’Antàrtida està connectada directament amb la resta del planeta a través de l’oceà i de l’atmosfera.
L’escalfament de l’aire i de l’aigua estan provocant canvis en diversos ambients. S’ha vist que la distribució vertical de krill i de les salpes està canviant a l’aigua, segons sembla, pels canvis de temperatura i de la circulació. Aquest fet provoca que en els indrets en el quals abans es podia trobar krill en abundància ara es poden trobar principalment salpes. Aquest canvi té implicacions ecològiques importants, atès que el krill és l’eix de la cadena tròfica antàrtica.
El desglaç accelerat afecta als organismes
Al mar també s’ha detectat un canvi en les aportacions de sediments continentals a l’oceà degut al desglaç accelerat. Això pot ocasionar un col·lapse de les comunitats d’organismes filtradors, com és el cas del krill i dels animals que viuen fixes en els estrats marins, perquè no distingeixen si les partícules que ingereixen són minerals o orgàniques. Quan augmenta la fracció de material mineral a l’aigua disminueix la proporció de matèria orgànica i amb això, l’aportament energètic a l’organisme.
Un altre exemple és la presència de DDT en el teixit subcutani dels pingüins. Molècules com la d’aquest pesticida, avui dia prohibit, arribaren per via eòlica fins les glaceres antàrtiques on es van començar a acumular des dels anys 50. Actualment, amb la destrucció de les glaceres, totes les molècules contingudes en el gel s’alliberen a l’oceà des del qual els pingüins i altres éssers vius les incorporen al seu organisme.
Canvis al fons del mar
Al fons del mar també hi ha canvis produïts per les modificacions a la superfície. Amb l’alliberament de grans icebergs, que abans pertanyien a les plataformes de gel, es genera un exèrcit de blocs gelats que, impulsats per les corrents, erosionen al fons del mar arrossegant tots els organismes vius fixes o que es troben als estrats marins abans de quedar finalment ancorats o flotant al augmentar la profunditat. Després del pas d’un bloc de gel el fons marí queda com la superfície d’un desert: sense senyals de vida visible. L’efecte d’aquest esdeveniment sobre l’ecosistema és comparable amb el d’un incendi forestal. Tot això va ser objecte d’estudi de l’expedició Canvi climàtic a l’Antàrtida?
Des d’un punt de vista positiu, la desintegració de plataformes de gel allibera espai a la superfície del mar, on les comunitats de microalgues poden florir i aportar aliment a organismes superiors que eventualment repoblaran l’aigua i el fons marí. L’estudi d’aquest procés és un dels objectius centrals del projecte CLIMANT.
Presumiblement, les conseqüències de totes aquestes modificacions generen canvis a l’ecosistema a tots els nivells, des del fitoplàncton fins als grans mamífers i des de la circulació a la sedimentació. Les preguntes que sorgeixen davant a aquesta previsió són: a quina velocitat passaran els canvis? I, com seran els nous ecosistemes?
<!–[endif]–>
i a la primavera com afecta ?