Als aiguamolls de l’Empordà s’ha comprovat quina estratègia segueixen els ocells quan es troben amb fortes ventades: s’aturen i esperen que el vent minvi.
La tramuntana és molt coneguda per la seva força i intensitat. És un vent que s’origina quan hi ha un anticicló potent centrat a l’oest de la península Ibèrica, que mena vent fred i intens sobre l’Empordà i àrees adjacents.
Generalment, aquest vent és més intens durant el període d’octubre a març, i afluixa a la primavera. Malgrat tot, sovint els ocells migradors primaverals es troben encara amb alguns dies de tramuntana quan sobrevolen el nord de Catalunya en el seu periple cap a terres europees. Aquest vent té un clar component del nord, cosa que significa que actua en contra de la direcció de vol dels ocells que migren durant la primavera. Aquest “vent de cara” provoca una despesa energètica molt més gran per als ocells (perquè han de volar contra corrent), especialment respecte als dies en què hi ha “vents de cua” (és a dir, de component sud).
Un estudi a l’Empordà confirma l’aturada dels ocells
Doncs bé, atès que trobar-se amb la tramuntana no és una situació idònia per als migradors primaverals, quan això passa, la decisió que s’espera que prenguin els ocells és la de fer una parada “tècnica” a l’espera que el règim de vents sigui més favorable. Això es va poder demostrar amb un estudi dut a terme a la zona dels aiguamolls de l’Empordà. L’espècie que es va analitzar va ser una de les més comunes a les zones humides empordaneses: la boscarla de canyar que, com el seu nom indica, es troba en les zones humides amb vegetació densa, especialment canyís. Es van analitzar les dades de prop de 2500 ocells capturats durant el període 1993-1997. L’anàlisi de captures diàries va mostrar que hi havia dies en què el nombre de captures era molt més elevat del normal: dies en què el total de captures representava com a mínim el 10% del total de les captures de l’any. En total, de dies com aquests se’n van detectar 22 en els cinc anys d’estudi i, d’aquests, gairebé en el 80% dels casos el règim de vents mesurats a diverses alçades va ser de component nord, és a dir, tramuntana. D’aquesta manera va quedar confirmat que, davant de situacions de vent molt desfavorables, els ocells migradors de primavera opten per fer una parada i esperar millors condicions.
Acumulacions espectaculars
Una situació especialment rellevant va succeir l’any 1996. A finals d’abril la tramuntana va estar bufant intensament durant força dies seguits i els ocells es van anar acumulant als aiguamolls de l’Empordà un darrere l’altre: el dia 25 es van anellar 100 ocells -un bon nombre, tenint en compte que la mitjana d’anellaments a l’àrea és de 60 al dia-, però l’endemà van ser 198, 285 un dia més tard… i així fins a arribar als prop de 400 ocells anellats el dia 30 d’abril! L’1 de maig, un cop el vent va deixar de bufar, els ocells van seguir la seva ruta cap al nord.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris