Això s’acaba, i ara em toca a mi explicar-vos el que fèiem una altra part del grup mentre l’Agustín, en Domingo i en Guillem es torraven al sol d’El Salvador.
En José Luis Fernández Turiel (cap d’expedició), en Julio Saavedra, l’ Alejandro Rodríguez i jo mateix (Paco) ens dedicàvem a passar fred a l’hivern austral i a recollir cendres volcàniques recents al sud de l’Argentina, mentre ells feien “turisme” al sol centreamericà. Érem a la transversal de Mendoza aproximadament (ho dic per qui s’hagi aficionat a mirar-s’ho tot al Google Earth).
Durant els darrers 6 anys també hem desenvolupat recerques al sud de Sud Amèrica
Concretament a l’Argentina, Xile i l’Uruguai. En aquestes regions, i en particular al Nord d’Argentina i Xile, s’associen dos factors d’interès geològic, ambiental i de salut humana. D’una banda, la presència de vulcanisme (o de cendres volcàniques interestratificades als sediments distals de les planes més properes al mar). I d’una altra, la presència d’origen natural d’arsènic a les aigües (entre altres elements).
Aquesta presència d’arsènic ha estat relacionada tradicionalment (però no demostrada empíricament) amb la presència de vidre volcànic a les cendres que seria, d’una banda, fàcilment alterable (i això és segur, el vidre s’altera més fàcilment que els minerals) i, d’una altra banda, tindria elevats continguts en arsènic (d’origen natural, volcànic).
L’enigma que volem resoldre: d’on prové exactament aquest arsènic?
Quan parlem d’arsènic tothom pensa en pelis de por i assassinats, però que ningú no es confongui. Estem parlant d’una població de més de cinc milions de persones que cada dia prenen aigua que té més arsènic del considerat saludable (i que no es moren immediatament quan la prenen).
L’arsènic pot ser bio acumulable i desenvolupar malalties (com diferents tipus de càncer) en porcions estadísticament significatives de la població. Però no té per què ser d’una forma immediata. Pot ser, per exemple, a vint anys vista. Per acabar-ho d’adobar, l’arsènic és un element emprenyador que no es pot eliminar de l’aigua d’una manera senzilla i econòmica.
Per començar, mesurem i analitzem l’arsènic present en l’aigua i en les cendres volcàniques
El nostre grup el que pretén en aquesta recerca és establir fons regionals (continguts típics) d’arsènic i d’altres elements a les aigües d’aquesta regió, i establir els possibles orígens. Per això hem recollit un nombre considerable de cendres volcàniques (principalment “antigues”) al nord d’Argentina i Xile (diferents transversals al sector Tucumán, Catamarca, desert d’Atacama-Antofagasta) per caracteritzar-les al laboratori (continguts intrínsecs d’elements traça potencialment tòxics).
L’anàlisi de les cendres ens serveix per constatar quins elements químics deixen anar i en quina proporció
Ho fem provocant processos d’alteració acceleradament, en posar-les en contacte amb determinats fluids aquosos. A més, hem continuat caracteritzant les aigües de diferents fonts termals relacionades amb vulcanisme, ja que en fer un estudi preliminar als camps de guèisers del Tatio (a la frontera triple Xile-Argentina-Bolivia) vàrem constatar que presentaven continguts molt elevats d’arsènic.
A les fotos veureu algunes de les coses que vàrem fer (3 setmanes de campanya donen per molt). Vàrem visitar zones afectades per les caigudes de cendres del volcà Quizapú (gran erupció del 1932), que ara són remogudes pel vent i acumulades (de vegades formant dunes immenses com veureu a la foto) a diferents indrets de la vall del Rio Grande.
També vàrem visitar el volcà Copahue (no us confongueu, la fumarola que es veu a la foto no és volcànica, sinó tectònica) i mostrejar les aigües del llac Caviahue. És un dels llocs de la superfície terrestre amb un pH més àcid (el pH reflecteix el grau d’acidesa o basicitat d’una solució). Hi vàrem recollir aigües amb valors de pH pels voltants de 3.
El pH de l’aigua afecta enormement la capacitat de dissolució de les cendres volcàniques
Al laboratori reproduïm processos de lixiviació de cendres amb pH molt àcid. Només un lleuger augment de pH pot afectar la capacitat de transport dels diferents elements químics per les aigües i de fet provoquen la precipitació en forma de pàtines de colors vermells (fixeu-vos a les pedres del llit del Rio Agrio a la foto de conjunt dels participants a la campanya).
Apa, potser una propera vegada us parlarem més dels Andes i de les respostes que anem trobant. Esperem que els missatges que us hem anat enviant amb aquest projecte (Històries de Volcans) us hagin resultat interessants i científicament estimulants.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris