Amb el canvi de plans forçat per les condicions del gel marí, cada grup de recerca ha decidit treballar en àrees diferents.
En aquesta expedició convivim quatre grans grups de recerca. Un d’ells està format per companys de l’AWI, de la Universitat de Hawaii i l’Institut de Física Ambiental de la Universitat de Bremen, qui s’encarreguen d’estudiar les masses d’aigua que flueixen en aquesta zona i el contingut de microorganismes i alguns elements traça com ara l’heli, amb el qual poden seguir el curs de les masses d’aigua en les seves diferents trajectòries.
Un altre grup el constitueix l’equip d’investigadors de l’Institut de Pesqueres d’Hamburg amb la col·laboració d’un company de l’Administració Nacional de l’Oceà i l’Atmosfera dels EUA (coneguda com NOAA per les seves sigles en anglès) i que investiguen la distribució de krill a aigües antàrtiques. Com ja vaig comentar en un missatge anterior, aquest animal és l’eix de la cadena tròfica antàrtica; s’alimenta de fitoplàncton i des de peixos i les seves larves fins aus incloent-hi mamífers marins s’alimenten d’aquest crustaci.
Aquests petits crustacis constitueixen l’anomenat krill. Es pot veure el color verd a l’interior del seu cos a causa de la ingesta d’algues planctòniques (diatomees).
Un tercer grup el formem qui treballem en relació amb el bentos, és a dir, el grup d’animals que habita dins o sobre el llit marí. Aquest és el grup en què participen més institucions; per no fer una llista llarga només esmentaré a quins països pertanyen: Alemanya, Bèlgica, Canadà, Espanya, França i Itàlia. Aquest gran grup intentarà estudiar les relacions entre el clima i bentos a través de la composició de les comunitats bentòniques i l’ambient on habiten.
El quart grup i el més petit, però no menys important, és el de l’Institut d’Investigació d’Animals Salvatges Terrestres i Marins de Hannover, Alemanya, que s’encarrega d’observar la distribució de mamífers marins.
Recollim gel de l’Antàrtida per portar-lo a les escoles de Barcelona
En principi, el temps de vaixell s’esperava compartir de manera que tots els grups podrien treballar més o menys al mateix temps compartint estacions ja que tothom tenia el mateix objectiu d’estudiar amb detall l’extinta plataforma de gel Larsen. Tanmateix, amb el canvi de plans forçat per les condicions del gel marí, cada grup ha decidit treballar en àrees diferents on existeixen condicions que els permetin plantejar una recerca rellevant.
Per exemple, l’Estret de Bransfield no és tan interessant per als oceanògrafs físics com la zona propera a l’illa Joinville, en contrast amb la proposta dels bentòlegs. Aquestes diferències fan que el temps de vaixell no es pugui compartir més tal com s’havia planejat i s’ha decidit dividir el temps de manera que els bentòlegs, entre els quals participa l’equip ECOWED, haurem d’esperar uns dies per tenir una estació fins que s’executin totes o gairebé totes les estacions d’oceanografia física i krill.
El que hem pogut fer mentrestant, és recollir les mostres de gel marí amb les quals durem a terme experiments a diferents escoles de Barcelona. A més estem treballant en coses que tots hem portat de les nostres respectives institucions a terra, les quals no podem deixar de banda, malgrat estar embarcats i també observem com es desenvolupa la recerca dels nostres companys. Ja arribarà el nostre moment.
Un altre grup el constitueix l’equip d’investigadors de l’Institut de Pesqueres d’Hamburg amb la col·laboració d’un company de l’Administració Nacional de l’Oceà i l’Atmosfera dels EUA (coneguda com NOAA per les seves sigles en anglès) i que investiguen la distribució de krill a aigües antàrtiques. Com ja vaig comentar en un missatge anterior, aquest animal és l’eix de la cadena tròfica antàrtica; s’alimenta de fitoplàncton i des de peixos i les seves larves fins aus incloent-hi mamífers marins s’alimenten d’aquest crustaci.
Aquests petits crustacis constitueixen l’anomenat krill. Es pot veure el color verd a l’interior del seu cos a causa de la ingesta d’algues planctòniques (diatomees).
Un tercer grup el formem qui treballem en relació amb el bentos, és a dir, el grup d’animals que habita dins o sobre el llit marí. Aquest és el grup en què participen més institucions; per no fer una llista llarga només esmentaré a quins països pertanyen: Alemanya, Bèlgica, Canadà, Espanya, França i Itàlia. Aquest gran grup intentarà estudiar les relacions entre el clima i bentos a través de la composició de les comunitats bentòniques i l’ambient on habiten.
El quart grup i el més petit, però no menys important, és el de l’Institut d’Investigació d’Animals Salvatges Terrestres i Marins de Hannover, Alemanya, que s’encarrega d’observar la distribució de mamífers marins.
Recollim gel de l’Antàrtida per portar-lo a les escoles de Barcelona
En principi, el temps de vaixell s’esperava compartir de manera que tots els grups podrien treballar més o menys al mateix temps compartint estacions ja que tothom tenia el mateix objectiu d’estudiar amb detall l’extinta plataforma de gel Larsen. Tanmateix, amb el canvi de plans forçat per les condicions del gel marí, cada grup ha decidit treballar en àrees diferents on existeixen condicions que els permetin plantejar una recerca rellevant.
Per exemple, l’Estret de Bransfield no és tan interessant per als oceanògrafs físics com la zona propera a l’illa Joinville, en contrast amb la proposta dels bentòlegs. Aquestes diferències fan que el temps de vaixell no es pugui compartir més tal com s’havia planejat i s’ha decidit dividir el temps de manera que els bentòlegs, entre els quals participa l’equip ECOWED, haurem d’esperar uns dies per tenir una estació fins que s’executin totes o gairebé totes les estacions d’oceanografia física i krill.
El que hem pogut fer mentrestant, és recollir les mostres de gel marí amb les quals durem a terme experiments a diferents escoles de Barcelona. A més estem treballant en coses que tots hem portat de les nostres respectives institucions a terra, les quals no podem deixar de banda, malgrat estar embarcats i també observem com es desenvolupa la recerca dels nostres companys. Ja arribarà el nostre moment.
0 Comentaris