A l’oceà hi ha molts microorganismes que són molt poc abundants. S’anomenen la biosfera rara i formen un enorme reservori de variabilitat genètica. Són els habitants solitaris de l’oceà. Si les condicions canvien i són propícies pel creixement d’una determinada espècie ‘rara’, aquesta podria esdevenir abundant.
Al capvespre, gairebé tota la tripulació pugem a coberta per gaudir de l’espectacle dels darrers moments del dia, cadascú tria un lloc per gaudir-ne, alguns sols, d’altres acompanyats. És un moment de recolliment, de plaer. Els pensaments i les preocupacions queden enrere com les ones que s’allunyen a gran velocitat.
Kon Tiki, 9 troncs gegants de fusta
L’any 1947 sis homes a bord d’una embarcació de fusta de balsa segurament gaudien de moments similars navegant per aquestes mateixes aigües, fent el trajecte entre la costa del Perú i la Polinèsia. L’embarcació anomenada Kon Tiki (nom del déu del Sol inca) estava feta de 9 troncs gegants de fusta de balsa lligada amb cordes, sense claus. El motiu d’aquesta extraordinària expedició, comandada per l’antropòleg Thor Heyerdahl, era rebatre una objecció a la teoria d’Heyerdahl segons la qual les poblacions de les illes de l’Oceà Pacífic eren en part originàries d’Amèrica, ja que per part dels opositors d’Heyerdahl hauria estat impossible fer la travessia en una embarcació ameríndia tradicional. Si voleu saber més coses sobre com va anar aquest extraordinari viatge us recomanem enormement el llibre “L’expedició de la Kon-Tiki”.
Vida a la deriva
Tal com aquesta embarcació que navegà a la deriva a la mercè de marees, corrents i la força del vent, la vida planctònica dessota el TARA és dispersada per tot l’ecosistema marí. Els oceans actuen com un gran mitjà de propagació de moltes formes de vida. Alguns d’aquests microorganismes a la deriva són molt abundants al medi, es multipliquen activament, i en conseqüència també tenen més probabilitats de ser depredats, ja sigui per organismes més grans que ells o bé per la lisi produïda per una infecció vírica. Aquests microorganismes són els responsables de la majoria de les funcions de l’ecosistema, participant activament al flux de carboni i energia. Però, en canvi, també trobem una sèrie d’organismes molt menys abundants, els que formen part del que anomenem la biosfera rara. Aquests microorganismes formen un enorme reservori de variabilitat genètica gairebé inexhaurible i que és la base de l’evolució per selecció natural. Són els habitants solitaris de l’oceà. Ara bé, si les condicions canvien i són propícies pel creixement d’un determinat individu del grup dels ‘rars’, aquest podria acabar esdevenint un membre abundant de la comunitat.
Kon Tiki, 9 troncs gegants de fusta
L’any 1947 sis homes a bord d’una embarcació de fusta de balsa segurament gaudien de moments similars navegant per aquestes mateixes aigües, fent el trajecte entre la costa del Perú i la Polinèsia. L’embarcació anomenada Kon Tiki (nom del déu del Sol inca) estava feta de 9 troncs gegants de fusta de balsa lligada amb cordes, sense claus. El motiu d’aquesta extraordinària expedició, comandada per l’antropòleg Thor Heyerdahl, era rebatre una objecció a la teoria d’Heyerdahl segons la qual les poblacions de les illes de l’Oceà Pacífic eren en part originàries d’Amèrica, ja que per part dels opositors d’Heyerdahl hauria estat impossible fer la travessia en una embarcació ameríndia tradicional. Si voleu saber més coses sobre com va anar aquest extraordinari viatge us recomanem enormement el llibre “L’expedició de la Kon-Tiki”.
Vida a la deriva
Tal com aquesta embarcació que navegà a la deriva a la mercè de marees, corrents i la força del vent, la vida planctònica dessota el TARA és dispersada per tot l’ecosistema marí. Els oceans actuen com un gran mitjà de propagació de moltes formes de vida. Alguns d’aquests microorganismes a la deriva són molt abundants al medi, es multipliquen activament, i en conseqüència també tenen més probabilitats de ser depredats, ja sigui per organismes més grans que ells o bé per la lisi produïda per una infecció vírica. Aquests microorganismes són els responsables de la majoria de les funcions de l’ecosistema, participant activament al flux de carboni i energia. Però, en canvi, també trobem una sèrie d’organismes molt menys abundants, els que formen part del que anomenem la biosfera rara. Aquests microorganismes formen un enorme reservori de variabilitat genètica gairebé inexhaurible i que és la base de l’evolució per selecció natural. Són els habitants solitaris de l’oceà. Ara bé, si les condicions canvien i són propícies pel creixement d’un determinat individu del grup dels ‘rars’, aquest podria acabar esdevenint un membre abundant de la comunitat.
Al Tara mostregem tota classe de microorganismes i un cop al laboratori apliquem les últimes tècniques de seqüenciació per tal de detectar no només els organismes més abundants sinó també aquesta llarga cua de microorganismes rars, amb l’esperança de descobrir-hi nous llinatges i capacitats metabòliques.
Peixos voladors a coberta
A bord del vaixell, però, també hem tingut la visita inesperada d’altres organismes de major envergadura. Tal com narraven els exploradors de la Kon Tiki al matí també recol·lectem peixos voladors a coberta. Saltant d’ona en ona a la fosca no s’adonen que cauen dins una trampa mortal. De dia, els alegres peixos voladors se’ls veu volant formant grans estols o bancs de peixos viatjant a gran velocitat (no sé si dir-ne bancs o estols). Durant la nit l’espectacle és ben diferent. Jugant amb un focus de llum il·luminant el mar, els actors de l’espectacle tenen una aparença encara més surrealista. Uns punts de color verd, vermell i taronja fluorescent salten sobre la superfície del mar. A un pam sota la superfície de l’oceà es veuen nedar criatures raríssimes, segurament són els mateixos peixos voladors amb les seves ‘ales’ desplegades. Una imatge entre peix i ocell que costa d’assimilar. Les aus fragata que sobrevolen el barco aprofiten per anar de cacera. La seva silueta retalla la llum taronja d’una lluna decreixent acabada de sortir de l’horitzó. Una imatge preciosa i impossible de fotografiar. Ben entrada la calma de la nit, des de la botavara estant, ens sorprèn el bufar potent i humit d’un cetaci que caça ran nostre. Què més ens esperarà demà?
Mentre, sota la immensitat del cel i damunt la immensitat de l’oceà, la soledat del Tara continua avançant a tota vela.
A bord del vaixell, però, també hem tingut la visita inesperada d’altres organismes de major envergadura. Tal com narraven els exploradors de la Kon Tiki al matí també recol·lectem peixos voladors a coberta. Saltant d’ona en ona a la fosca no s’adonen que cauen dins una trampa mortal. De dia, els alegres peixos voladors se’ls veu volant formant grans estols o bancs de peixos viatjant a gran velocitat (no sé si dir-ne bancs o estols). Durant la nit l’espectacle és ben diferent. Jugant amb un focus de llum il·luminant el mar, els actors de l’espectacle tenen una aparença encara més surrealista. Uns punts de color verd, vermell i taronja fluorescent salten sobre la superfície del mar. A un pam sota la superfície de l’oceà es veuen nedar criatures raríssimes, segurament són els mateixos peixos voladors amb les seves ‘ales’ desplegades. Una imatge entre peix i ocell que costa d’assimilar. Les aus fragata que sobrevolen el barco aprofiten per anar de cacera. La seva silueta retalla la llum taronja d’una lluna decreixent acabada de sortir de l’horitzó. Una imatge preciosa i impossible de fotografiar. Ben entrada la calma de la nit, des de la botavara estant, ens sorprèn el bufar potent i humit d’un cetaci que caça ran nostre. Què més ens esperarà demà?
Mentre, sota la immensitat del cel i damunt la immensitat de l’oceà, la soledat del Tara continua avançant a tota vela.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris