Trobem esponges, gorgònies, coralls, tunicats, eriçons, estrelles, crinoideus, holotúries, picnogònids, amfípodes… Són una mostra de la elevada biodeiversitat dels fons submarins antàrtics.
En aquests moments ens trobem a l’Estret de Bransfield, una zona d’alta productivitat primària i influenciada per l’entrada d’aigua del Mar de Weddell. Estem estudiant els patrons de diversitat de les comunitats bentòniques resseguint el perfil de fondària dels canyons submarins que caracteritzen aquesta zona geogràfica. Hem triat quatre estacions de mostreig en funció de quatre fondàries : menys de 200 m (localitat vermella), entre 200-300 m (localitat groga), entre 400-500 on comença la boca del canyó (localitat taronja) i més de 500-600 m que és a l’interior del canyó (localitat verda). Els colors assignats ajuden a situar els diferents científics en quina localitat es troben ja que en un mateix dia es poden mostrejar diferents localitats. El color és una forma entenedora i visual de saber on s’està en el moment concret. En cada localitat s’utilitzen diferents tècniques de mostreig per tal de caracteritzar i quantificar les diferents comunitats que es troben: perfils de CTD, mostres de sediment, OFOS (observació a través de sistemes de fotografia del fons marí) i la xarxa d’arrossegament Agassiz.
Paraceradoccus cf gibber, un amfípode molt curiós i poc freqüent. Té un color vermell fosc, uns 7 cm de llargada i uns 10 g de pes.
Resseguint aquest patró de fondària, en les zones menys profundes (fins a 300 m), trobem uns fons caracteritzats per substrat tou amb sorra, grava i presència de força roques, on habiten esponges i gorgònies. En aquest rang de fondària trobem la majoria de grups d’invertebrats bentònics, tant sèssils (adherits al fons del mar) com mòbils (amb capacitat de moviment sobre el fons i natatori). Dins la categoria de grups sèssils trobem una bona riquesa d’espècies i també una elevada abundància d’esponges, de gorgònies i coralls, i de tunicats. Cal destacar la presència d’hidrocoralls, fins ara s’han trobat tres espècies que mostren una coloració diferent: colònies blanques, rosades i ataronjades. Aquests hidrocoralls s’identificaran un cop es torni als respectius centres de recerca, com ara la Universitat de Sevilla.
Mostra d’ofiures capturades als mars antàrtics, un grup ben representat i abundant.
Associats als fons bentònics però amb capacitat de moviment hi ha les ofiures, un grup molt ben representat i abundant. Per exemple, en una mateixa draga poden aparèixer més de 10 espècies diferents. També dins del grup dels equinoderms trobem eriçons, estrelles, crionoideus i holotúries (cogombres de mar). També, apareixen els picnogònids (aranyes de mar), gambetes bentòniques i amfípodes, un grup molt divers en les aigües antàrtiques. Els amfípodes és un grup que s’ha diversificat molt al llarg de la història evolutiva de l’Antàrtida, es troben en totes les fondàries, amb coloracions, formes i tipus d’alimentació diferents. També es caracteritzen pel seu gran tamany en l’Antàrtida (gigantisme) quan es compara amb espècies del mateix grup en altres mars de latituds més baixes.
A mesura que es mostreja vers la part més profunda del canyó, aquesta comunitat va canviant gradualment, el fons marí esdevé més fangós i la disponibilitat d’aliment és menor. En aquestes situacions i fondàries al voltant de 700 m trobem unes comunitats que s’assemblen més a les comunitats de l’oceà profund (més de 1000 m de fondària). En general, l’abundància de les espècies sèssils és menor i presenten menys biomassa. Hi trobem ben representades les anèmones i alguns coralls del grup escleractinia, com també espècies de fondària d’holotúries. En la localitat que s’ha mostrejat dins del canyó (color verd) ha aparegut un amfípode molt curiós i poc freqüent, que es podria associar amb espècies de fondària. L’espècie s’anomena Paraceradoccus cf gibber, té un color vermell fosc, d’uns 7 cm de llargada i uns 10 g de pes. Quan es tingui processada tota la informació de les diferents estacions, localitats i fondàries es veurà si es pot identificar un patró de les comunitats bentòniques al llarg del gradient de fondària i relacionar-ho amb diferents paràmetres com ara les corrents marines, zones d’alta producció primària, zones d’extensió del gel marí…
Gorgònies capturades a 300 metres de fondària.
De moment continuem amb els mostrejos a l’Estret de Bransfield i en pocs dies anirem cap al Pas de Drake, on ens espera un mar molt mogut i les últimes estacions, que esperem que siguin molt interessants. Amb aquestes estacions acabarem la nostra estratègia de mostreig al llarg d’un gradient climàtic antàrtic, des de localitats amb característiques polars en el Mar de Weddell fins a altres localitats amb condicions més oceàniques en el Pas de Drake.
Enrique Isla
Paraceradoccus cf gibber, un amfípode molt curiós i poc freqüent. Té un color vermell fosc, uns 7 cm de llargada i uns 10 g de pes.
Resseguint aquest patró de fondària, en les zones menys profundes (fins a 300 m), trobem uns fons caracteritzats per substrat tou amb sorra, grava i presència de força roques, on habiten esponges i gorgònies. En aquest rang de fondària trobem la majoria de grups d’invertebrats bentònics, tant sèssils (adherits al fons del mar) com mòbils (amb capacitat de moviment sobre el fons i natatori). Dins la categoria de grups sèssils trobem una bona riquesa d’espècies i també una elevada abundància d’esponges, de gorgònies i coralls, i de tunicats. Cal destacar la presència d’hidrocoralls, fins ara s’han trobat tres espècies que mostren una coloració diferent: colònies blanques, rosades i ataronjades. Aquests hidrocoralls s’identificaran un cop es torni als respectius centres de recerca, com ara la Universitat de Sevilla.
Mostra d’ofiures capturades als mars antàrtics, un grup ben representat i abundant.
Associats als fons bentònics però amb capacitat de moviment hi ha les ofiures, un grup molt ben representat i abundant. Per exemple, en una mateixa draga poden aparèixer més de 10 espècies diferents. També dins del grup dels equinoderms trobem eriçons, estrelles, crionoideus i holotúries (cogombres de mar). També, apareixen els picnogònids (aranyes de mar), gambetes bentòniques i amfípodes, un grup molt divers en les aigües antàrtiques. Els amfípodes és un grup que s’ha diversificat molt al llarg de la història evolutiva de l’Antàrtida, es troben en totes les fondàries, amb coloracions, formes i tipus d’alimentació diferents. També es caracteritzen pel seu gran tamany en l’Antàrtida (gigantisme) quan es compara amb espècies del mateix grup en altres mars de latituds més baixes.
A mesura que es mostreja vers la part més profunda del canyó, aquesta comunitat va canviant gradualment, el fons marí esdevé més fangós i la disponibilitat d’aliment és menor. En aquestes situacions i fondàries al voltant de 700 m trobem unes comunitats que s’assemblen més a les comunitats de l’oceà profund (més de 1000 m de fondària). En general, l’abundància de les espècies sèssils és menor i presenten menys biomassa. Hi trobem ben representades les anèmones i alguns coralls del grup escleractinia, com també espècies de fondària d’holotúries. En la localitat que s’ha mostrejat dins del canyó (color verd) ha aparegut un amfípode molt curiós i poc freqüent, que es podria associar amb espècies de fondària. L’espècie s’anomena Paraceradoccus cf gibber, té un color vermell fosc, d’uns 7 cm de llargada i uns 10 g de pes. Quan es tingui processada tota la informació de les diferents estacions, localitats i fondàries es veurà si es pot identificar un patró de les comunitats bentòniques al llarg del gradient de fondària i relacionar-ho amb diferents paràmetres com ara les corrents marines, zones d’alta producció primària, zones d’extensió del gel marí…
Gorgònies capturades a 300 metres de fondària.
De moment continuem amb els mostrejos a l’Estret de Bransfield i en pocs dies anirem cap al Pas de Drake, on ens espera un mar molt mogut i les últimes estacions, que esperem que siguin molt interessants. Amb aquestes estacions acabarem la nostra estratègia de mostreig al llarg d’un gradient climàtic antàrtic, des de localitats amb característiques polars en el Mar de Weddell fins a altres localitats amb condicions més oceàniques en el Pas de Drake.
Enrique Isla
Gorgònies trobades a 300 metres de fondària
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris