L’època de cria ja ha començat per algunes espècies més primerenques, però per la majoria just ara acaben de sentir el tret de sortida que suposa l’augment, a marxes, forçades, del fotoperíode (la longitud del dia o les hores de llum). Però si aquest és el tret de sortida pels ocells, també ho és pels ornitòlegs que estudiem la biologia de nidificació de les aus.
Si tenim caixes penjades, durant l’hivern i fins ara haurem hagut de revisar-les i netejar-les per dues raons principals:
- Els ocells tenen l’instint d’aportar material al niu, encara que aquest ja en tingui de l’any anterior. Això fa que, en nius en cavitats, el nou niu es construeix sobre l’anterior, omplint cada vegada més la caixa. L’instint dels ocells és tan poderós que poden omplir tant el niu que els pollets s’ofeguin quan la calor comenci a apretar, així que és millor que tinguin tot l’espai del món per esplaiar-se.
- Els nius en cavitats suporten molts més paràsits que els nius oberts (parlarem d’això en una altra ocasió). Si mantenim el material de l’any anterior poden quedar ous dels paràsits, bacteris i fongs que dificultin infectin el niu actual.
Si volem penjar noves caixes, per anar bé ho hauríem d’haver fet quatre mesos enrere. Ja diu el proverbi que el millor moment per plantar un arbre va ser fa 20 anys, però també diuen que el segon millor moment és avui mateix, així que encara ho podem fer amb certes possibilitats d’èxit.
Normalment, els ocells prefereixen tenir un temps (mesos) per inspeccionar els forats, comprovar que són estancs i veure que les característiques que busquen són adequades. De tota manera, quan els forats són escassos, tal com passa en determinats hàbitats urbanitzats o en boscos joves, poden entrar a la caixa niu des del mateix dia que la veuen.
Com i on penjar una caixa niu?
Per tenir el màxim de possibilitats, tenint en compte que no hi ha cap regla fixa i que els capricis dels ocells a l’hora de triar niu a vegades són sorprenents, hauríem de penjar les caixes seguint aquests criteris:
- Alçada: preferiblement fora de l’abast humà, de 2,5m cap amunt. Els ocells busquen garanties de seguretat i l’alçada els la dona. De tota manera, hi ha espècies que prefereixen cavitats a baixa alçada, pràcticament al terra, com la mallerenga petita. Si el lloc on la posem és segur (jardí, finca particular) per què no fer-ho?
- Orientació: en general cap al sud però tampoc influeix definitivament. Si és una zona amb vents dominants d’una direcció determinada, millor posar-les a resguard d’ells.
- Lloc de l’arbre: es poden clavar al tronc (no provocarà cap problema a l’arbre) o penjar d’una branca, de forma que la caixa quedi mirant cap a fora de l’arbre i sense branques que obstrueixin l’entrada o, pitjor, facilitin l’entrada d’un predador. Aquest és un factor important pels futurs inquilins, ja que si hi ha perillo no ocuparan la caixa.
- Tipus d’arbre: pins, alzines, pollancres, roures… qualsevol arbre és adequat, però els que tenen les branques horitzontals faciliten la feina. Si pengem unes quantes caixes és millor no sempre penjar-les al mateix tipus d’arbre per cobrir un major abast de preferències.
Aquests consells poden ajudar a maximitzar la probabilitat d’ocupació de les nostres caixes i ara és un bon moment per posar-los en pràctica.
Un últim consell per la nostra preparació per l’estudi de la nidificació dels ocells en caixes niu és que, especialment si pengeu un cert nombre de caixes, és que mireu de fer-ho fàcil, tan fàcil com sigui possible. Si pengeu la caixa a cinc metres d’alçada i heu de demanar una escala al vostre amic bomber per penjar-la, serà difícil mirar-la regularment per observar, estudiar i gaudir del procés de cria dels ocells i us estareu perdent la part més interessant de l’experiència, així que utilitzeu un sistema que permeti veure el contingut en menys d’un minut. Generalment, els qui treballem amb caixes fem servir una perxa amb un ganxo.
En aquest curt vídeo podeu veure com penjar una caixa amb aquest sistema de forma molt fàcil: http://abeljulien.blogspot.com.es/2013/12/hivern-epoca-de-caixes-niu.html
https://www.youtube.com/watch?v=uLIAK-gglZE
El pas següent, òbviament, serà preparar-nos pel control, la recerca i anàlisi dels resultats i això passa per preparar-nos a introduir les dades al Projecte nius, www.nius.cat.
Abel Julien
UdICO – Unitat de Divulgació
Institut Català d’Ornitologia
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris