Ja fa 21 dies que estem al mar. Com era d’esperar, sovint tot el que veiem al voltant del Falkor Too és aigua i, de tant en tant, veiem treure el cap de l’aigua algun tauró, lleons marins o llampugues.
A l’hangar d’en SuBastian, l’ambient està tranquil. D’una banda, perquè en SuBastian està treballant en la immersió més profunda que hem fet fins ara, a 1.500 m. De l’altra, perquè molts de nosaltres estem embadalits mirant les pantalles i veient en directe el que en SuBastian ens retransmet del fons marí.
Després d’una hora de descens, en SuBastian arriba al fons. El paisatge és un desert inhòspit, observem monticles de lava encoixinada (pillow lavas, en anglès) cobertes d’un polsim suau de color verdós. Prop del fons, aquest polsim és ràpidament consumit per criatures especialitzades, com ara les plomes de mar o les anemones les quals capturen el menjar en suspensió amb els seus tentacles. De mica en mica, a mesura que en SuBastian va avançant en la foscor, s’intueixen cogombres de mar, arrossegant-se lliurement pel fons a la recerca de la matèria orgànica del sediment. Abans de saber-ho, els cogombres de mar desapareixen de la nostra vista i ens queda una mena de sensació de buit.
Vora els 20 minuts, de sobte apareix un rastre de vida a la roca nua que tenim al davant. Una paret s’alça davant nostre, completament colonitzada per petits crustacis. Fem un zoom i ens adonem que es tracta de milers i milers de gambes del gènere Caridea (mireu el vídeo a sota del post). Com bé apunta en Tim Shank, especialista en decàpodes del Woods Hole Ocean Institute, aquesta agregació és molt sorprenent, ja que sol ser més habitual en ambients quimiosintètics com ara les fumaroles o afloraments hidrotermals. Fins ara, però, no hem observat cap canvi de temperatura o en la química de l’aigua, i la seva presència ens és tot un misteri.
Comencem a ascendir, i de mica en mica van apareixent coralls bambú d’entre 1 – 2,5 m d’alçada, com cabells blancs sortint de la roca. Els coralls bambú (família Isididae) reben el nom pel seu esquelet semblant al bambú, ja que alterna trams de carbonat de calci amb nodes negres formats per una proteïna anomenada gorgonina. L’espècie que estem observant és filiforme i creiem que podria tractar-se del gènere Lepidisis ja que les colònies no tenen ramificacions. Per aquesta morfologia també són coneguts en anglès com sea whip o coralls flagell.
A partir dels 500 m, se’ns revela un espectacle de colors i morfologies, hem arribat als esculls profunds. Els coralls durs madreporaris amb els seus esquelets calcaris formen el substrat on creix conglomerat de coralls tous, coralls negres i esponges. Més enllà de la bellesa d’aquests organismes, el cert és que tots ells proporcionant funcions essencials, i és per això que se’ls coneix com a enginyers d’ecosistema. Per la seva complexa morfologia, no només alenteixen les corrents, facilitant la retenció de partícules perquè altres espècies s’alimentin (acoblament bentònic-pelàgic), sinó que també proporcionen una gran varietat de microhàbitats perquè milers d’organismes s’hi refugiïn o s’hi reprodueixin. També tenen un paper fonamental en el cicle global dels nutrients, com ara el carboni, el nitrogen o el silici, mantenint alhora l’equilibri entre el menjar disponible i els residus de la xarxa tròfica d’aquest ecosistema. En aquesta funció són especialistes les esponges, les quals filtren l’aigua i en descomponen la matèria orgànica dissolta (DOM) en hidrats de carboni, lípids i proteïnes, fent-los disponibles per als organismes detritívors.
Tot plegat ens ha permès observar i petites històries naturals i la documentació de comportaments únics –sens dubte els més divertits els crustacis decàpodes! Entre aquests, destaquen les llagostes sastre, n’hem vist de totes mides i espècies. Són uns organismes molt abundants al fons marí de les Galápagos i les acostumem a trobar damunt o dins dels coralls i les esponges. Si bé algunes espècies són generalistes amb el tipus de substrat, d’altres en són molt especialistes, com ara l’Heteroptychus bellus, la qual viu exclusivament a l’interior de les colònies de les gorgònies Chrysogorgia. Es creu que aquesta seria una relació beneficiosa per ambdós simbiont i hoste (mutualisme); mentre la morfologia arbòria de les Chrysogorgia li proporciona refugi a la llagosta sastre, aquesta en canvi manté la colònia neta i evita que altres organismes (com ara les anemones) la colonitzin. Un exemple similar que també hem observat han estat les gambes la família Palaemoneidae, que només habiten octocoral·laris.
Els crancs Eumunida també han estat grans protagonistes de les immersions. Aquests els hem observat al capdamunt de les colònies més grans de coralls, amb les pinces alçades en la columna d’aigua. Fins ara es creia que aquest comportament podia tractar-se d’una exhibició agressiva per espantar possibles depredadors, i alhora maximitzar la captura d’aliment. Els Eumunida són omnívors, i s’alimenten sobretot de neu marina i petits crustacis en suspensió (suspensívors-detritívors). És per això que ens va sorprendre molt observar-ne un pescant un peix amb la pinça i menjar-se’l viu —un autèntic depredador!
D’altres en canvi, com els crancs portadors (família Homolidae) els hem observant portant esponges, coralls negres o gorgònies amb les extremitats posteriors a mode de barret. I és que els membres d’aquesta família tenen l’últim parell de potes molt especialitzades: a banda d’acabar en unes pinces molt esmolades, les tenen en posició subdorsal mirant amunt, la qual cosa els permet subjectar objectes per sobre de la closca. Aquest comportament es creu que proporciona al cranc un camuflatge, o fins i tot com a defensa de depredadors, ja que moltes esponges contenen potents toxines.
Ara ja hem arribat al darrer punt d’aquesta immersió, marquem el “off-bottom” al registre i en SuBastian comença a ascendir fins a la superfície. S’acaba aquesta immersió i capítol del diari. Fins aviat!
Vídeo d’una de les immersions d’en SuBastian. Us recomanem veure’n almenys algun minut per gaudir l’experiència!:
Equip Investigador
Diari de recerca
Bon dia, Ariadna!
Quina expedició més emocionant!!
Som els alumnes de Cicle Inicial de IE Maria Miret de l’Hospitalet del Llobregat.
Et volem dir que ens encantaria estar en aquest viatge que esteu fent i veure tots aquests animals.
Igualment, tenim unes preguntes que ens agradaria que ens aclarissis:
1. Has tocat amb les mans algun pop o cranc?
2. Hi ha, on estàs, serps marines o mantes ratlles?
3. Són molt grans aquests crancs? Quina mida fan aproximadament?
4. Us heu menjat algun cranc dels que heu vist?
5. Com és “la pell” del cranc? Per què tenen tantes punxes a les potes?
T´enviem salutacions i molts ànims des de l’IE Maria Miret
Moltes gràcies!
Has tocat amb les mans algun pop o cranc?
Pops no n’hem mostrejat, i els crancs que hem seleccionat per als anàlisis els subjectem amb les pinces o guants per no contaminar les mostres.
Hi ha, on estàs, serps marines o mantes ratlles?
A tots els oceans hi ha mantes i rajades. De fet, aquí n’hem vist moltes i d’espècies diferents.
Pel que fa a les serps marines, no n’hem vist cap perquè viuen exclusivament en les aigües tropicals de l’oceà Índic i el Pacífic occidental. Alhora, malgrat les seves adaptacions marines, la majoria de les serps marines prefereixen les aigües poc profundes prop de la terra, i especialment, les aigües protegides com estuaris.
Són molt grans aquests crancs? Quina mida fan aproximadament?
N’hi ha de moltes mides, depèn de l’espècie i la maduresa de l’individu. N’hem vist alguns tant petits com mig centímetre i d’altres de 30cm.
Us heu menjat algun cranc dels que heu vist?
No, per diverses raons. En primer lloc perquè la pesca de fons està prohibida a les Galápagos, en segon lloc perquè viatgem en un vaixell de recerca i aquest no és l’objectiu i finalment perquè és molt probable que no siguin comestibles.
Com és “la pell” del cranc? Per què tenen tantes punxes a les potes?
Els crancs són invertebrats marins, és a dir que no tenen columna vertebral, i han desenvolupat un exoesquelet dur. Tenen espines per protegir-se dels depredadors.
Hola, Ariadna
Ens han sorgit diverses qüestions relacionades amb aquesta nova entrada que has fet, ja que ens ha semblat molt interessant.
– Com funciona la maquinària que agafa les mostres de corall? Ens ha impressionat com fiqueu les mostres dins dels tubs i que aquestes no surin.
– Quants tipus de crancs heu vist?
– Quant temps triga en pujar i baixar el Subastian per cada expedició?
– És complex controlar el Subastian?
– Fins al moment, quants tipus de mostres heu obtingut?
– Quan obteniu les mostres què analitzeu?
– Teniu algun protocol d’emergència per si perdeu el contacte amb el Subastian?
Esperem les teves respostes,
Moltes gràcies!
Com funciona la maquinària que agafa les mostres de corall? Ens ha impressionat com fiqueu les mostres dins dels tubs i que aquestes no surin.
Les mostres les col·lectem amb els braços articulats d’en Subastian. Aquests són molt eficients i tenen diverses eines per recollir mostres. En el cas dels coralls tous, per exemple, la pinça té una fulla molt esmolada per tallar les branques. Un cop tallat un petit tros, el guardem als coral quivers o contenidors per a coralls. Aquests contenidors, a vegades porten una substància anomenada RNA-later, que serveix per preservar el material genètic de les mostres sense que es degradi.
Quants tipus de crancs heu vist?
Hem vist fins a 44 espècies de crustacis decàpodes diferents, algunes d’elles encara no s’han descrit.
Quant temps triga en pujar i baixar el Subastian per cada expedició?
Al voltant d’1h, però depèn de la profunditat.
És complex controlar el Subastian?
Com m’explica en Kris (pilot), en SuBastian segons el seu disseny, té una configuració lleugerament diferent a la de la majoria dels ROVs, però un cop t’hi acostumes és molt fàcil de pilotar. A menys que el corrent sigui fort, és bastant suau.
Fins al moment, quants tipus de mostres heu obtingut?
Hem col·lectat al voltant de 300 mostres que inclouen roques volcàniques, coralls i fauna associada als coralls com crancs, cucs i estrelles de mar.
Quan obteniu les mostres què analitzeu?
Doncs depèn del tipus de mostra.
Per a les roques i mostres de lava es faran anàlisis geotècnics i geoquímics per conèixer el moment de formació, la mineralogia i la composició química.
Als coralls fòssils analitzarem elements radioactius com el Carboni-14 o el Urani-Tori per conèixer l’edat dels coralls. També s’analitzaran els elements traça dels esquelets de corall per a reconstruir variables físiques i químiques de l’aigua de mar.
Amb coralls vius que hem col·lectat es faran anàlisis genètics i isòtops de carboni i nitrogen. Aquests últims ens permetran saber quin tipus de relació s’estableix entre els coralls i els organismes associats (crancs, estrelles de mar, cucs i anemones) ja siguin de parasitisme, comensalisme o simbiosi.
Teniu algun protocol d’emergència per si perdeu el contacte amb el Subastian?
En SuBastian té una flotabilitat lleugerament positiva, de manera que si es perd la connexió amb ell, hauria de flotar lentament a la superfície per si sol. Si encara estem connectats a través del cable umbilical, allunyaríem el vaixell d’en SuBastian i estiraríem de manera suau per portar-lo de nou a la coberta. Si es talla l’umbilical, intentaríem localitzar-lo a la superfície mitjançant una balisa de radio freqüència que porta incorporada, i amb un altre submergible l’aniríem a buscar.
Hola! Que xulo el vídeo! Avui tenim moltes preguntes!
– Què és la neu marina?
-Al vídeo sortien unes coses taronges amb punxes, què eren?
-Deveu tenir permisos per poder endur-vos mostres de coralls oi?
-Aquest coralls que us emporteu, els deixareu a les illes Galápagos o us els endureu a Catalunya?
Moltes gràcies, ens ha agradat molt!
Què és la neu marina?
La neu marina la formen els organismes que viuen a prop de la superfície de l’oceà i no són consumits pels seus depredadors quan moren. Formen part d’aquesta pluja de partícules residus animals i vegetals com la matèria fecal i diferents partícules inorgàniques, entre elles sorres i llims. Tot aquest material en descomposició es coneix com a neu marina perquè s’assembla una mica als brins blancs i esponjosos que recorden als flocs de neu. Tanmateix, a mesura que s’enfonsen proporcionen aliment a una gran diversitat d’organismes que, o bé filtren aquesta neu marina de l’aigua, o bé se n’alimenten una vegada és dipositada al fons.
Al vídeo sortien unes coses taronges amb punxes, què eren?
Ara mateix no sé a què us referiu, però si m’envieu una fotografia intentaré respondre.
Deveu tenir permisos per poder endur-vos mostres de coralls oi?
Sí. Actualment, les Galápagos és un dels llocs del món més estrictes en quant a extracció de fauna. Hem trigat vora un any a tramitar tots els permisos amb les autoritats de l’Equador, del Parc Nacional i de la Fundació Charles Darwin. En acabar l’expedició van pujar al Falkor Too un comitè d’avaluació per a inspeccionar totes i cadascuna de les mostres.
Aquest coralls que us emporteu, els deixareu a les illes Galápagos o us els endureu a Catalunya?
Els coralls s’analitzaran a Anglaterra i el Canadà, nosaltres processarem les dades d’ADCP.
Bon dia,
som els alumnes de 1r d’ESO B de l’Escorial de vic. Avui hem llegit l’entrada i ens ha agradat molt. Ens preguntàvem:
-Té molta força en Subastian per arrencar les mostres?
– Com és que les pinces del Subastian van tant lentes a obrir-se i tancar-se?
-Heu trobat alguna cosa fora de la normalitat?
– Amb els llums d’en Subastian els animals no s’espanten?
– Quan en Subastian s’acosta a fer fotos als animals, aquests no s’espanten?
Té molta força en Subastian per arrencar les mostres?
Sí, la pinça té una força de 4.200 Newton, la mateixa força que faria un objecte si pesés 420 kg.
Com és que les pinces del Subastian van tant lentes a obrir-se i tancar-se?
Els moviments es fan lents i suaus per no danyar els organismes.
Heu trobat alguna cosa fora de la normalitat?
Més que una cosa fora de la normalitat, us puc dir que ens ha sorprès l’abundància i diversitat d’organismes i el seu estat de conservació. Però això és molt normal en la natura!
Amb els llums d’en Subastian els animals no s’espanten?
N’hi ha que sí, i marxen com els taurons, els calamars i alguns crancs. D’altres, en canvi, es queden curiosos a observar què hi fem.
Quan en Subastian s’acosta a fer fotos als animals, aquests no s’espanten?
En SuBastian està gravant constantment, de manera que els animals no saben si els estem fent fotos o no. A vegades, alguns sí que s’espanten i marxen, però d’altres no.
Hola Ariadna, som els estudiants de l’IE Arts de 2n d’ESO i després de llegir la informació, tot i que ens ha costat una mica entendre-la, ja que encara no hem estudiat tant sobre ecosistemes, ens està agradant molt seguir-vos.
Ens ha sobtat una mica en veure el vídeo com el SuBastian agafa tantes mostres i arrenca els organismes, ens sap greu com els fa malbé. Creus que això fa mal a l’ecosistema?, o el beneficia?
Per altra part, en preguntem si el submarí podria fer implosió, com li va passar al Ocean Gate?
Ens ha sobtat una mica en veure el vídeo com el SuBastian agafa tantes mostres i arrenca els organismes, ens sap greu com els fa malbé. Creus que això fa mal a l’ecosistema?, o el beneficia?
Si bé pot semblar que s’agafen moltes mostres, cal dir que el mostreig és molt selectiu, només n’agafem un fragment, de manera que l’organisme pot continuar vivint. Alhora, en tractar-se de les Illes Galápagos, reserva marina des del 1959 són molt estrictes en el nombre total de mostres que es poden agafar, per tal d’assegurar el benestar dels seus ecosistemes.
Per altra part, en preguntem si el submarí podria fer implosió, com li va passar al Ocean Gate?
Donat que en SuBastian està dissenyat i construït per suportar la pressió a 4.500 m de profunditat, si aquest baixés molt més (6-9 km) sí que podria trencar-se.
Hola, Ariadna, ara que ja comença a acabar-se la teva expedició, et volem fer algunes de les últimes preguntes que ens han anat sorgint:
– Per què parleu en anglès?
– Heu pescat algun peix, crustacis o altres animals?
– Com heu analitzat els coralls?
– Teniu internet al mig del mar? Com es connecta el SuBastian amb el Falkor Too?
– Us heu submergit vosaltres al fons del mar?
Moltes gràcies.
Per què parleu en anglès?
L’anglès és la llengua que s’usa habitualment a la ciència. Alhora, per la seva globalitat, és una llengua que facilita molt la comunicació en ambients multiculturals.
Heu pescat algun peix, crustacis o altres animals?
No hem pescat cap peix. El que sí hem agafat és un nombre limitat de mostres de roques volcàniques, coralls fòssils i coralls vius. Les hem agafat amb el robot SuBastian.
Com heu analitzat els coralls?
Les anàlisis encara no les hem fetes, ho farem en els propers mesos. Però a continuació us explico quins tipus d’anàlisis farem:
Dels coralls fòssils analitzarem elements radioactius com el carboni-14 o l’urani-tori per conèixer l’edat dels coralls. També s’analitzaran els elements traça dels esquelets de corall per a reconstruir variables físiques i químiques de l’aigua de mar.
Amb coralls vius que hem col·lectat es faran anàlisis genètiques i isòtops de carboni i nitrogen. Aquests últims ens permetran saber quin tipus de relació s’estableix entre els coralls i els organismes associats (crancs, estrelles de mar, cucs i anemones) ja siguin de parasitisme, comensalisme o simbiosi.
Teniu internet al mig del mar? Com es connecta el SuBastian amb el Falkor Too?
Normalment, al mig del mar no hi ha internet ni connexió de telèfon. A diferència d’altres vaixells de recerca, el Falkor Too utilitza una connexió per satèl·lit de banda ampla i un sistema informàtic d’alt rendiment per permetre als científics participar activament en expedicions, integrar les dades recollides en models gairebé en temps real i planificar les activitats de recollida de dades amb més precisió i eficiència del possible que en vaixells tradicionals. La connexió per satèl·lit de Falkor Too també permet la difusió i transmissió de vídeo en directe des del vaixell a Internet.
Us heu submergit vosaltres al fons del mar?
No, perquè el SuBastian és un Vehicle Operat Remotament.
Moltes gràcies.