Diari de recerca

Entre aquestes espècies, hi ha un grup molt conegut i fàcil d’observar: les mallerengues. A Catalunya hi crien cinc espècies: la carbonera, la blava, l’emplomallada, la petita i la d’aigua. Totes excepte aquesta última, es troben a bona part del país, en especial lligades a boscos i jardins. Ponen una mitjana de 6 o 7 ous i sovint utilitzen caixes niu per a niar. Si esteu atents i observeu amb calma els ocells que hi ha al voltant de casa vostra, segur que en veureu o sentireu alguna! Probablement, la carbonera o la blava, les més abundants i més ben distribuïdes arreu del país.

 Fixeu-vos en la següent foto. És un niu de mallerenga; però no hi veieu alguna cosa estranya?

Es tracta d’una pollada mixta de mallerenga blava i carbonera causada, possiblement, per l’escassetat de cavitats naturals on fer el niu. De fet, la mallerenga blava es veu afectada sovint per la competència d’altres pàrids (mallerengues) de mida més gran i, especialment, del pardal xarrec. Excepcionalment, quan la mallerenga blava està ponent els ous, es pot donar el cas que arribi una mallerenga carbonera (força més gran), la faci fora i pongui els seus propis ous junt amb els de la blava. En aquests casos sol ser la mallerenga carbonera la que es queda amb el niu i alimenta els pollets de les dues espècies. En aquest niu en concret hi havia set pollets de mallerenga blava i un de carbonera; els sabeu trobar? Fixeu-vos també en el patró de la coloració del cap; és la millor manera de separar els pollets d’ambdues espècies (la blava no té mai el capell negre!).

Fins al proper missatge!

Institut Català d’Ornitologia