Avui és un dia molt especial, no només perquè embarquem al vaixell de recerca Falkor Too, sinó també perquè coincideix que és el mateix dia que el naturalista Charles Darwin va arribar a les illes Galápagos el 1835 després d’una llarga travessa a bord del Beagle.
L’expedició de Charles Darwin va partir de Plymouth (Anglaterra) el 27 de desembre de 1831 amb l’objectiu de cartografiar i estudiar les costes del continent sud-americà. En aquesta trepidant aventura de gairebé 5 anys, les experiències i nombroses observacions de la fauna i la flora el van ajudar a desenvolupar la teoria de l’evolució de les espècies mitjançant la selecció natural.
Avui el dia ha començat ben aviat; a les 7.45 h del matí hem deixat la Fundació Charles Darwin amb una barreja de nostàlgia d’abandonar un lloc tan emblemàtic i emoció per l’aventura que tot just comença. Al moll de Puerto Ayora ens esperen dues embarcacions i, un cop carregades les nostres motxilles, ens dirigim al vaixell Falkor Too, fondejat mar endins.
El francbord del Falkor Too, s’alça com una paret davant nostra. La tripulació ens fa posar armilles salvavides per trepar l’escala amunt fins a la coberta del vaixell. Allà ens espera tota la tripulació per donar-nos la benvinguda, i tenim l’oportunitat de conèixer tot l’equip investigador.
Només arribar quedem impressionats de les dimensions i la tecnologia, i és que el Falkor Too és un vaixell d’investigació d’última generació, equipat amb la tecnologia més sofisticada disponible actualment. Es va construir l’any 2011 com a vaixell de la indústria oceànica noruega i batejat com a Polar Queen. Durant els anys primers anys de vida es va usar per a la instal·lació i manteniment de parcs eòlics marins al nord d’Europa. El Smichdt Ocean Institute el va adquirir el 2020, el va reformar i rebatejar amb el nom de Falkor Too, en homenatge a la novel·la fantàstica alemanya La història interminable1.
El Falkor Too fa 110,6 m d’eslora i 20 m d’amplada i disposa de fins a 8 laboratoris per a que els científics puguem desenvolupar la nostra recerca. Cada laboratori està destinat per una tasca específica, com per exemple l’anàlisi d’aigua, el processament de mostres biològiques i geològiques, per a la realització d’experiments en aquaris d’aigua freda, la cartografia del fons marí, o el control remot del robot submarí anomenat SuBastian.
En arribar ens assignen un/a company/a de cabina i ens comencem a instal·lar en el que serà la nostra casa les properes 4 setmanes. La cabina és petita però molt acollidora. Després, la tripulació ens ensenya totes les estances comunes i laboratoris, així com les mesures de seguretat a bord. De seguit ens posem amb una de les coses més importants: organitzar els torns de feina, ja que el Falkor Too no s’atura, s’adquireixen dades les 24h del dia. En aquesta expedició els torns són de 12 hores, i estan distribuïts en dos: de les 4 de la tarda a les 4 de la matinada, i de les 4 de la matinada a les 4 de la tarda. Cada torn està compost per un equip multidisciplinari d’investigadors que inclou biòlegs, geòlegs i especialistes en cartografia del fons marí.
És hora de presentar-vos el nostre equip! L’expedició està dirigida per la investigadora principal Katleen Robert, de la Universitat Memorial (Canadà), seguit de la Veerle Huverne, ambdues especialistes en el cartografiat del fons marí. La resta el formen científics de reconegudes institucions com ara el National Oceanography Centre (Anglaterra), el Woods Hole Oceanographic Institution (Estats Units), la Universitat de Costa Rica, la Universitat de Bristol, la Universitat d’East Anglia; biòlegs de la Fundació Charles Darwin i així com observadors del Parc Nacional de les Galàpagos i de l‘Institut Oceanogràfic i Antàrtic de la marina equatoriana. De casa nostra ens hem desplaçat en Guillem Corbera de la Universitat de Barcelona, en Claudio Lo Iacono, investigador de l’Institut de Ciències del Mar i jo mateixa.
Junts descobrirem les característiques geològiques de les muntanyes submarines al voltant de les illes Galápagos, investigarem el comportament de les corrents marines al voltant d’aquestes així com la fauna que les habita. En aquesta tasca, el robot SuBastian serà imprescindible per baixar a grans profunditats, equipat amb càmeres d’alta definició, i una gran varietat de sensors. Però ja tindrem temps de conèixer en SuBastian en detall…
1 Escrita al 1979 per Michael Ende, la novel·la narra la història d’en Bastian, un nen tímid que llegeix amb passió un llibre màgic sobre les aventures d’Atreyu a la terra Fantasia, un indret amenaçat pel “No-res”, una foscor que destrueix tot el que toca. En endinsar-se en la lectura, en Bastian és l’únic que podrà salvar Fantasia.
Equip Investigador
Diari de recerca
Hola,
quina passada de vaixell! Tot i ser molt gran ens preguntem si no us fa una mica de claustrofòbia estar 4 setmanes allà dins, i si no us maregeu.
Hem llegit que el Beagle feia només 28 m d’eslora i cabien 70 persones, quants sou vosaltres en total? I finalment, al SuBastian anirà algun de vosaltres o és un submarí sense tripulació?
Quina passada de vaixell! Tot i ser molt gran ens preguntem si no us fa una mica de claustrofòbia estar 4 setmanes allà dins, i si no us maregeu.
La veritat és que aquest vaixell és tan gran que a vegades ens costa trobar-nos. Alhora, quan vas de campanya en un espai relativament tancat, on es treballen moltes hores, és molt important saber treballar en equip i saber minimitzar els conflictes que puguin sorgir. Com li passa a tothom, algun cop sí que ens maregem.
Hem llegit que el Beagle feia només 28 m d’eslora i cabien 70 persones, quants sou vosaltres en total? I finalment, al SuBastian anirà algun de vosaltres o és un submarí sense tripulació?
En aquesta expedició som 23 investigadors i 37 tripulants, el que fan un total de 60 persones.
En SuBastian és un vehicle operat remotament, i per tant no hi viatja ningú. El que sí fem és estar a la sala de control amb els pilots, i a vegades ens deixen fer zoom a les imatges o provar el braç d’en SuBastian.
Hola Ariadna,
Tornem a ser nosaltres de nou. Hem llegit aquest article del vaixell i ens ha encantat.
Entenem que tantes hores al vaixell no deu ser fàcil. Qui gestiona el tema del menjar, us l’heu emportat vosaltres? Tantes hores en el vaixell et genera una mica d’angoixa? Sobretot quan hi ha mala mar o algun temporal.
Moltes gràcies Ariadna,
Seguim!
Entenem que tantes hores al vaixell no deu ser fàcil. Qui gestiona el tema del menjar, us l’heu emportat vosaltres?
Al Falkor Too, dos xefs ens preparen amb dedicació una varietat de plats per triar. Mai falten els brous de verdures i les amanides de primer, mentre que de segon podem triar entre carn/peix, arròs o pasta. També gaudim d’una gran varietat de fruita per les postres, on destaca la Guaba, nativa de l’Amèrica llatina. Alhora, a la cuina sempre disposem de pa i vianda per fer entrepans, sucs i snacks per a les llargues jornades al laboratori.
Tantes hores en el vaixell et genera una mica d’angoixa? Sobretot quan hi ha mala mar o algun temporal.
Diria que estem més cansats que angoixats, i de moment estem tenint bona mar, així que perfecte!
Bona tarda, som els alumnes de 1r d’ESO B de l’Escorial de Vic.
Al llegir el segon post ens han sorgit els següents dubtes:
-Estareu navegant un mes sense parar? Com ho fareu per repostar gasolina i aliments?
-Per què el vaixell estava al mig del mar i us hi heu hagut d’acostar amb llanxes? No es pot acostar al port?
-Què espereu aprendre en aquest viatge?
-A quin laboratori dels 8 que hi ha estàs tu?
– Quin torn t’ha tocat a tu? El que comença a les 4h de la tarda?
– Als laboratoris cadascú estudia una cosa concreta tot, tots?
– Les persones que condueixen el vaixell també es tornen per conduir?
– Us està fent bon temps?
– Quantes persones, amb tripulació inclosa, hi ha al vaixell?
-Els llits són còmodes?
– El vaixell pesa molt?
– Quan ets al lavabo es veuen les vistes del mar?
– Us deixen parar mentre esteu fent el vostre torn de 12 hores?
– HI ha moltes algues al mig del mar?
– Mentre el vaixell navega, no es mouen les cadires i els ordinadors del laboratori?
Estareu navegant un mes sense parar? Com ho fareu per repostar gasolina i aliments?
Sí, estarem tot un mes navegant. A la meitat del trajecte han d’embarcar dues persones, i aprofitarem per proveir-nos d’aliments. Tot i així podríem fer tota la campanya sense haver de fer-ho ja que el Falkor Too és un vaixell amb molta autonomia.
Per què el vaixell estava al mig del mar i us hi heu hagut d’acostar amb llanxes? No es pot acostar al port?
Per el calat del Falkor Too hi ha pocs ports on es pugui amarrar. Alhora, l’arxipèlag de les Galàpagos no disposa de ports comercials com tenim a Europa. En el cas de l’Illa de Santa Cruz, Puerto Ayora és la població més gran i té només un petit moll pesquer on amarren les barques de pesca artesanal. Tots els vaixells de grans dimensions estan fondejats a la badia.
Què espereu aprendre en aquest viatge?
Primer volem descobrir noves poblacions de coralls profunds i després entendre quins factors afecten la seva distribució (productivitat primària, corrents, el substrat) i funcionament (relació entre espècies, importància ecològica).
A quin laboratori dels 8 que hi ha estàs tu?
Jo estic sobretot a la sala de control del SuBastian i el laboratori de batimetria, però quan arriba en SuBastian amb mostres biològiques també ajudo a processar les mostres al laboratori fred (a 4 graus de temperatura).
Quin torn t’ha tocat a tu? El que comença a les 4h de la tarda?
El meu torn és de 4 de la tarda a 4 de la matinada.
Als laboratoris cadascú estudia una cosa concreta tot, tots?
Tot i que cadascú acostuma a fer una tasca específica, sí que anem rotant de manera que tots aprenem dels nostres companys.
Les persones que condueixen el vaixell també es tornen per conduir?
Sí, tota la tripulació també fa torns que poden ser diferents als nostres. El capità es torna amb el primer i el segon oficial per navegar el Falkor Too.
Us està fent bon temps?
Sí molt, però a vegades està núvol.
Quantes persones, amb tripulació inclosa, hi ha al vaixell?
En total som 60 persones.
Els llits són còmodes?
Sí, són nous i molt còmodes.
Quan ets al lavabo es veuen les vistes del mar?
La majoria de lavabos es troben al interior del vaixell i no tenen finestres. La disposició de les estances dins del vaixell s’ha fet de manera que les finestres estiguin a les zones comunes com el menjador i els laboratoris.
Us deixen parar mentre esteu fent el vostre torn de 12 hores?
Sí parem per dinar/sopar, també tenim la llibertat de fer pauses quan ho necessitem.
Hi ha moltes algues al mig del mar?
Sí, però són microscòpiques (el fitoplàncton), de manera que no les veiem.
Mentre el vaixell navega, no es mouen les cadires i els ordinadors del laboratori?
Tot el que és mobiliari està acollat al terra o les parets, mentre que les cadires són més pesades que les que tenim a casa i porten unes proteccions a les potes perquè no rellisquin. Alhora, tenim estoretes anti-lliscants per als ordinadors i material de laboratori i ho subjectem tot amb cinta elàstica.
Bon dia, som els alumnes de 1r d’ESO A de l’Escorial de Vic.
Al llegir el segon post ens han sorgit els següents dubtes:
-Quin és la fondària més gran a la que enviareu el robot Subastian?
-Què mengeu? És bo?
-Us han fet algun petit obsequi de benvinguda?
– És còmode el camarot?
-Com es diu el company/a que tens? I d’on és?
-Heu de parlar tota l’estona en anglès?
-Se us va fer molt pesat el viatge en llanxa?
-Fa bona mar? Us maregeu?
-Feu un recorregut amb el barco o volteu per la mateixa zona? Quin és el recorregut?
-No pareu mai durant aquest mes en cap port?
-Quin és el clima que fa? Fa fred?
– No es mouen les coses del laboratori?
-Tornareu directe pel mateix camí o per un altre?
– Hi ha algun museu d’en Darwin a la zona? L’heu visitat?
-On mengeu? Hi ha menjador al vaixell? Qui us fa el menjar?
Quin és la fondària més gran a la que enviareu el robot Subastian?
Fins als 2000m.
Què mengeu? És bo?
Al Falkor Too, dos xefs ens preparen amb dedicació una varietat de plats per triar. Mai falten els brous de verdures i les amanides de primer, mentre que de segon podem triar entre carn/peix, arròs o pasta. També gaudim d’una gran varietat de fruita per a les postres, on destaca la Guaba, nativa de l’Amèrica llatina. Alhora, a la cuina sempre disposem de pa i vianda per fer entrepans, sucs i snacks per a les llargues jornades al laboratori.
Us han fet algun petit obsequi de benvinguda?
Sí, ens han regalat una tassa, una ampolla d’aigua i un antifaç per dormir. Ens ha encantat!
És còmode el camarot?
És petit però molt acollidor.
Com es diu el company/a que tens? I d’on és?
El comparteixo amb la Cat, una noia anglesa (de Southampton) i estem molt a gust.
Heu de parlar tota l’estona en anglès?
Sí, ens comuniquem en anglès, però amb en Claudio i en Guillem (també de Barcelona) parlem en català.
Se us va fer molt pesat el viatge en llanxa?
No, va ser molt ràpid, vam trigar uns 5minuts.
Fa bona mar? Us maregeu?
El Falkor Too és molt estable, però en ocasions també ens maregem, sobretot si fa moltes hores que no mengem.
Feu un recorregut amb el vaixell o volteu per la mateixa zona? Quin és el recorregut?
Normalment estem alguns dies a cada zona d’estudi i decidim el recorregut sobre la marxa, en funció del que ja se sap, el que hem descobert nosaltres i objectius específics de la campanya.
No pareu mai durant aquest mes en cap port?
Cap a la meitat de la campanya pararem perquè pugin dues persones a bord i continuarem l’expedició.
Quin és el clima que fa? Fa fred?
El clima de l’arxipèlag és tropical àrid, i està fortament influenciat pel complex sistema de corrents oceànics que l’envolten, dividint el clima anual en dues estacions. El corrent fred de Humboldt influeix a l’estació seca de maig a desembre. De juny a novembre, els plugims són pràcticament continus i cobreixen les illes amb la boira. El corrent càlid de Panamà, per altra banda, porta la temporada de pluges de desembre a maig. Durant la campanya estem tenint bon temps, temperatures entre 20-28ºC, tot i que alguns dies està núvol.
No es mouen les coses del laboratori?
No perquè les tenim sempre ben estibades (lligades).
Tornareu directe pel mateix camí o per un altre?
Segurament tornarem per una altra ruta.
Hi ha algun museu d’en Darwin a la zona? L’heu visitat?
Ens hem allotjat a l’Estació Científica Charles Darwin (ECCD) de la Fundació Charles Darwin, on hi ha un petit museu. La FCD és una fundació sense ànim de lucre fundada l’any 1959 amb l’ajuda de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, la UNESCO.
On mengeu? Hi ha menjador al vaixell? Qui us fa el menjar?
Al Falkor Too, dos xefs ens preparen amb dedicació una varietat de plats per triar. Mai falten els brous de verdures i les amanides de primer, mentre que de segon podem triar entre carn/peix, arròs o pasta. També gaudim d’una gran varietat de fruita per a les postres, on destaca la Guaba, nativa de l’Amèrica llatina. Alhora, a la cuina sempre disposem de pa i vianda per fer entrepans, sucs i snacks per a les llargues jornades al laboratori.
Bon dia! Som els alumnes de Cicle Inicial de IE Maria Miret.
Estem encantats amb el vostre testimoni d´aquesta super aventura. Però, encara tenim dubtes:
– Com ho feu per menjar? Teniu cuina? Porteu un cuiner al vaixell?
– Teniu mascota a dins del vostre vaixell?
– Quin animal, dels que heu vist allà, us ha cridat més l’atenció i perquè?
Us enviem una abraçada molt forta!!!
Com ho feu per menjar? Teniu cuina? Porteu un cuiner al vaixell?
El menjar el preparen dos xefs i un ajudant de cuina. Cada dia preparen diversos plats entre els quals podem triar. La cuina és força gran i de tipus industrial.
Teniu mascota a dins del vostre vaixell?
Als vaixells de recerca no està permès dur mascotes per diverses raons; la primera de totes el risc de que es fessin mal i no poder atendre-les; tampoc es podrien gestionar els seus residus o proporcionar el lleure que necessiten.
Quin animal, dels que heu vist allà, us ha cridat més l’atenció i perquè?
Crec que no sabria per on començar… Els ecosistemes de les Galápagos són tan únics! M’ha encantat observar la diversitat de coralls i gorgònies – algunes desconegudes fins al moment. Alhora, la majoria són individus de grans dimensions, cosa molt difícil de veure a altres llocs del món on els ecosistemes estan degradats per activitats com la pesca o l’explotació petrolera (entre moltes altres).
Us enviem una abraçada molt forta!!!
Una abraçada nois! Fins aviat!
Hola Ariadna! Estem molt entusiasmats amb la teva investigació i no podem deixar de pensar sobre tot el que descobrireu.
Ens agradaria saber una miqueta com és la teva vida al vaixell.
Es mou molt? Nosaltres som experts en marejar-nos i aquest tema ens interessa molt.
Com és de gran? Té molta capacitat? Ens l’imaginem com la nostra escola.
Va molt de pressa?
També voldríem saber si al vaixell hi treballen més persones a part d’enginyers i investigadors. Qui us cuina? Us netegen el vaixell o ho feu vosaltres?
Cicle mitja
IE MARIA MIRET
Ens agradaria saber una miqueta com és la teva vida al vaixell.
Es mou molt? Nosaltres som experts en marejar-nos i aquest tema ens interessa molt.
EL Falkor Too és un vaixell molt estable i amb els dies ja ni es nota. Alguns dies sí que es percep un lleuger moviment, sobretot quan estem travessats a la onada, però res important.
Com és de gran? Té molta capacitat? Ens l’imaginem com la nostra escola.
Va molt de pressa?
La velocitat màxima que pot anar són 11 nusos, però normalment com que o bé estem fent immersions amb en SuBastian, o bé fent batimetria, anem més a poc a poc, a 4 nusos.
També voldríem saber si al vaixell hi treballen més persones a part d’enginyers i investigadors.
Sí, la tripulació està formada per el capità i oficials que es fan càrrec del pont i la navegació, un contramestre amb l’equip de mariners per a totes les tasques pesades de coberta (manipulació de grues, operació d’instruments de recerca com el CTD, el Gravity core, o els Landers). Després també hi ha 2 xefs i un ajudant de cuina, un equip de manteniment/neteja dels espais interiors i una persona encarregada de la logística a port que tramita els permisos per amarrar, el control dels passaports, etc. Finalment, hi ha un equip de tècnics de recerca i els pilots d’en SuBastian. En total som 59 persones a bord.
Qui us cuina? Us netegen el vaixell o ho feu vosaltres?
De la cuina se’n fan càrrec dos xefs i un ajudant, mentre que la neteja dels espais interiors comuns la fa l’equip de manteniment interior. La neteja de les cabines l’hem de fer nosaltres (netejar el lavabo, canviar llençols i rentar-nos la roba) i un cop per setmana es passa revisió a totes les cabines. És molt important que estiguin netes i endreçades, no només pel benestar de tots, sinó també per seguretat; si haguéssim d’abandonar el vaixell en cas d’emergència, és essencial que no hi hagi objectes al terra que impedeixin l’evacuació.
Bon dia, Ariadna.
Després d’haver llegit aquesta segona entrada ens preguntem:
– Heu descobert coses noves de flora i fauna?
– Com fareu el mapa del fons marí?
– El vaixell té algún sistema especial per no enfonsar-se?
Gràcies,
Esperem la teva resposta.
Heu descobert coses noves de flora i fauna?
Sí, us en parlaré més en detall l’entrada 6 d’aquest diari.
Com fareu el mapa del fons marí?
Sobre això us en parlo a les entrades 3 i 5.
El vaixell té algun sistema especial per no enfonsar-se?
El Falkor Too té protocols estrictes per prevenir i actuar en situacions d’aquesta mena. No obstant, cap vaixell és indestructible.
Bona tarda, Ariadna
Ens agradaria saber per què és tan important conèixer la cartografia del fons marí?
I què creus que és el que trobaràs més a faltar tot aquest temps?
Ens agradaria saber per què és tan important conèixer la cartografia del fons marí?
A part d’esbrinar la profunditat i característiques del fons per evitar que en SuBastian xoqui amb el fons o s’enredi a alguna roca, la batimetria també ens dóna pistes sobre quins organismes poden viure en aquests ambients, i per tant, sabrem on cal que en SuBastian baixi a explorar.
Des del punt de vista més general, conèixer la batimetria dels oceans és essencial per a la gestió dels ecosistemes, gestió portuària i del trànsit marítim, càlcul de la pujada del nivell del mar, la indústria energètica oceànica, la pesca, entre molts altres. Fins ara, només una cinquena part de tot el fons oceànic del món s’ha cartografiat (equivalent a una àrea el doble de la mida d’Austràlia) i menys de l’1% s’ha cartografiat amb precisió.
Els mapes batimètrics globals que estem acostumats a veure estan produïts a partir de batimetria derivada per satèl·lit, el qual mesura l’alçada de la superfície de l’oceà, que està influenciada per la topografia subjacent del fons, en lloc de la profunditat. No obstant, aquest tipus de dades de batimetria té una resolució horitzontal considerablement més baixa que les mesures de batimetria a bord del vaixell (batimetria multi feix), la qual cosa dona lloc a estimacions de profunditat inherentment incertes. Per exemple, en una franja oceànica profunda la resolució horitzontal pot ser tan petita com 10 km, i això vol dir que tot i saber la “profunditat” mitjana, no tenim cap coneixement sobre la seva estructura (muntanyes, canyons, penya-segats submarins).
I què creus que és el que trobaràs més a faltar tot aquest temps?
La família i amics, però també molt a la meva gateta Indie.
Hola, Ariadna!
Anem avançant en el teu diari de bord. La lectura d’avui ens ha despertat les següents preguntes:
1. És còmoda la vida al vaixell? S’ha fet pesat estar 4 setmanes al vaixell? Clar que en comparació amb la durada del viatge de Darwin…
2. Els torns de 12 hores impliquen estar mirant contínuament una pantalla? Se us fa pesat? Adaptar-se als horaris dels torns deu costar una mica…
3. Si el vaixell té una avaria, com s’arregla? Us heu trobat amb algun problema que interfereixi en les tasques d’investigació?
4Es nota molt quan la mar està revolta? Com porteu el tema del mareig? Se t’ha fet pesat dormir amb el moviment del mar?
5. Si algú es posa malalt, o té un accident i es trenca alguna cosa, hi ha servei mèdic?
Hola nois! Moltes gràcies per les vostres preguntes.
És còmoda la vida al vaixell? S’ha fet pesat estar 4 setmanes al vaixell? Clar que en comparació amb la durada del viatge de Darwin…
La vida al Falkor és molt còmoda ja que disposa d’espais per treballar molt bé i també sales de descans o d’esbarjo. Tot i no ser conscients quan érem allà, les 4 setmanes han passat volant!
Els torns de 12 hores impliquen estar mirant contínuament una pantalla? Se us fa pesat? Adaptar-se als horaris dels torns deu costar una mica…
Donat que la campanya estava centrada sobretot en adquisició de vídeo amb el ROV SuBastian i el cartografiat del fons marí, doncs sí, estàvem força estona mirant les pantalles. Jo personalment em vaig adaptar bastant ràpid als torns de feina. Em va costar més adaptar els horaris de son a la tornada.
Si el vaixell té una avaria, com s’arregla? Us heu trobat amb algun problema que interfereixi en les tasques d’investigació?
Al Falkor Too hi viatja un equip de mecànics que formen part de la tripulació i ells s’encarreguen del manteniment general del vaixell i de possibles reparacions que puguin sortir. Hem tingut molta sort també que durant la nostra expedició no s’ha espatllat res, i hem pogut realitzar totes les tasques que ens havíem proposat.
Es nota molt quan la mar està revolta? Com porteu el tema del mareig? Se t’ha fet pesat dormir amb el moviment del mar?
La veritat és que durant la campanya hem tingut molt bona mar i no hem tingut problemes ni per treballar ni per dormir. Alhora, el Falkor té estabilitzadors de llastre i giroscòpic per reduir el moviment del vaixell quan hi ha mala mar.
Si algú es posa malalt, o té un accident i es trenca alguna cosa, hi ha servei mèdic?
En vaixells d’aquestes característiques sempre hi viatja una persona amb coneixements de medicina. En el nostre cas, un dels oficials del pont. Qualsevol emergència mèdica de caràcter lleu es tracta a bord des de la infermeria. Si la situació és greu, es va al port més proper com més aviat millor perquè la persona pugui ser evacuada i atesa pels serveis mèdics corresponents.