En aquesta època estan naixent els polls de la majoria d’espècies. La majoria d’elles tenen els polls al niu, que han nascut completament nus, amb els ulls tancats i sense capacitat de regular la temperatura corporal, de forma que els adults els estan peixant en un anar i venir frenètic per tal que es desenvolupin ràpidament i, a més, els donen escalfor corporal com si els covessin perquè no es refredin. Són espècies amb polls nidícoles i la majoria d’ocells del nostre voltant són així: mallerengues, pardals, merles, pit-rojos, rapinyaires, mussols, cigonyes i un llarg etcètera.
En canvi, hi ha una sèrie d’espècies en les quals el poll surt de l’ou cobert de plomissol i és capaç de caminar (i córrer) al cap de poca estona després de néixer. Són els ocells nidífugs. En aquestes espècies, l’embrió s’ha hagut de desenvolupar més a l’interior de l’ou i, per tant, la incubació ha estat més llarga. Són aus nidífugues els ànecs, perdius, corriols, rasclons i polles d’aigua, entre d’altres. La imatge de la mamà ànec amb els pollets darrere es correspon a això: un adult seguit dels seus polls nidífugs que són molt més autònoms que els d’una mallerenga, per exemple. Tot i això, en la majoria d’espècies continuen depenent dels pares en les seves primeres setmanes de vida. Els familiars pollets de gallina també són un bon exemple. De fet, tots sabem que els podem comprar de ben petits com animal domèstic i que, si els alimentem adequadament, es faran grans sense l’ajuda de cap adult de la seva espècie.
Com puc saber si un ocell és nidícola o nidífug?
El Projecte Nius de l’ICO, a www.nius.cat, conté una fitxa de cada espècie d’ocell nidificant a Catalunya i en aquesta fitxa i tenim un símbol que indica el tipus de pollet que produeix segons la seva estratègia de nidificació. Es pot accedir a aquesta informació des de la pantalla principal clicant “Espècies” i triant l’espècie a consultar de la llista.
Si mirem la fitxa del pit-roig, per exemple, veiem la informació corresponent amb el símbol del poll nidícola.
En canvi, la fitxa de la polla d’aigua ens mostra que és un ocell nidífug, amb un apropiat símbol de les petjades del pollet marxant.
Quantes espècies nidífugues tenim a Catalunya?
Com dèiem, la majoria d’ocells són nidícoles i entre la nostra fauna ornitològica només tenim 36 espècies plenament nidífugues i 16 més que ho són de forma intermitja, ja que els polls neixen recoberts de plomissol, però encara no són capaços de ser autònoms. Entre aquests últims hi ha les gavines, xatracs i cabussons. La resta són tots nidícoles, incloent-hi lògicament, el grup d’ocells més nombrós, és a dir, els passeriformes o petits ocells cantors.
El poll nidífug de la fotja vulgar (Fulica atra) pot caminar i nedar des del mateix moment de néixer. El seu curiós aspecte, amb la cara d’un color vermell encès, no recorda gaire a l’individu adult.
Abel Julien
UdICO – Unitat de Divulgació
Institut Català d’Ornitologia
http://abeljulien.blogspot.com
0 Comentaris