Diari de recerca

El que fem és intentar comparar les espècies de dinosaures de l’àrea de Fumanya i Peguera amb les quals s’han descobert en altres jaciments d’àrees geogràfiques properes com per exemple la Conca de Tremp o el sud de França. Per fer això necessitem conèixer l’edat dels jaciments; perquè les espècies evolucionen al llarg del temps, i cada època es caracteritza per una associació exclusiva de fauna i flora, per tant, només podem fer comparacions entre les faunes de jaciments de la mateixa edat. Una de les tècniques per datar els estrats i els jaciments és el paleomagnetisme.

El paleomagnetisme

La Terra està dividida en l’hemisferi nord i l’hemisferi sud. L’eix de rotació de la Terra travessa tots dos hemisferis pel seu centre geomètric, des dels punts anomenats “pols geogràfics”, d’aquesta manera existeix un pol nord i un pol sud. El nostre planeta es comporta com un gran imant que genera un camp magnètic que l’envolta, i els pols magnètics coincideixen quasi exactament amb els pols geogràfics. Gràcies a aquest camp de forces, les agulles magnètiques de les brúixoles s’orienten i ens assenyalen el pol nord. D’altra banda, el camp magnètic terrestre no sempre ha estat com l’observem actualment, cada cert temps (milers o milions d’anys) el camp magnètic pateix una inversió, és a dir,  el pol nord magnètic se situa en el pol geogràfic sud i viceversa. Si poguéssim viatjar al passat, en els períodes quan el camp magnètic fos invers l’agulla de la nostra brúixola ens assenyalaria el pol sud.

Una força imperceptible per nosaltres

El camp magnètic terrestre és un camp de forces que és imperceptible per a nosaltres, però que no ho és per a certs minerals d’algunes roques. Per exemple, certs minerals de roques sedimentàries tenen la capacitat de registrar l’orientació del camp magnètic. En el període que es formen aquestes roques, els minerals magnètics que contenen no es disposen a l’atzar sinó que s’orienten seguint les línies de força del camp magnètic terrestre. Aquestes roques són brúixoles fòssils. Així trobem que alguns minerals magnètics de les roques sedimentàries registraran si la Terra es trobava en un episodi magnètic invers o normal.

Com es pot aconseguir una mostra de paleomagnetisme?

La forma en la qual es prenen les mostres per a fer paleomagnetisme és la següent: S’ha de dur al camp un grup electrogen de benzina i un aparell que es tracta d’una màquina de fer forats potents (una trepadora). Això pot ser un problema, ja que són elements que pesen i si el jaciment està una mica lluny del lloc on deixem el cotxe ens pot costar traslladar els equips. Un cop al jaciment engeguem el grup electrogen i utilitzem la trepadora que va refrigerada normalment amb aigua. La trepadora té a la punta un cilindre metàl·lic buit que acaba amb pols de diamant, cosa que permet foradar la roca. Així anem traient diversos cilindres de roca, cada uns quants centímetres. Després amb l’ajut d’un aparell especial i una brúixola prenem les dades d’orientació magnètica actual el que ens servirà per a calcular les diferents desviacions. Els cilindres es duen al laboratori on amb l’ajut d’uns equips especials es mesura l’orientació de certes partícules magnètiques de les roques sedimentàries. Finalment i després de tractar les dades ja podem saber si el nostre jaciment està dintre d’un cicle normal o invers. Un cop conegut aquests resultats podem agafar les taules calibrades que hi ha i situar en elles els nostres jaciments. Per exemple el jaciment de Fumanya Sud se situa dins el cron31r que es data en 71 milions d’anys.

Bego Poza