Diari de recerca

La fi d’una estada a les illes Galápagos

Tinc la sort o el privilegi (no és pot dir d’una altra manera) de retornar de forma reiterada a les illes Galápagos a causa a les meves expedicions. Algunes vegades vinc sol per motius estrictes de recerca, però altres vegades guio grups de visitants que volen trepitjar les illes des d’una visió allunyada del turisme tradicional: es tracta de viatges d’estudi o científics oberts a tots els públics. Vosaltres, de forma virtual, també sou expedicionaris meus. Hem viatjat plegats per les illes Galápagos al llarg de quatre setmanes (Darwin ho va fer al llarg de cinc setmanes, gairebé el mateix temps). Ha arribat el moment d’explicar el que fem els naturalistes i científics de camp un cop arribem a casa: el nostre laboratori. És un punt molt important, doncs, de la mateixa manera que jo us escric avui des del laboratori d’HOMINID Grup d’Orígens Humans (Parc Científic de Barcelona-Universitat de Barcelona), Darwin també va donar moltes voltes a les seves observacions un cop va arribar a Londres (després es traslladaria a la seva famosa residència de Down).

Les llibretes sobre la Selecció i l’obertura del sac dels pinsans

Darwin va meditar molt sobre totes les dades recollides al llarg de cinc anys de navegació a bord del HMS Beagle. Només desembarcar comença a escriure uns quaderns vermells que anomenem llibretes sobre la Selecció. Aquí apuntarà les primeres idees que després es desenvoluparan a la seva gran obra: L’Origen de les Espècies (1859). Però ja hem dit que l’eureka no es va produir a Galápagos, ni tan sols es va produir un dia concret a Londres o a Down; ara bé, sí que va tenir molt a veure un fet relacionat amb Galápagos: l’encarregat d’estudiar les col·leccions ornitològiques del Beagle -el Professor Gould- crida a Darwin després d’obrir el sac dels pinsans. A l’interior no hi havia una única espècie d’ocell, amb diferents subespècies, sinó que hi havia moltes espècies de pinsans. Darwin ho havia tingut al davant dels seus ulls!: provinents del continent sud-americà uns pinsans ancestrals havien evolucionat (per radiació adaptativa) en diferents hàbitats i illes de les Galápagos. La clau era, sobretot, en les diferents formes i dimensions dels seus becs. Sens dubte, Galápagos fou fonamental a la vida d’un personatge que acabaria revolucionat la Ciència i la Humanitat amb les seves teories evolucionistes.

Ha estat un plaer viatjar amb tots vosaltres pels mons de la ciència a Galápagos. Fins a una altra,

Jordi Serrallonga