Diari de recerca

La utilització de les noves tecnologies ha estat una revolució en el camp de la paleontologia. Un bon exemple  d’això és l’estudi dels microfòssils. Com molt bé ens indica el seu prefix “micro”, aquests fòssils són molt petits. I, alhora que delicats, necessitem un seguit d’aparells especials per fer una acurada descripció per tal de publicar-la en una revista especialitzada.

De les lupes als microscopis electrònics

Abans que les noves tecnologies estigueren a l’abast d’un major nombre d’investigadors, el seu estudi es feia amb lupes binoculars. Els fòssils més petits es dibuixaven amb l’ajut de càmeres clares. Una càmera clara és un aparell que et permet fer un dibuix a ma alçada mentre observes el microfòssil a través de la lupa binocular. L’aparició de lupes binoculars amb càmeres digitals incorporades, i el fet que cada vegada el seu preu és més assequible, ha permès que els investigadors puguin treure fotos de les peces directament al microscopi i fer els dibuixos amb programes d’ordinador a partir d’aquestes fotos.

Un cas semblant ha succeït amb una altra eina molt útil: el microscopi electrònic de rastreig (o com es coneix entre els investigadors, el SEM, la forma abreujada de la denominació anglesa Scanning Electron Microscopy). El microscopi electrònic és molt útil, ja que permet arribar a augmentar molt els detalls d’una peça, fins a límits on no poden arribar les lupes binoculars. Alguns poden arribar a augmentar una imatge fins i tot 500.000 vegades!!!  Si vols fer-te una idea de què suposen aquestes magnituds, pots jugar al magnífic interactiu Potències de deu i descendir fins als 10 elevat a -5 metres. Respira a fons i… bon viatge!

Fa uns anys, el principal inconvenient era que hi havia pocs SEM a les universitats. Per tant, les sessions eren cares i calia suportar llargues llistes d’espera per a realitzar una sessió. En els últims anys, però, les universitats han anat adquirint aquest tipus de tecnologies i ara estan a l’abast dels investigadors.

Tot esperant el sincrotró

Això ha fet que el SEM esdevingui una eina indispensable per als micropaleontòlegs, ja que els permet estudiar detalls molt concrets de peces molt petites. Però a més et permet fer fotografies d’allò que estàs visualitzant en la pantalla de l’ordinador. Fins i tot en alguns casos pots anar més enllà i realitzar un altre tipus d’anàlisi. Alguns microscopis electrònics de rastreig estan equipats amb un detector de raigs-X. Aquest aparell fa possible que els investigadors puguin analitzar partícules i materials que troben en la peça que estan estudiant i, per tant, puguin saber quin tipus de materials hi tenen en la mostra. Aquesta darrera anàlisi és molt útil per exemple a l’hora de conèixer els processos que han permès que el fòssil s’hagi conservat fins avui dia.

Un exemple de com l’evolució de les noves tecnologies pot obrir nous camps d’investigació la trobem en l’aplicació del sincrotró. El sincrotró és un accelerador de partícules. Aquesta tecnologia s’ha revelat molt útil, per exemple, en l’estudi de petits fòssils ficats a dins de sediments durs i que són molt difícils d’extreure de la seva matriu rocosa. Avui en dia la utilització d’aquest aparell és encara complicada car el paleontòleg ha de desplaçar-se a Grenoble, a França, la localitat més propera on hi ha un aparell d’aquest tipus. Però d’aquí a pocs anys, això ja no caldrà perquè els paleontòlegs catalans podrem analitzar les nostres mostres al sincrotró ALBA, que s’està enllestint a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra. Esperem que la seva  creació obri les portes a noves línies de recerca dintre del món de la paleontologia.