Per fi resoldrem l’enigma que us havia plantejat sobre la cabra Myotragus. L’ambient insular ens ajudarà a entendre moltes coses.
Com he dit abans, Myotragus va viure en una illa (Mallorca), i creixia molt i molt lentament. Gairebé tant com un rèptil. I a més a més, mostrava un retard en la maduresa sexual molt gran comparat amb altres espècies de cabres actuals.
Aquestes particularitats es poden relacionar amb l’ambient insular
Particularitats que venen determinades per l’adaptació a la limitació de recursos i a l’absència de predadors, característiques intrínseques de les illes. Per fer front a les condicions d’insularitat, Myotragus (que va sobreviure 5 milions d’anys a l’illa de Mallorca) va haver d’adaptar-se per tal de ser el màxim eficient en un ecosistema limitat.
Créixer lentament i amb un metabolisme molt reduït minimatitzava la seva necessitat energètica. I, d’altra banda, l’absència de predadors li va permetre retardar la maduresa sexual (fins al triple de temps necessari en les espècies actuals). D’aquesta manera, Myotragus destinava molt de temps a créixer lentament fins a assolir la mida necessària per reproduir-se.
Aquest creixement endarrerit és la principal causa de la seva mida petita
El creixement de Myotragus era tan lent que, malgrat retardant la reproducció, no va arribar mai a la mida de les cabres continentals, ni fòssils, ni actuals.
D’aquesta manera, la nostra hipòtesi plantejada al començament (missatge 7) ara té evidències empíriques que li donen més robustesa: la mida, creixement i reproducció de Myotragus es poden explicar a partir del seu ecosistema insular.
Al proper missatge us parlaré d’una altra incògnita sobre la cabra Myotragus: el seu minúscul cervell.
Nekane Marín
Equip Investigador
Diari de recerca
I podria passar el mateix en l’Homo floresiensis???
És un fenomen general en tots els animals que han “patit” la insularitat?
Carai, com més hi penses més qüestions et venen al cap!
S’han fet estudis d’espècies insulars actuals i les seves característiques són: una baixa taxa metabòlica, una reducció de la seva mida i reducció dels òrgans sensorials (entre d’altres). S’ha demostrat una mida més reduïda en espècies fòssils com ara l’ Oreopithecus bambolii (primat). Dels altres aspectes (metabolisme, creixement i reducció d’organs sensorials) no s’han fet estudis previs en espècies fòssils, sent el departament de paleobiologia de l’ICP pioner en aquest tipus de recerca.
Mai hem d’oblidar que en un ambient insular hi ha dos factors molt importants: limitació de recursos i absència de depredadors. Degut a això, els “supervivents” insulars han de reduir el seu cost energètic:
– Reducció en la tasa metabòlica
– Reducció en el cervell i òrgans sensorials (són òrgans amb un alt consum energètic).
Aquestes dues condicions (entre d’altres) no són compatibles amb H.floresiensis degut a la seva condició caçadora-recolectora, ja que són necessaris òrgans sensorials molt desenvolupats per tal de realitzar aquestes tasques. Per tant, no es pot explicar el fenòmen del petit home de Flores per la teoria d’insularitat.
De totes maneres, en el proper missatge s’aprofundirà el tema de reducció del cervell que va patir Myotragus i podrem entendre una mica millor tot plegat!.
Podeu veure una interessant discussió sobre aquest tema aquí:
Niven, J.E. (2007). Brains, islands and evolution: breaking all the rules. Trends Ecol. Evol. 22, 57-59. I també aquí:
Köhler, M: Moyà-Solà, S; Wrangham, R.W. (2007). Island rules cannot be broken. Trends Ecol. Evol. 23 (1), 6-7.
S’han trobat altres casos fòssils similars a Myotragus que corroborin encara més tot el tema de insularitat?