Diari de recerca

Ara ja sabeu com agafem les mostres, o bé fent un forat al gel, o bé al pou lunar. És hora de saber més coses d’aquests diferents sistemes i començarem pel gel. Abans de continuar, i per entendre tot això millor, hauríeu de resoldre l’enigma i fer l’experiment proposat en aquest projecte. Apa, que us esperem d’aquí a una estona.

Ja heu resolt l’enigma? Bé. Llavors ara ja sabeu que el gel marí no és pas com un glaçó de la nevera, oi? En realitat el gel marí és una bastida de cristalls de gel, amb un munt de forats, canals i cavernes, tal com si fossin les Coves d’Artà a Mallorca. La diferència és que tot aquest sistema de cavernes és ple de salmorra, d’aigua de mar concentrada fins a deu vegades en sal. I, evidentment, la temperatura és molt baixa: allà on el gel toca a l’atmosfera, la temperatura és la mateixa de l’aire i a on toca l’aigua de mar, és la temperatura de congelació d’aquesta aigua que és de -1,8 graus. I com és que no es congela aquesta salmorra? Ah! Si no ho sabeu, és que no heu resolt l’enigma. Aneu a mirar-lo que us tornarem a esperar.

Vida dins l’aigua salada

Ja està? Ara si, oi? Hi ha una regla que diu que, al nostre planeta, allà on hi hagi aigua líquida hi haurà vida. Per tant, si en aquests canals hi ha salmorra (aigua líquida encara que salada) també hi haurà vida. El gel marí és ple d’algues, bacteris, ciliats, dinoflagelats, rotífers, nematodes, turbel·laris, copèpodes i fins i tot peixets que aquí s’amaguen dels seus depredadors. Recordeu que el gel marí ocupa aproximadament un 10% de tot l’oceà, uns 20 milions de quilòmetres quadrats entre l’Àrtic i l’Antàrtida. Doncs bé, tota aquesta immensa extensió de gel és en realitat un ecosistema microbià actiu durant tot l’any, fins i tot a l’hivern. I és gràcies a les algues d’aquest ecosistema que hi ha foques i óssos polars. En efecte, el gel marí és com una selva de cristall.

En el proper missatge veurem com de gran i d’important és aquest gel marí. Però segur que ja heu resolt l’enigma?