Finalment, hem arribat al nostre destí. Tot i que ens fa una mica de pena deixar la Bossa Nova, hem de tornar a fer el recorregut terrestre.
Els dies han passat plàcidament, amb algun ensurt inclòs (ja ho sabeu… saltar i empènyer el vaixell!). De mica en mica anem veient que el riu es va fent més i més estret i que cada vegada hi ha més roques.
Això vol dir que ens apropem al nostre destí final: la vila de Piranhas
Ens hi quedarem un parell de dies. Piranhas té un bonic patrimoni artístic i arquitectònic i unes artesanies locals interessants. La ciutat es va fundar el 1891 i es va anomenar Port de Piranhas perquè es deia que un pescador havia capturat alguns d’aquests peixos tan ferotges (almenys a les pel·lícules, no?). La part positiva és que durant el viatge i en els moments que ens tocava empènyer el vaixell no es va acostar cap d’aquests peixos!
El primer que ens crida l’atenció són… les cabines telefòniques en forma de peix. El Ricard no pot evitar de fer una trucada a casa seva, i nosaltres, de fer-li la foto.
En fi… tornem a posar-nos seriosos i comencem a fer una mica de feina. Primer de tot visitem el Museo local dedicat als Cangaceiros, un grup de bandits dels anys 30 del segle XX que van lluitar contra els grans propietaris i que van arribar a causar seriosos problemes a les autoritats locals.
El líder dels Cangaceiros era en Virgulino Ferreira da Silva, conegut com ‘Lampiao’
Ell i la seva parella Maria Bonita encara són avui en dia herois populars i a Piranhas s’hi troben moltes referències sobre la seva història. Això ens interessa, ja que forma part del patrimoni d’aquestes comunitats i pot ser un bon referent a l’hora de donar a conèixer part de la seva història.
La població és molt bonica, amb cases de bells colors i molt ben adaptades a la calor local. Aquesta nit dormirem en una casa prestada i tindrem uns veïns inesperats: al sostre hi viu una colònia de ratpenats!
Això vol dir que ens apropem al nostre destí final: la vila de Piranhas
Ens hi quedarem un parell de dies. Piranhas té un bonic patrimoni artístic i arquitectònic i unes artesanies locals interessants. La ciutat es va fundar el 1891 i es va anomenar Port de Piranhas perquè es deia que un pescador havia capturat alguns d’aquests peixos tan ferotges (almenys a les pel·lícules, no?). La part positiva és que durant el viatge i en els moments que ens tocava empènyer el vaixell no es va acostar cap d’aquests peixos!
El primer que ens crida l’atenció són… les cabines telefòniques en forma de peix. El Ricard no pot evitar de fer una trucada a casa seva, i nosaltres, de fer-li la foto.
En fi… tornem a posar-nos seriosos i comencem a fer una mica de feina. Primer de tot visitem el Museo local dedicat als Cangaceiros, un grup de bandits dels anys 30 del segle XX que van lluitar contra els grans propietaris i que van arribar a causar seriosos problemes a les autoritats locals.
El líder dels Cangaceiros era en Virgulino Ferreira da Silva, conegut com ‘Lampiao’
Ell i la seva parella Maria Bonita encara són avui en dia herois populars i a Piranhas s’hi troben moltes referències sobre la seva història. Això ens interessa, ja que forma part del patrimoni d’aquestes comunitats i pot ser un bon referent a l’hora de donar a conèixer part de la seva història.
La població és molt bonica, amb cases de bells colors i molt ben adaptades a la calor local. Aquesta nit dormirem en una casa prestada i tindrem uns veïns inesperats: al sostre hi viu una colònia de ratpenats!
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris