Diari de recerca | Tecnologia i enginyeria

Hola neutrins!La comunitat científica dedicada a la física dels neutrins és gran!

Hi ha experiments al Japó, als Estats Units, a Europa, sota el gel antàrtic o en el fons del mar Mediterrani. La major part d’ells estan dedicats a l’estudi de les oscil·lacions, però hi ha experiments que estudien les interaccions de neutrins amb la matèria, fonts còsmiques de neutrins o la naturalesa dels neutrins i les seves masses.

Això sense comptar projectes futurs que en ocasions inclouen col·laboradors de la major part dels grups d’investigació del món.

Aquesta comunitat científica es relaciona en conferències internacionals, reunions sobre temes concrets. Enguany hi haurà una conferència important a València, NUFACT 08, en la que el grup de neutrins de Barcelona està ajudant a organitzar. Aquesta conferència, dedicada a projectes futurs, principalment, té una escola de formació de joves científics que s’organitzarà a Benasque, al Pirineu Aragonès, en un centre científic que es troba allí i que va ser fundat pel físic Pedro Pascual que va treballar al final de la seva vida a la Universitat de Barcelona.

Una iniciativa que manté unida a la comunitat és la Long-Baseline Neutrino Oscillation Newsletters (una mica com si fossin notícies de les oscil·lacions de neutrins a llargues distàncies). Aquesta inicitiva, creada per Maury Goodman el 1992, consisteix a enviar un comunicat mensual amb les notícies relacionades amb el món dels neutrins.

La setmana passada va arribar el butlletí del mes de Gener amb algunes notícies suculentes. La primera que està directament relacionada amb la física és una sèrie d’estudis portats a terme per Ivanov i col·laboradors sobre la primera observació de l’oscil·lació de neutrins en física atòmica, en experiments realitzats al laboratori alemany GSI a Darmstad. Encara que no sembla que tot el món estigui d’acord amb aquestes observacions. No és anormal aquest tipus de discussions en el món de la física, algunes d’elles tarden anys a determinar qui té finalment la raó. Per exemple, Einstein es va passar la major part de la seva vida intentant demostrar que la mecànica quàntica era incorrecta, cosa que mai va assolir.

Hi ha també notícies sobre la situació financera d’alguns dels experiments futurs i presents a EEUU. Per exemple la situació de l’experiment Nova, que és la versió nord-americana de l’experiment japonès T2K en el qual Barcelona està col·laborant (en poques paraules, el nostre competidor).

Es parla també de noves idees, que no paren de sortir a la llum. Detectors d’aigua, tal com el SuperKamiokande però 6 vegades majors, o detectors de líquid, detectors d’alta precisió per tal de mesurar les propietats dels neutrins,…

Al butlletí (newsletter, en anglès) de Gener hi ha un total de 5 propostes, no totes es duran a terme, però mostra la vitalitat del camp científic dels neutrins. Els missatges acaben sempre amb un llistat sobre la opinió d’en Maury Godman de les publicacions científiques més rellevants del camp dels neutrins en el mes corresponent.

Aquest més, per exemple, una mesura de l’experiment Kamland que estudia les oscil·lacions dels neutrins produïts en reactors nuclears i que està en la mateixa mina de Kamioka, en la qual es troba el SuperKamiokande. Els paràmetres obtinguts per aquesta col·laboració són molt precisos en les diferències de masses dels neutrins.

És interessant navegar al llarg dels missatges des de fa més d’una dècada. Per exemple en els missatges de Juny de 1998 apareix el descobriment de les oscil·lacions de neutrins per l’experiment SuperKamiokande.

També hi trobem l’accident de SuperKamiokande al novembre de 2001. O els resultats de l’experiment SNO a Canadà en el qual s’intervé per primera vegada el flux de neutrins solars i el dèficit a causa de les oscil·lacions de neutrins.

Podem veure-hi el descobriment del neutrí de tipus tau per l’experiment DONUT als EEUU el juliol de l’any 2000, o la primera proposta de l’experiment T2K (abans anomenat JHF) que és el projecte principal del grup de neutrins de l’IFAE.

També hi ha curiositats, com aquest poema publicat en Nature sobre la massa dels neutrins, ressenyes del president Clinton sobre els neutrins, aparicions en els mitjans de comunicació i moltes altres coses.