Diari de recerca | Tecnologia i enginyeria

L’Observatori Astronòmic del Montsec disposa d’una càmera d’alta resolució que enregistra tot el cel amb la finalitat de detectar objectes que passen relativament a prop nostre. Aquest és el cas dels asteroides i dels cometes,  però també dels seus fragments que, en entrar a l’atmosfera a gran velocitat, produeixen els anomenats estels fugaços. Aquest fenomen lluminós es produeix quan una partícula despresa generalment d’un asteroide o cometa es troba a velocitats compreses entre 11 i 72 km/s amb l’atmosfera de la Terra.

L’Observatori del Montsec està programat per identificar automàticament tots els objectes que arriba amb veure la càmera de tot el cel.  Cada nit es produeixen molts meteors. Una nit normal, l’Observatori pot enregistrar una desena de rastres meteòrics, i una vegada al mes se’n detecta un força brillant.

A la cerca d’Objectes Pròxims a la Terra (NEOs) i d’esclats cometaris

La càmera de tot el cel és extraordinàriament sensible i és capaç d’enregistrar estels molt més febles que els que hom pot veure a ull nu. Així doncs, no només enregistra meteors sinó també qualsevol objecte inesperat que aparegui al cel. L’Observatori Astronòmic del Montsec (OadM) pot detectar explosions estel·lars molt llunyanes,  però també cossos del sistema solar desconeguts que al passar a prop de la Terra es facin visibles durant uns dies. Especialment, l’OAdM pot enregistrar aquests que passen tan a prop de la Terra que poden suposar un possible perill per a la humanitat. Aquesta població d’asteroides es coneix amb el nom de NEOs (nascut de l’acrònim anglosaxó de Near Earth Objects). Alguns d’aquests objectes creuen perillosament les òrbites dels planetes terrestres. No coneixem tots, ja que són molt esquius i poden passar desapercebuts a telescopis convencionals dotats de camps molt petits. Aquests objectes procedeixen d’una regió situada entre Mart i Júpiter que s’anomena Cinturó Principal, un romanent de milers d’objectes que es formaren al voltant del Sol fa 4.500 milions d’anys.

Un ull electrònic que mai descansa

L’ull electrònic de l’Observatori del Montsec no descansa cap nit de manera que qualsevol esdeveniment inesperat queda enregistrat i pot ser estudiat amb tot detall a posteriori. Així també es pot detectar l’esclat d’estels que s’esdevé a la Via Làctia,  o fenòmens inusuals de gran interès científic. De fet, amb la càmera de tot el cel es va detectar en primícia des de Catalunya l’explosió que el cometa periòdic Holmes va patir el passat 24 d’octubre de 2007.

Impactes al Sistema Solar

Certament, la Terra encara rep l’impacte d’asteroides i cometes però, tot i que aquest procés va ser molt important durant la formació del nostre planeta, a hores d’ara la freqüència d’impacte és relativament baixa per tal de preocupar-nos. Els diversos programes de seguiment de NEOs han estimat que esdevé un impacte catastròfic amb un asteroide al voltant d’un quilòmetre de diàmetre cada milió d’anys, tot i que l’impacte amb cossos més menuts és força més freqüent. L’atmosfera terrestre, però, resulta un bon escut natural excepte per a cossos que tinguin centenars de metres de diàmetre.

Per tal que un impacte perillós no ens agafi desapercebuts cal vigilar les òrbites dels NEOs que s’aproximen perillosament. A tot el món existeixen programes de vigilància que tenen com a objectiu detectar la majoria d’aquests objectes que posen en perill al nostre planeta. Els astrònoms que han programat l’Observatori del Montsec tenen present les catastròfiques conseqüències que un impacte com el que es va produir l’any 1994 al planeta Júpiter podria tenir sobre la Terra. Aquell any, un cometa anomenat Shoemaker-Levy 9 va ser capturat gravitatòriament per aquest gegant planetari. Una vegada capturat, en una de les seves properes aproximacions al planeta, va desintegrar-se en molts fragments que finalment impactaren amb Júpiter entre el 16 i el 22 de juliol de 1994. Aquest extraordinari esdeveniment ens fa prendre aquest problema amb serietat.

Fins al proper missatge!

L’Equip científic