Diari de recerca

Arriba la nit en què esperem veure desenes o potser centenars d’estels fugaços. A l’hora de fer l’observació, si no sabem com fer-la, potser passarem la nit en blanc, acabant amb mal de coll, refredats i desil·lusionats per no haver vist gaire cosa. Per tant, és clau conèixer què s’ha de fer, què hem d’esperar veure, i si tenim sort gaudirem d’una nit realment màgica.

Com fer una observació visual útil?
Per poder fer una bona observació de la pluja d’estels, haurem de seguir unes quantes recomanacions. La primera i més bàsica és la situació, haurem de trobar un lloc allunyat de la contaminació lumínica de les ciutats: al camp, a la muntanya, lluny de fanals i llums de cotxes. És molt important, ja que un mal emplaçament farà reduir moltíssim els estels que puguem observar, perquè qualsevol altra llum podria enlluernar-nos i restar visibilitat.
Com que les pluges de meteors tenen el seu punt inesperat potser haurem d’allargar les observacions durant varies hores així que és millor anar ben preparats. Portar sobretot roba d’abrigar, una estoreta o una gandula per reclinar-se i poder contemplar bona part del cel i potser una càmera per immortalitzar les boles de foc més lluminoses. Fins i tot podeu provar d’enregistrar el so per si un cas alguna bola de foc pogués sentir-se. Agafeu doncs tot el que us calgui per estar unes hores a la fresca amb el màxim de confort. Buscar sempre una posició còmoda donat que per mirar molta estona cap amunt és  recomanable poder estar estirats o bé asseguts còmodament.
No és necessari l’ús d’instruments per a l’observació, ja que els estels fugaços es poden veure a ull nu. Una pluja d’estels és un fet que tothom pot observar, no calen telescopis ni prismàtics ni cap mena d’estri, tan sols saber a on mirar i quan fer-ho.

El millor moment per l’observació serà just a la posta de sol del dissabte 8 d’octubre de 2011. Els moments de màxima activitat estan predits per les 17:00 i les 20:00 temps universal (dues hores més en hora local), tot així, pot estendre’s fins a altes hores de la nit. Per saber a on cal mirar, ens haurem de fixar una mica en les constel·lacions, ja que és l’única manera de guiar-nos pel cel. Si alguna persona especialitzada us pot guiar molt millor, sinó ara donarem quatre nocions per poder trobar el radiant.

El radiant des d’on provenen els meteoroides, està situat al cap de la constel·lació del Drac. La constel·lació del Drac té la cua situada enmig de les dues Osses (també conegudes com a carro gran i carro petit) i seguint-la anirem a parar al cap, des d’on provindran els meteors. Com que el radiant caurà prop del zenit el millor seria mirar cap a mitjana alçada i a una distància d’uns 40 o 50º.

Si observeu visualment és fonamental determinar les condicions de l’anomenada Magnitud Límit Estel·lar (MALE) del vostre lloc, preferentment a mitja alçada (cap a on observeu). En funció de la MALE veureu més o menys meteors. Per estimar-la podríeu fer servir les àrees estel·lars nº13 o nº15 (respectivament properes a les constel·lacions de Lira o del Drac segons es pot veure a les figures). A aquest enllaç us permetrà estimar la MALE tot introduint el nombre d’estels vistes a cada sector (incloent-hi els estels dels vèrtexs):
Feu un conteig cada 5 o 10 minuts apuntant el nombre de meteors que provinguin del radiant (els Dracònids) i, d’altra banda, els que provinguin d’altres llocs del cel que s’haurien de contar com a Esporàdics. Preneu nota de tots els meteors vistos al llarg de la nit i vosaltres mateixos podeu fer gràfiques que us indiquin el moment en què la Terra ha travessat les regions més denses de l’eixam meteòric.

Com fotografiar els meteors?
Potser us faran falta unes quantes nocions per guiar-vos a l’hora de fer les primeres fotografies. La instrumentació necessària requerida és una càmera amb mode d’exposició manual, cable disparador i un trípode. Pot fer-se servir qualsevol càmera, però si és digital podreu processar les imatges més fàcilment. Això si, ha de permetre exposició prolongada. Com a opcional, qualsevol accessori que us pugui ajudar, disparador a distància, etc…
– Per programar la càmera primer triarem l’opció manual, i buscarem que l’obertura del diafragma de l’objectiu sigui màxima. Recomanem objectius d’entre 35 i 24 mm dotats de diafragmes prou lluminosos (“f”=1.4 a 2.8) que proporcionin camps amplis per incrementar la possibilitat de capturar meteors.
– Ajustarem la ISO de la càmera en una sensibilitat de 800 o superior. És un valor bastant equilibrat pel que fa a sensibilitat i nivell de soroll, encara que podeu provar d’augmentar-lo.
– S’haurà de col·locar l’enfocament de la càmera a l’infinit. Comproveu a les proves que els estels surten puntuals, ben enfocats.
– Programar un temps d’exposició d’entre 30 segons i potser uns 5 minuts, depenent de la qualitat de cel que tingueu. No interessa sobreexposar la fotografies donat que perdrien contrast els meteors més febles que enregistreu. Si arribeu al lloc d’observació amb temps, podreu experimentar fent diverses exposicions de durada diferent fins a trobar el millor joc. Fixeu-vos que científicament és molt útil enregistrar el temps d’inici i final de les exposicions i el temps d’aparició dels meteors per la qual cosa si treballeu en grup serà més fàcil. Enganxar una bona fotografia amb diversos meteors no és gens fàcil, hauran de travessar justament el camp on feu la foto, així que com més fotos pugueu fer millor, d’aquesta manera augmentareu les probabilitats de capturar-ne un. Fixeu-vos que les estacions científiques de videodetecció de la Xarxa SPMN fan servir moltes càmeres per cobrir-ne tot el cel.
La vista triga un cert temps a acostumar-se així que un dels consells que us donem, és que tingueu molta paciència i no us rendiu passada una estona si no veieu res. Potser les primeres hores mostren pocs meteors i, en un moment, l’activitat esclata fins a un nivell espectacular.
Només ens queda desitjar-vos que passeu una bona expedició i animar-vos a participar en el concurs de fotografia de Recerca en Acció. Enviue-nos – recerca !

Jordi Cortés i Josep M. Trigo-Rodríguez, Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC)