Diari de recerca

 
En un instant de segon la seva mirada canvia, d’un bot salta a la coberta i amb agilitat de gasela esquiva cordes, politges, amarres, i tota mena d’estris que es troben a la coberta d’una embarcació.
Ha sentit un canvi en el soroll del motor…
Al cap d’un moment em fa baixar alarmat i ens reunim amb tota la gent al pont de comandament. Ha sonat l’alarma d’incendis, de dins surt un fum espès, la gent adormida surt vestida amb els seus pijames amb cara d’estupefacció…
Durant un moment llarguíssim en Johann, que és un dels 2 homes que treballen a la sala de màquines, ha de baixar a veure d’on ve aquest fum (feia no massa estona m’havia comentat que un incendi seria el pitjor que podria passar en un veler, i a més a més en la posició en què ens trobàvem, sols al bell mig de l’oceà, lluny de tot arreu…).
Sortosament, malgrat l’espectacularitat de la situació, sols es tractava d’una corretja que s’utilitza per refrigerar el motor que s’havia gastat i cremat. Aquest és un exemple de les moltes coses que poden fallar i és que l’interior d’una embarcació és molt complex i cal estar sempre pendent de tot.
Durant el dia és normal sentir potents crits de sota el terra que trepitgem. On sembla que ja no hi pugui caber res més, allà hi ha cables, canonades, passadissos minúsculs on els homes de les màquines s’entaforen com contorsionistes entremig d’un soroll eixordador. Per parlar no poden sinó cridar-se. Admiro com en Johann i en Daniel poden passar-se tanta estona en un lloc que només mirar-lo fa por.
Treballen constantment a les entranyes del Tara arreglant de tot i més
Quan surten d’allà dins sembla que vinguin d’una guerra, amb el seu mono de mecànic brut, regalimant suor i amb marques negres per tota la cara. Malgrat la duresa de la situació, la imatge té una gran força estètica.
De les diverses coses importants de les quals cal estar sempre pendents, unes són les diverses entrades d’aigua de mar que hi ha al vaixell. Si en algun moment es desajusten poden produir-se petites inundacions que cal resoldre ràpidament. D’una banda, entra l’aigua que es dessalinitza per produir aigua potable. Una de les grans entrades d’aigua és a la proa del veler, per tal de produir electricitat amb el generador i per alimentar la bomba d’emergència per si hi ha foc. També hi ha entrades al laboratori on fem les filtracions, a la sala de màquines per refrigerar els 2 motors, i al taller per refrigerar el generador. A més a més, es necessita aigua per climatitzar l’embarcació, pels dos banys, per refrigerar el cable que subjecta tot l’instrumental científic que tirem per la borda per mostrejar, etc.
Quan els pregunto quins són els principals problemes que es poden trobar em contesten rient que “no hi ha problemes, només solucions”. Aquest és l’optimisme que irradien constantment els homes de la sala de màquines. Potser una de les coses més dures del seu treball és que quan hi ha un gran problema s’ha de treballar ràpid i constantment, no poden dormir ni deixar-ho per més endavant, i a vegades hi ha moltes coses que es trenquen o deixen de funcionar al mateix temps. Són els nostres herois!
Ambdós coincideixen que el major problema seria que es calés foc
Per això el dia que va començar a sortir fum de dins del veler l’alarma va ser majúscula. Però malgrat que l’espectacularitat de la situació sols va ser un petit ensurt i la nostra singladura continua vent en popa a tota vela!