Diari de recerca

La primera era decidir quines coses analitzaríem per esbrinar si el tractament funcionava o no. No n’hi ha prou de dir que “la rata té millor aspecte”. Necessitem dades quantificables i que altres grups de recerca puguin repetir i contrastar.

L’experiment havia de durar tres setmanes, però mentrestant hi ha un paràmetre molt senzill que podem mesurar i que ens dóna molta informació: el pes dels animals. Quan les rates es posen malaltes fan el mateix que fem quasi tots, deixen de menjar. Com que fem servir animals relativament joves, que encara estan creixent i guanyant pes cada dia, mesurar si el seu pes corporal segueix la corba de creixement normal o no ens diu com va l’estat general de l’animal. De manera que cada dia havíem de pesar totes les rates de l’experiment.

Al final de l’experiment els animals s’havien de sacrificar per obtenir mostres de pulmons per fer fotografies al microscopi, però també en guardaríem de congelats per determinar coses relacionades amb la fibrosi. Una de les més usades és la presència d’un aminoàcid en concret, l’hidroxiprolina. Els fibroblasts dipositen moltes proteïnes de matriu i entre elles destaca el col·lagen. En les zones de fibrosi hi ha molt col·lagen fent de ciment que manté unides totes les cèl·lules. Però el col·lagen és particularment ric en hidroxiprolina, de manera que mesurar aquest aminoàcid ens dóna idea de com es modifica la quantitat de col·lagen.

Un altre paràmetre que volíem mesurar era el pes dels pulmons. En tornar-se més fibròtics, els pulmons esdevenen més densos i el seu pes augmenta. També pensàvem obtenir RNA del pulmó per veure si s’estan expressant gens relacionats amb la fibrosi: actina, fibrina, diferents tipus de col·làgens, TGFb etc. I finalment, és clar, entre les imatges que pensàvem obtenir al microscopi n’hi havia que anirien tenyides contra el cromosoma Y per veure on havien anat a parar les cèl·lules trasplantades.

Finalment quedava la part administrativa. Calia demanar permisos per fer l’experiment. Avui en dia ja no es pot fer qualsevol cosa amb animals d’experimentació. Hem de demanar un permís al “Comitè ètic d’experimentació animal”. Per poder fer un experiment amb animals cal demostrar que no es pot fer d’una manera que no requereixi sacrificar animals. Cal justificar que es fa servir el mínim nombre d’animals possible. Cal especificar quines mesures d’anestèsia i analgèsia es faran servir per minimitzar el patiment dels animals. Cal deixar clar com es cuidaran els animals i de quina manera se sacrificaran.

I és que si no hi ha més remei es poden fer experiments en animals, però això no vol dir que els animals no s’hagin de tractar intentant fer-los patir el mínim possible i amb tot el respecte que l’ètica exigeix.

Anna Serrano-Mollar i Daniel Closa