Diari de recerca

Avui volem començar el dia amb una pregunta:

Com senyalem una cançó, una llegenda, una dansa o un ritual que forma part d’un paisatge? Anar deixant plaques per tot arreu, explicant que en aquesta alzina fa tres-cents anys s’hi trobava tot el poble per ballar en rotllana, o què en aquella cova al mig de la serra hi ha -segons la llegenda- un drac que guarda un tresor, resulta molt car, invasiu, destrueix el paisatge i, fins i tot, pot acabar amb el romanticisme associat a aquests elements del Patrimoni Cultural immaterial.

La solució, com hem vist al missatge anterior, passa per la utilització dels codis QR. Són petits, gens intrusius, potencien el procés de descobriment i, sobretot, són opcionals. La mateixa persona decideix si se’ls vol mirar o no i, si finalment es connecta, pot decidir quin material vol llegir i quin no.

Així, perquè tingui sentit l’ús de codis QR han d’anar associats a una web, on la persona pugui llegir la informació geogràfica, econòmica, sociològica, antropològica, històrica d’un lloc i, fins i tot, les anècdotes, les llegendes, les tradicions…, que al llarg del temps s’han anat associant al lloc. Aquesta web pot fer-se amb mentalitat experta, com si fos una enciclopèdia, on les dades estan seleccionades per experts, o es pot cercar una Viquipèdia, és a dir un procés col·lectiu de construcció del coneixement on els usuaris puguin posar la seva informació, explicar les relacions personals específiques que ells tenen amb aquell indret concret, recuperar una llegenda que els hi van explicar els seus avis, o fer d’historiador aficionat i explicar quins fets històrics rellevants van tenir lloc en aquell indret.

Nosaltres hem apostat per aquesta segona opció. Som partidaris de la idea de la saviesa de les multituds de James Surowiecki, que afirma que el grup genera més coneixement i intel·ligència que el què els membres més intel·ligents del grup podrien haver generat de forma individual. Per això, volem que la futura “Rosespèdia” del Patrimoni Cultural de Roses no sigui només tasca de documentalistes, sinó que tota la població d’aquella zona hi participi, oferint la seva part de saviesa.

Has vist, doncs, com un projecte en aparença simple tal com senyalitzar el Patrimoni Cultural implica un treball interdisciplinari molt intens, on hi ha espai pel Disseny Gràfic, les Ciències Cognitives, la Informàtica, les Telecomunicacions, la Història, l’Arqueologia, la Sociologia,… I, sobretot, hi ha espai per a què tota la ciutadania pugui contribuir a fer que tot el paisatge, el material i l’immaterial, sigui realment una cosa de tothom! Si volem aprendre a respectar i a fruir del paisatge, la millor eina és que ens hi considerem part. Què pot ser més inclusiu que passar per una vella masia, veure un codi QR i entrar a la web on trobem una descripció de la història d’aquella masia que nosaltres mateixos hem pujat?

Nosaltres us deixem avui, però el projecte de la senyalització de Roses acaba de començar. Aneu-vos passant per veure com va avançant la feina, i no oblideu deixar alguna contribució o comentari a la “Rosespèdia” un cop estigui en funcionament!

Bones vacances i fins a una altra!

L’equip científic TICs i Paisatge