Arts i Humanitats | Diari de recerca

Ara sí, s’apropa el moment. Demà a les 8 del matí, cinc de nosaltres sortim cap a l’Índia. Aquesta vegada anem via Frankfurt, Mumbai i Ahmedabad. Allí ens espera un cotxe que ens portarà directament a Vaharvo Timbo. Al camp hi serà en Marco, que va sortir dimecres passat cap a Baroda per trobar-se amb els nostres col·legues de la M. S. University i preparar el treball de camp.
La ciutat de Baroda
Baroda (actualment coneguda com Vadodara) és la tercera ciutat més gran del Gujarat, amb una població d’1,8 milions d’habitants, una mica més que Barcelona. El nom Vadodara deriva del mot sànskrit Vatodar, que significa “en el mig de la figuera”, mentre que el nom Baroda és fruit de la mala pronunciació dels britànics.
Des de la seva fundació al segle IX, Baroda ha tingut molts governants diferents, però sense cap mena de dubte el més recordat a la ciutat és el Maharaya Sayajirao Gaekwad III (a la fi del segle XIX – començament del segle XX). Ell va modernitzar la ciutat dotant-la, entre d’altres, de la universitat, la xarxa de ferrocarrils i la canalització d’aigua potable.
Com totes les ciutats de l’Índia, Baroda té dues cares. D’una banda, hi ha els monuments turístics i els grans centres comercials, on es poden trobar des d’un cinema de 12 sales fins al Pizza Hut. I de l’altra hi ha la ciutat de veritat, amb el basar, els edificis antics caient a trossos i, també, gent vivint cada dia de la seva vida en mig del carrer.

Preparant el treball de camp
Al basar de Baroda es compra gran part del material que utilitzarem a l’excavació. Després es carrega tot (juntament amb les tendes, els estris de cuina, etc.) en un camió força peculiar que, si tot va bé, estarà esperant-nos quan arribem a Vaharvo Timbo. Allà ens trobarem amb la vessant hindú del projecte: l’Ajith, codirector del projecte i catedràtic d’Arqueologia especialista en la civilització de la Vall de l’Indus; la Charu, especialista en indústria lítica; l’Abha, especialista en restes d’animals (fauna); i en Rajesh, especialista en ceràmica.
Mentrestant nosaltres estem a la IMF com a bojos mirant de tancar temes pendents i preparar tot el material que necessitem. Tot just ahir van arribar dues cintes mètriques de 50 m i el nou GPS. Tampoc no podem oblidar la càmera d’alta precisió, les fitxes de camp… i ah!, els visats! Dimarts en Francesc va tornar del consolat de l’Índia a Madrid i, segons sembla, aquest any no tindrem cap problema!
Ara toca fer maleta i acomiadar-nos del nostre petit país per un temps.

El proper dilluns, 21 de novembre, us expliquem com ha anat el viatge!

Juanjo García-Granero