Recordem la ‘Marxa de la Sal’, un dels episodis de desobediència pacífica més emblemàtics de la història
L’altre dia esmentàvem un petit heroi del Gujarat. Com segurament ja haureu suposat, ens referíem a Mohandas Karamchand Gandhi, un dels personatges més influents del segle XX a nivell mundial. També conegut com a Mahatma (del sànkrit, “gran ànima”) o Bapu (del gujarati, “pare”), Gandhi és la gran icona del moviment d’independència de l’Índia.
Després d’haver estudiat dret a Londres i haver viscut 22 anys a Sudàfrica, Gandhi va tornar a l’Índia el 1915. Allí va desenvolupar una política de desobediència civil pacífica (satyagraha) per lluitar contra les injustícies dels colonitzadors britànics, d’una banda, i de la mateixa societat hindú, de l’altra. En aquest sentit, destaca la seva lluita contra el sistema establert de castes, en particular contra la marginació dels anomenats intocables.
La Marxa de la Sal
Un dels impostos més abusius del poder britànic sobre la població hindú era aquell que taxava la sal, un monopoli de l’administració colonial. El 12 de març de 1930, Gandhi i 79 acompanyants van sortir de Sabarmati Ashram (una població prop de Ahmedabad, al Gujarat central) camí de la població costanera de Dandi, al sud del Gujarat. Després de 24 dies i 390 km de marxa, Gandhi i els seus seguidors (que havien augmentat ostensiblement) van arribar a la vora del mar Aràbic, on van produir sal, trencant així les lleis del monopoli britànic. Aquest moviment de desobediència que havia començat a una petita població del Gujarat, conegut com la Marxa de la Sal o Satyagraha de la Sal, es va estendre per tota l’Índia, resultant en la detenció d’uns 100.000 hindús (entre ells el mateix Gandhi).
La Marxa de la Sal i la detenció massiva d’hindús van cridar l’atenció del món sencer cap al moviment d’independència de l’Índia gràcies al seguiment que els diaris hi van fer. Malgrat això, la independència de l’Índia no va ser una realitat fins al 1947, un any abans que Gandhi fou assassinat per un fonamentalista hindú.
Després d’haver estudiat dret a Londres i haver viscut 22 anys a Sudàfrica, Gandhi va tornar a l’Índia el 1915. Allí va desenvolupar una política de desobediència civil pacífica (satyagraha) per lluitar contra les injustícies dels colonitzadors britànics, d’una banda, i de la mateixa societat hindú, de l’altra. En aquest sentit, destaca la seva lluita contra el sistema establert de castes, en particular contra la marginació dels anomenats intocables.
La Marxa de la Sal
Un dels impostos més abusius del poder britànic sobre la població hindú era aquell que taxava la sal, un monopoli de l’administració colonial. El 12 de març de 1930, Gandhi i 79 acompanyants van sortir de Sabarmati Ashram (una població prop de Ahmedabad, al Gujarat central) camí de la població costanera de Dandi, al sud del Gujarat. Després de 24 dies i 390 km de marxa, Gandhi i els seus seguidors (que havien augmentat ostensiblement) van arribar a la vora del mar Aràbic, on van produir sal, trencant així les lleis del monopoli britànic. Aquest moviment de desobediència que havia començat a una petita població del Gujarat, conegut com la Marxa de la Sal o Satyagraha de la Sal, es va estendre per tota l’Índia, resultant en la detenció d’uns 100.000 hindús (entre ells el mateix Gandhi).
La Marxa de la Sal i la detenció massiva d’hindús van cridar l’atenció del món sencer cap al moviment d’independència de l’Índia gràcies al seguiment que els diaris hi van fer. Malgrat això, la independència de l’Índia no va ser una realitat fins al 1947, un any abans que Gandhi fou assassinat per un fonamentalista hindú.
Alguns pensaments de Gandhi
De les moltes coses interessants que va dir Gandhi durant la seva vida, hi ha un parell de frases que ens han cridat forca l’atenció i volem compartir amb vosaltres. Com observareu, més de 60 anys després de la mort de Gandhi, els seus pensaments es poden aplicar a la situació en la qual ens trobem ara mateix.
“M’oposo a la violència, perquè quan sembla que causa el bé aquest és només temporal, el mal que causa és permanent”.
“El capital no és un mal en si mateix, el mal radica en el mal ús que se’n fa d’ell”.
Fins al proper missatge!
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris