Un innovador projecte de recerca intenta evitar la “pesca” accidental d’aus marines a la Mediterrània
A la Mediterrània viuen un seguit d’ocells marins molt interessants i amenaçats, com ho són les baldrigues. Una d’elles, la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) efectua espectaculars migracions a l’Atlàntic en les quals pot recórrer entre 15.000 i 35.000 quilòmetres entre les seves àrees de cria a l’Hemisferi Nord i d’hivernada a l’hemisferi Sud.
Com es pot veure en aquests mapes, les rutes de les baldrigues cendroses no semblen seguir un camí gaire recte. Per contra, alguns dels seus trajectes migratoris dibuixen una mena de llaç que pot portar aquests ocells a creuar dos cops l’Atlàntic. Per què fan això? Segons un equip de biòlegs de la Universitat de Barcelona, liderat per Jacob Fernández-Solís, es tracta d’una estratègia que permet a les baldrigues viatjar sempre amb el vent a favor Fent això maximitzen l’ús dels vents, i si bé viatgen més distància, s’estalvien esforç.
Baldrigues amenaçades per la pesca accidental
Aquests sorprenents animals poden ser vistos a la Mediterrània, igual que la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i la baldriga balear (Puffinus mauretanicus). Aquesta darrera espècie es troba classificada en perill crític d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). Ara hi ha una iniciativa per intentar disminuir l’efecte negatiu que té la pesca de palangre sobre les baldrigues
El palangre és un art de pesca que consisteix en una llarga corda, d’on pengen milers d’hams, que es llança al mar des del vaixell de pesca. Aquest mètode, considerat respectuós i selectiu pel que fa als peixos, pot ser mortal per a les aus marines, que sovint moren ofegades quan s’enganxen a l’ham per a capturar l’esquer. Aquests incidents, esporàdics i difícils de detectar, afecten les baldrigues i també la gavina corsa (Larus audouinii). Les dades existents fins ara fan pensar que es tracta d’un problema seriós que pot afectar molts animals.
Per conèixer el problema, investigadors del Departament de Biologia Animal i de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio) de la Universitat de Barcelona desenvolupen enguany una campanya intensiva per conèixer l’abast de la problemàtica amb la flota palangrera de Catalunya i el País Valencià. La idea és fer censos d’aus i enregistrar les captures accidentals per conèixer quins són els factors que augmenten la probabilitat de captura. Amb l’experiència dels pescadors, es volen buscar solucions per reduir la mortalitat generada pels palangrers.
Com es pot veure en aquests mapes, les rutes de les baldrigues cendroses no semblen seguir un camí gaire recte. Per contra, alguns dels seus trajectes migratoris dibuixen una mena de llaç que pot portar aquests ocells a creuar dos cops l’Atlàntic. Per què fan això? Segons un equip de biòlegs de la Universitat de Barcelona, liderat per Jacob Fernández-Solís, es tracta d’una estratègia que permet a les baldrigues viatjar sempre amb el vent a favor Fent això maximitzen l’ús dels vents, i si bé viatgen més distància, s’estalvien esforç.
Baldrigues amenaçades per la pesca accidental
Aquests sorprenents animals poden ser vistos a la Mediterrània, igual que la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i la baldriga balear (Puffinus mauretanicus). Aquesta darrera espècie es troba classificada en perill crític d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). Ara hi ha una iniciativa per intentar disminuir l’efecte negatiu que té la pesca de palangre sobre les baldrigues
El palangre és un art de pesca que consisteix en una llarga corda, d’on pengen milers d’hams, que es llança al mar des del vaixell de pesca. Aquest mètode, considerat respectuós i selectiu pel que fa als peixos, pot ser mortal per a les aus marines, que sovint moren ofegades quan s’enganxen a l’ham per a capturar l’esquer. Aquests incidents, esporàdics i difícils de detectar, afecten les baldrigues i també la gavina corsa (Larus audouinii). Les dades existents fins ara fan pensar que es tracta d’un problema seriós que pot afectar molts animals.
Per conèixer el problema, investigadors del Departament de Biologia Animal i de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio) de la Universitat de Barcelona desenvolupen enguany una campanya intensiva per conèixer l’abast de la problemàtica amb la flota palangrera de Catalunya i el País Valencià. La idea és fer censos d’aus i enregistrar les captures accidentals per conèixer quins són els factors que augmenten la probabilitat de captura. Amb l’experiència dels pescadors, es volen buscar solucions per reduir la mortalitat generada pels palangrers.
David Segarra
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris