Diari de recerca

Com millorar els sistemes actuals?

Al nostre país la senyalització està molt influïda per la normativa de carreteres i utilitza, bàsicament, els criteris generals pensats específicament per a vies ràpides de comunicació. Això es concreta en els colors, els tipus, les dimensions, la forma dels senyals,  els suports, la col·locació…, definits als anys seixanta per l’equivalent al Ministeri de Foment actual. Des d’aleshores, s’ha anat produint una progressiva modernització dels criteris utilitzats de forma general, afavorida o motivada, principalment, per l’aplicació de models provinents d’altres països.

Tot i així, segueix existint una clara tendència a aplicar els criteris d’ordenació i orientació del trànsit en sistemes de senyalització que no tenen res a veure amb la dinàmica d’ús de les carreteres i d’altres vies de comunicació. Així, doncs, els carrers, les places, els jardins i, fins i tot, els entorns separats de la influència dels vehicles a motor han quedat organitzats amb relació a dos elements principals protagonistes dels sistemes de senyalització habituals: els noms i les fletxes. Limitar l’essència d’un lloc al seu nom i a la potencialitat d’un trajecte a una fletxa provoca la pèrdua d’una oportunitat per a interpretar-lo de manera enriquidora o participativa.

Aquesta forma d’entendre la senyalètica acostuma a provocar una sèrie de problemes:

1) L’usuari reacciona de forma automàtica, canviant de direcció segons la fletxa, impedint la possibilitat d’enriquir la comunicació.

2) Contaminació visual de l’entorn per una sèrie de senyals i de fletxes que acaben convertint-ho tot en l’equivalent d’una xarxa viària.

3) Confusió de l’usuari que acaba perdent-se.

4) Excés o manca d’informació. No està adaptada a les necessitats de l’usuari.

El nostre sistema de senyalètica.

Vàrem constatar, doncs, que calia organitzar la senyalètica a partir d’una sèrie d’elements clau:

1) Les emocions. Desenvolupar un sistema que interactués amb l’usuari de forma íntima, facilitant-li la seva connexió, no només intel·lectual, sinó també emocional i intuïtiva amb l’entorn.

2) El camí. No construir un sistema discret de punts distribuïts de forma aleatòria en l’espai de Roses, sinó cercar alguna forma de connexió i de coherència entre els diferents elements. La idea de ruta o de camí sorgeix, de forma natural, considerant les característiques excepcionals del territori amb què treballem.

3) Potenciar l’observació no intrusiva, amb un sistema de marcatge discret, que permeti que l’usuari controli a voluntat quina quantitat d’informació vol.

4) Facilitar una transició entre els senyals o que es potenciï el descobriment, a partir de l’observació, establint una mica un joc entre els creadors dels senyals i la ciutadania que passeja per Roses.

Aquests criteris convidaven a una eina tecnològica basada en els mòbils. Després de contrastar experiències i de provar nosaltres mateixos les diferents alternatives, finalment vàrem optar pels codis QR.

Els codis QR són un sistema de codificació molt  comú al Japó i de progressiva implantació a Europa. El seu funcionament és bàsic: si fins ara els codis de barres eren unidimensionals, es pot multiplicar el nombre d’informacions convertint-los en bidimensionals. El funcionament és senzill:  només es necessita un telèfon amb una càmera de fotos i una senzilla aplicació que es pot descarregar de forma gratuïta al mòbil. Quan s’apunta amb la càmera el codi QR, el terminal tradueix immediatament la informació en un missatge que pot tenir fins a un màxim de _000 caràcters, i que permet hiperenllaços de connexió a Internet.

Els avantatges d’aquesta tecnologia són múltiples: per començar és una tecnologia molt econòmica, ja que no necessita una infraestructura i tot el programari vinculat és gratuït, tant el de creació de codis com els de captura. És una tecnologia activa i que motiva la curiositat, en contraposició al Bluetooth, que és passiva. Amb això volem dir que impulsa a l’usuari a buscar nous codis QR i a descobrir!

Per això, el nostre projecte utilitza els codis QR per establir el camp de treball de les actuacions per a senyalitzar el Patrimoni, permetent la consulta i la catalogació en línia d’història, de ciència, de llegat i de vivències, respecte al Patrimoni de Roses. A més, és accessible des de qualsevol lloc del món! I els codis QR ens permetran assenyalar de forma senzilla, econòmica, accessible i respectuosa els elements patrimonials associats als seus codis QR.

El patrimoni immaterial

Tanmateix, no tot el Patrimoni és físic. Sens dubte els menhirs i els dòlmens o les restes arqueològiques greges, romanes o medievals de Roses són Patrimoni. També ho és el Cap de Creus i la seva flora i fauna. Però també ho és material intangible tal com les cançons i els contes populars, les receptes de cuina, i fins i tot, les vivències que podem tenir quan interactuem amb determinats elements paisatgístics o de Patrimoni. D’aquest vessant immaterial del paisatge en parlarem al pròxim missatge.

Fins ben aviat!

L’equip científic TICs i Paisatge