Diari de recerca

Avui comença la nostra descoberta del paisatge. Ens acompanyarà el Grup de Recerca TICs i Paisatge de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Qui som i què femQuants tipus de mirades poden posar-se en un paisatge? Nosaltres pensem que moltes: la mirada ecològica, l’estètica, la filosòfica, la de l’arqueòleg, la del dissenyador gràfic, la del geògraf, la del publicista, la de l’arquitecte, la del gastrònom…

El nostre grup de recerca “Tecnologies de la Informació i la Comunicació i paisatge” o “TICs i paisatge“, per resumir, vol establir noves formes d’analitzar el nostre paisatge des de totes aquestes mirades. L’eix comú que ens permetrà saltar d’unes imatges a les altres seran les noves tecnologies digitals, o TICs. A partir d’aquesta premissa volem entendre la relació entre les persones i el paisatge.

Si volem entendre bé què és el paisatge i quines relacions podem establir amb ell, hem d’oblidar-nos primer de la maniquea separació entre un “espai pur”, verge, no tocat mai per l’ésser humà i un de “contaminat” on hem interactuat.  Per un cantó clarament l’home és responsable de molta de la degradació dels recursos ecològics que sofrim actualment. En els últims cinquanta anys, les accions humanes han canviat els ecosistemes més que en qualsevol altre període de la història. La principal raó d’aquesta pèrdua de diversitat és la destrucció d’espais naturals que oferien un context correcte per al manteniment de la biodiversitat. Però per l’altre, no és menys cert, que a través de mecanismes culturals i econòmics l’ésser humà també ha ajudat a sostenir un espai ecològicament important. També cal observar, com accions de tall econòmic, tal com decidir mantenir un tipus de cultiu en un lloc concret, pot tenir efectes positius en el desenvolupament ecològic local, com per exemple, els camps d’arròs en terrenys d’aiguamolls, ajudant a la nidificació i a l’alimentació de molts ocells, o la Devesa d’Extremadura.

Arribem així al concepte de “Paisatge cultural.” La UNESCO, l’any 1992, va decidir incloure els paisatges culturals, on s’estableixen especials enllaços entre natura i cultura, entre persones i llocs dins del seu llistat de zones protegides. Aquesta connexió està fortament associada també al que anomenem paisatges “sagrats”: aquells que mereixen una protecció especial per tenir una funció clau en la religió i el desenvolupament espiritual d’una cultura.

En general, qualsevol paisatge que ha estat transformat per l’acció de l’ésser humà, pot ser considerat un paisatge cultural, i es poden analitzar les repercussions que l’acció humana hi ha tingut. Com hem dit abans, el paisatge cultural s’ha d’estudiar de forma interdisciplinària, ja que entendre’l implica analitzar una sèrie de dimensions, econòmica, ecològica, social, cultural i espiritual. Alguns autors utilitzen el terme “ecosociologia” per agrupar aquesta munió de disciplines.

Tenim així el cas del paisatge cultural de Garhwal, part del paisatge sagrat del Ganges presenta una interessant varietat en plantes de propietats medicinals. Els seus habitants, gràcies als coneixements que disposen d’aquesta diversitat etnobiològica les han utilitzat per desenvolupar un tipus de medecina natural coneguda per Ayurveda, transformant-se, per tant, en pràctica cultural i saviesa d’un poble. En el procés hem vist com paisatge, biologia i cultura es connecten de forma natural.

Un altre exemple és l’anomenat “turisme cultural” i fins i tot el “turisme sagrat” (una varietat del turisme cultural), on en conjuminen ecologia, economia i cultura. Aquestes visites culturals poden tenir a més d’un impacte negatiu en l’ecologia, problemes culturals, al no respectar les tradicions dels pobladors naturals de la zona. Un bon exemple és la muntanya sagrada d’Uluru (Ayers Rock) a Austràlia. Els occidentals estan normalment obsessionats per escalar-la, però pels aborígens de la zona -els anangu- la muntanya és sagrada i no pot pas escalar-se. La diferència és evidentment, mental. Per als anangu, l’Uluru està culturalitzat, és el teló de fons, el context que dona sentit a una sèrie de llegendes i de textos sagrats. Pels turistes l’Uluru no és més que un accident de l’orografia australiana, sense cap mena de significació. El fet de convertir el paisatge en “cultural” crea tota la diferència.

Això ens planteja a la vegada problemes i oportunitats, on les TICs poden ser molt importants. Pensem en l’interessant que seria crear un herbari digital de tots aquests productes medicinals, amb fotografies de les diferents plantes, explicant les seves propietats. Fins i tot, podríem pensar en un herbari digital 2.0 on són els mateixos habitants d’aquests territoris els que fan les fotografies, escriuen els comentaris i ho pugen a la web. D’aquesta forma no només tindríem la informació sinó que ajudaríem tant a potenciar la comunitat Ayurveda com a donar-li rellevància i visibilitat al nostre “primer” món.

També podem imaginar-nos solucions digitals per Uluru, dissenyant estratègies cap a un turisme ecològic, organitzat des d’una base sostenible de respecte al medi ambient i a les tradicions autòctones. Els anangu defensen, precisament, que els turistes haurien d’entrar a la muntanya Uluru de forma “tjukutjuku” -a poquet a poquet- per a què puguin comprendre i respectar els valors del paisatge anangu. Les noves tecnologies podrien ser molt útils per això.

Com podem emprar les TICs per entendre el paisatge?

A continuació, un petit llistat, sense cap intenció de ser exhaustiu, del tipus de projectes i activitats que volem impulsar des del Centre de Recerca en TICs i paisatge :

1.- Crear wikis i altres eines
es web 2.0 on siguin els propis integrants de la comunitat el que ens expliquin les característiques del seu paisatge, connectant-los amb la història local, les seves vivències, els usos que fan de flora i fauna…

2.- Elaborar models computacionals de com interactuem cognitivament amb el nostre paisatge, com ens el representem, quines propietats en destaquem i quines passen desapercebudes…

3.- Dissenyar campanyes de comunicació digital per tal de donar a conèixer les característiques concretes d’un paisatge, perquè és rellevant i significatiu. O potser es tracta d’un paisatge en perill i cal conscienciar a la població per defensar-lo.

4.- Establir equips interdisciplinaris on artistes, tecnòlegs i científics creïn obres artístiques interactives que permetin jugar i relacionar-se amb el nostre paisatge d’una nova forma.

5.- Aprofitar les possibilitats de les tecnologies digitals per crear noves formes de senyalètica no intrusives que facilitin orientar-se en un espai concret i aprendre de forma interactiva de tot el que ens envolta.

6.- Establir estratègies de planificació digital per tal d’assegurar que es gestiona bé un espai específic, que els efectes humans sobre el paisatge s’estan minimitzant…

7.- Crear arxius en línia de tradicions culturals, artístiques, culinàries…, associades a un paisatge concret.

8.- Projectes de realitat virtual i realitat augmentada per mostrar com era un paisatge antigament, oferir dades de caire biològic, ecològic, social, cultural i artístic, a partir d’aquests sistemes.

En un pròxim missatge us explicarem, amb més detall, un dels projectes on estem treballant actualment: crear una nova senyalètica per al Patrimoni i Paisatge de la ciutat de Roses.

Fins al proper missatge!