Diari de recerca

En dues setmanes hem completat el programa de pesca científica. Les captures són principalment processades per Susanne Schöling i Dietmar Pietschok de la ciutat portuària d’Hamburg i pels col·legues de Düsseldorf. Tots ells treballen junts a l’equip de pescadors. La xarxa ha atrapat diversos grups de peixos de gel a diferents estadis juvenils, bacallà antàrtic i anguiles. Entre les espècies més rares es varen trobar peixos llanterna (latern fish), peixos dents de daga (daggertooths), peixos platejats antàrtics (Antarctic silverfish) i tota una varietat d’animals més per als quals no tenim encara, almenys un nom comú. També hi ha hagut una varietat en la mida de les captures. Fa poc varem reportar la captura més gran del Polarstern a l’Antàrtida, 5 tones de bacallà antàrtic que contrasten amb altres en les quals hi ha hagut molt poc peix. El bacallà antàrtic tendeix a agrupar-se la qual cosa el converteix en una presa fàcil i, per tant, en una espècie amenaçada. Si les pesques comercials es reactivaran en aquesta zona, aquestes grans densitats podrien pescar-se en un instant i les poblacions es sobreexplotarien immediatament.

Els nostres experts en cefalòpodes, Elaina Jorgensen de Seattle (Estats Units) i Iain Barrat de Belfast (Regne Unit) també aprofiten espècimens capturats amb les pesques de ròssec de fons. Ells col·laboren estretament amb un grup de treball de Kiel, Alemanya. En tres ocasions s’han anclat trampes per a peixos i amfípodes com a part del programa nocturn. Aquestes trampes descendeixen carregades amb esquer cap al fons marí on hi romanen d’un a dos dies. Les trampes tenen dues parts, una que és un pes mort que manté la trampa sobre el sòl marí i l’altra, que és la trampa en sí amb un conjunt de flotadors fixats a aquesta. Per tal de recuperar les trampes, s’envia un senyal acústic que desencadena un mecanisme que allibera el mosquetó que uneix la trampa al pes mort. Aleshores, les trampes suren fins a la superfície des d’on les recuperen els membres de la tripulació. Totes les operacions han estat impecables. Per al delit dels dos especialistes belgues, Henri Robert i Cedric d’Udekem d’Acoz, les trampes per a amfípodes i per a isòpodes han retornat amb una abundant captura. Només els biòlegs de peixos s’han quedat curts en les seves captures. En una ocasió el seu esquer va ser meticulosament netejada totalment per una munió de crustacis. Cents d’aquests carronyers encara quedaven sobre les restes quan la trampa va pujar, en canvi, un altre esquer gairebé no el varen tocar.
En general, les nostres investigadores de cetacis centren la seva activitat en l’estimació de l’abundància de balenes Minke i observacions generals i sobre el comportament d’aquests mamífers. A més, s’han observat altres espècies, vuit al moment d’escriure aquest missatge! Això és molt més que un extra col·lateral científic de benvinguda, aquestes observacions amplien el nostre coneixement sobre la vida d’aquests animals i la seva distribució als oceans del planeta.

Quan aquest missatge arribi als nostres països d’origen ja serà un Any Nou. Això em dóna l’oportunitat de desitjar a tothom els que se senten relacionats amb la nostra expedició, i també en nom dels participants, tot el millor per l’any 2007.

Ben cordialment.

Julian Gutt