Com es converteix una col·lecció de gairebé 350 dibuixos en un seguit de dades sobre la percepció social de la ciència?
Al llarg de les properes setmanes analitzarem una àmplia mostra de dibuixos per tal d’esbrinar quina imatge tenen els nens dels científics, tal com us vam anunciar al missatge anterior.
Però, això com es fa? Com es converteix una col·lecció de gairebé 350 dibuixos en un seguit de dades sobre la percepció social de la ciència?
Per tal d’abordar aquesta qüestió hem identificat diversos àmbits d’anàlisi. De cadascun ens plantegem diverses preguntes de recerca, i aleshores definim uns indicadors per intentar extreure informació dels dibuixos.
Els aspectes que ens proposem analitzar són:
1. Imatge personal
Quina és la imatge personal del científic? Predomina la imatge estereotipada extreta de la ficció?
2.-Elements de coneixement científic.
Quines àrees del saber són representades en els dibuixos?
El dibuix, o el mateix personatge, transmet coneixement?
3.- Referències a valors humans i socials i a l’ètica
Els valors humans i socials s’integren en la imatge i són positius?
El científic, és un marginat o està integrat socialment?
Hi ha referències a l’ètica?
El científic/a és un ésser benefactor o perillós?
4.- Acceptació del risc en la seva activitat
Hi ha la percepció que el científic/a estan exposats a activitats de risc?
Per entendre millor el que farem, podem posar un exemple. El primer àmbit d’anàlisi és la imatge personal del científic. La pregunta que ens fem és si predomina la imatge estereotipada i tòpica extreta de les obres de ficció, on es representa l’investigador com a un home gran que acostuma a portar bata blanca i ulleres, i sovint té cabells esbojarrats i aspecte estrafolari. Doncs això és exactament el que analitzarem. Mirarem, dibuix a dibuix, si el científic representat porta bata blanca, si porta ulleres, si és home o dona, etcètera. Així convertim els dibuixos en dades, i en això ens permetrà fer estadístiques i parlar de percentatges.
Cal dir que aquests indicadors fa anys que es fan servir en estudis similars al nostre. Hi ha un test molt conegut al món anglosaxó, titulat Draw a Scientist Test, que es basa en mesurar la presència de 19 variables en els dibuixos (si en voleu més informació us recomanem l’article Draw a Scientist: Middle School and High School Students’ ).
Farem encara una altra cosa: creuarem aquestes dades amb informació dels autors dels dibuixos. Així sabrem, per exemple, si les nenes dibuixen més científiques dones que els nens. O com influeix l’edat dels dibuixants.
Tot plegat una experiència apassionant on esperem que ens acompanyeu.
Però, això com es fa? Com es converteix una col·lecció de gairebé 350 dibuixos en un seguit de dades sobre la percepció social de la ciència?
Per tal d’abordar aquesta qüestió hem identificat diversos àmbits d’anàlisi. De cadascun ens plantegem diverses preguntes de recerca, i aleshores definim uns indicadors per intentar extreure informació dels dibuixos.
Els aspectes que ens proposem analitzar són:
1. Imatge personal
Quina és la imatge personal del científic? Predomina la imatge estereotipada extreta de la ficció?
2.-Elements de coneixement científic.
Quines àrees del saber són representades en els dibuixos?
El dibuix, o el mateix personatge, transmet coneixement?
3.- Referències a valors humans i socials i a l’ètica
Els valors humans i socials s’integren en la imatge i són positius?
El científic, és un marginat o està integrat socialment?
Hi ha referències a l’ètica?
El científic/a és un ésser benefactor o perillós?
4.- Acceptació del risc en la seva activitat
Hi ha la percepció que el científic/a estan exposats a activitats de risc?
Per entendre millor el que farem, podem posar un exemple. El primer àmbit d’anàlisi és la imatge personal del científic. La pregunta que ens fem és si predomina la imatge estereotipada i tòpica extreta de les obres de ficció, on es representa l’investigador com a un home gran que acostuma a portar bata blanca i ulleres, i sovint té cabells esbojarrats i aspecte estrafolari. Doncs això és exactament el que analitzarem. Mirarem, dibuix a dibuix, si el científic representat porta bata blanca, si porta ulleres, si és home o dona, etcètera. Així convertim els dibuixos en dades, i en això ens permetrà fer estadístiques i parlar de percentatges.
Cal dir que aquests indicadors fa anys que es fan servir en estudis similars al nostre. Hi ha un test molt conegut al món anglosaxó, titulat Draw a Scientist Test, que es basa en mesurar la presència de 19 variables en els dibuixos (si en voleu més informació us recomanem l’article Draw a Scientist: Middle School and High School Students’ ).
Farem encara una altra cosa: creuarem aquestes dades amb informació dels autors dels dibuixos. Així sabrem, per exemple, si les nenes dibuixen més científiques dones que els nens. O com influeix l’edat dels dibuixants.
Tot plegat una experiència apassionant on esperem que ens acompanyeu.
Fins al proper missatge!
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris