Diari de recerca

La idea bàsica que solem tenir d’un niu és una mena de tassa feta d’herbetes o branquillons. La major part de les aus el fan seguint aquest principi constructiu. Són nius que tenen diversos avantatges: es poden bastir sobre diversos suports (arbres, edificis, al terra directament, etc.), estan ben airejats, es poden camuflar, permeten entrar-hi i sortir-ne de pressa en cas de necessitat, són relativament fàcils de construir (no cal una anatomia especial per fer-los, si més no), i es poden ubicar a llocs inaccessibles per als depredadors. En general, s’hi pot aplicar la frase feta de tants caps tant barrets, ja que cada espècie el fa d’una mida, amb uns materials i en un emplaçament particulars. Són, tots ells, un magnífic producte d’enginyeria animal.
Aquesta és la norma constructiva per a la majoria d’aus. Les que no la segueixen han ideat altres tipologies de niu, entre les quals destaquen les cavitats als arbres. Les cavitats als arbres sobresurten entre la resta de nius per l’especialització que cal per fer-les i pel paper ecològic que juguen, ja que hi ha tot d’espècies, com el mussol pirinenc (Aegolius funereus), la cabrassa (Strix aluco) i el pica-soques blau (Sitta europaea) que les aprofiten per niar-hi.

Anant pel bosc, segurament ens haurem adonat que hi ha troncs amb forats. Aquestes perforacions a la fusta només les poden practicar un grup molt concret de moixons: els picots. Són els únics amb un bec, un crani, unes vèrtebres i una musculatura del coll aptes per foradar la fusta, i ho fan per cercar-hi aliment (corcs, formigues, tèrmits, etc), per marcar el seu territori i per fer-hi el niu. Tres menes de cavitats que els converteixen en els fusters del bosc!
 
El picot més gran d’Europa

Als boscos pirinencs hi trobem el picot més gran d’Europa, i consegüentment el que fa les cavitats més grans: el picot negre (Dryocopus martius). És un ocell espectacular, d’uns dos pams de llarg, tot negre, amb el bec i els ulls blancs i una taca vermella a la closca. Les femelles la tenen només al clatell, mentre que la dels mascles cobreix tota la part superior del cap. Com la resta de picots, les plomes de la cua són rígides per fer-les servir de reposador quan s’agafa als troncs. Per facilitar aquesta posició i grimpar pels arbres, als peus hi té dos dits dirigits endavant i dos enrere, tots proveïts d’unes poderoses ungles que fan de grampons. Així doncs, a més de bon fuster és un magnífic escalador.
Els seus prop de 44 cm de llarg condicionen els boscos on pot viure. Però què té a veure la mida d’una espècie amb el lloc on viu? Doncs molt. Vegem-ho. El picot negre, cap a final del mes d’abril ja ha enllestit un nou forat. S’hi han dedicat els dos membres de la parella durant tres setmanes, si fa no fa. Han fet una mena d’ull més alt que ample, d’uns 14×9 cm, al tronc escollit, a uns 6 o 7 m del terra. Al costat de la soca hi ha una munió d’estelles de fusta que testimonia l’abast del treball realitzat. La cavitat s’enfonsa per dins del tronc fins a una cassoleta on ara, aquests dies, solen pondre 3 o 4 ous blancs com la neu. Els ponen directament sobre la fusta, sense cap material que amoroseixi el niu, i tant el mascle com la femella s’encarreguen de covar-los. Llargs com són, no els deu ser gaire còmode ajeure’s sobre els ous en una cambra tan estreta. Ja podem entendre, doncs, que hi ha una relació entre la mida d’una espècie i el lloc on viu. Si hi afegim que al cap d’uns 13 o 15 dies naixeran els pollets, la qüestió de la mida guanya importància. És per aquest motiu que el picot negre només pot fer el niu en arbres amb un diàmetre igual o superior als 36 cm a 1,3 m del terra. Si són més prims, senzillament no hi cap. I si són més dobles, doncs millor!
Tot plegat depèn de la gestió forestal que es practiqui als nostres boscos. Si tallem tots els arbres de bona mida… el picot negre no tindrà arbres gruixuts per fer-hi els seus forats. I no només ell es quedarà sense llocs per fer el niu, sinó que aquelles espècies que les aprofitaven també.

Actualment, però, l’abandonament de terres de conreu està afavorint l’augment de la massa forestal del país. Amb aquesta extensió del bosc, l’àrea de distribució del picot negre també augmenta, i ja s’ha trobat en comarques com ara Osona i els Vallès Oriental. Amb tot, és al Pirineu on hi ha el gros de la població catalana de picot negre. Potser per això aquesta au és el logotip del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Jordi Dalmau i Ausàs-AUBÈRRIA SL