Diari de recerca

No és casualitat que aquest festival se celebri a França, ja que va ser allà, a partir de l’Art Nouveau, on es va generar aquesta forma d’expressió i de comunicació. El cartell va tenir la seva època d’esplendor a tot el món durant bona part del segle XX -el nostre país inclòs- però, últimament sembla estar en perill d’extinció. Chaumont funciona així, com a reserva d’aquest esplèndid format que encara té molt a dir. Connecta’t al Festival!

Al llarg d’aquest temps, els carrers de Chaumont s’omplen de grafisme -amb els cartells com a suport principal- a través d’exposicions, tallers, conferències i intervencions urbanes que es realitzen el propi poble. Chaumont respira respecte i passió per la vitalitat del disseny gràfic. A més, aquest Festival també permet veure la multiplicitat de formes d’entendre el grafisme: tot hi té cabuda, des de l’exercici estètic pur fins a la reivindicació política, passant per la comunicació d’activitats diverses i la difusió cultural. Chaumont és, sobretot, un Festival popular, on la societat i el disseny gràfic es fusionen amb total normalitat en un entorn humil però de gran qualitat, a la recerca d’una comprensió mútua.

Concurs Internacional de Cartells

L’exposició del Concurs Internacional de Cartells és realment espectacular. Una selecció de 127 cartells d’entre més de 2.000 exemplars rebuts que passaran a formar part de la col·lecció pròpia del Festival, que actualment ja compte amb uns 23.000 cartells, que no és pas poca cosa.

De fet, l’Ajuntament de Chaumont va construir fa uns anys, un edifici per tal d’acollir aquesta col·lecció: La Casa del Llibre i del Cartell, i enguany, s’està plantejant la construcció d’un altre edifici per a poder seguir ampliant aquesta valuosa col·lecció d’art efímer. És el mateix que succeeix aquí? No ho sembla pas, oi?

Una altra gran diferència entre la cultura del cartell francesa i la nostra és la mida d’aquests cartells. Mentre aquí les dissenyadores ens hem de barallar per tal d’encaixar informacions pròpies d’un tríptic i un sense fi de logotips en un cartell que no faci més de 30 cm d’ample -ja que si no sembla que cap botiga el vulgui exhibir- fa goig contemplar en aquesta exhibició cartells de 100 x 140 cm, la gran majoria. De fet, enguany teníem un representant català a la selecció: el dissenyador Albert Folch, amb un cartell per a una pel·lícula de l’artista Jordi Mitjà, que amb el seu DINA-2 destacava per minúscul.

Potser, una de les característiques que més crida l’atenció d’aquesta convocatòria és la participació internacional. A part de la participació europea és molt enriquidor contemplar cartells xinesos, taiwanesos i Iranis, que destaquen pel poc acostumats que estem a veure el disseny d’aquests països. De fet, l’última aportació al meu llistat de dissenyadors favorits és el cartellista rus Igor Gurovich, que ha aconseguit redescobrir-me el disseny gràfic rus. Mercès a ell, he pogut observar que l’herència estètica d’un país influeixen la mena d’entendre la composició de l’espai gràfic, deixant que el pas del temps permeti lectures més actuals. Així, Gurovich recupera l’estètica del formalisme rus, però al mateix temps li confereix una expressivitat i una irreverència noves.

El mateix es pot comprovar en els dissenys per a cartells de teatre suïssos, hereters, la gran majoria, de l’estètica de l’espai blanc i la forma tipogràfica promoguda per l’estil internacional que va proclamar Joseph Müller Brockmann – personatge central de l’exposició del certamen- però igual que els cartells de Gurovich, són molt més orgànics que els dels seus predecessors.

Apropar el disseny a la ciutadania

De totes maneres, si m’hagués de quedar amb una activitat, de totes les programades, em quedaria amb un taller pensat per a escolars, en els quals – a partir de la documentació sobre la temàtica de l’any passat: el canvi climàtic- els estudiants recollien documentació sobre el tema durant un semestre. Després analitzaven els cartells de l’anterior edició, dedicats al mateix tema, i creaven les seves propostes de collage per tal de crear missatges propis, imprimint-los ells mateixos en el taller de serigrafia de La Casa del Llibre i el Cartell.

L’any vinent se’n celebrarà la vigèsima edició.

L’any vinent, tous a Chaumont!

Rosa Llop