Diari de recerca

Molts de vosaltres ens heu demanat què passarà a mesura que l’Àrtic es vagi escalfant. És clar, això també s’ho han demanat moltes persones directament implicades en el tema. De moment, el Consell Àrtic i el Comitè Científic Internacional sobre l’Àrtic han fet una avaluació de l’impacte del canvi climàtic a l’Àrtic anomenat ACIA (Arctic Climate Impact Assessment) que podeu consultar àmpliament mitjançant aquests enllaços que us oferim. Aquí només podem dir quatre coses.

Els boscos pujaran i es podrà navegar pel Pol

A la zona de la nostra campanya, ACIA preveu que els boscos arribaran més al nord, igual que les plantes i els animals de zones temperades; el que ara és desert polar es convertirà en tundra i la tundra esdevindrà taigà (el bosc de coníferes del nord). La navegació serà possible pel Pas del Nord-oest sense trencaglaços fent el transport de passatgers i mercaderies entre Europa i Àsia molt més barat. Les plataformes continentals plenes de minerals i de petroli seran accessibles i aquests recursos naturals es podran explorar de forma econòmicament viable.  I, finalment, els habitants de la zona s’estalviaran un munt de diners al no haver de fer servir tant la calefacció i podran gaudir de molt més temps a l’aire lliure. Caram!, direu, no és fantàstic tot això?

La fusió del permagel i l’extinció dels animals 

Depèn del punt de vista. Perquè ACIA també preveu que el permagel (el sòl permanentment congelat) es fondrà i això farà que s’enfonsin totes les cases i edificacions humanes que estan fetes amb pilotis sobre aquest permagel. Les carreteres hivernals són de gel i quan es fongui es convertiran en un fangar intransitable. Els animals del sud portaran els seus paràsits i s’incrementaran molt més la presència de mosquits i d’altres insectes indesitjables, alguns portadors d’infeccions ara desconegudes. Els accidents inevitables degut a la navegació pel Pas del Nord-oest generaran una contaminació per ferralla i petroli difícils de controlar. I, a més, s’extingiran foques i óssos polars i, probablement belugues i guineus. Finalment, el tipus de vida dels Inuit i els Inuvialuit haurà de canviar de forma dràstica.

Que podem fer?

Extincions, malalties, contaminació… Si us venen ganes d’actuar davant d’aquest panorama, consulteu la resposta que vam donar fa poc a la següent pregunta, que ens van enviar els alumnes del CEIP Montcau de Gelida: Que podem fer nosaltres perquè no es desglacin els pols? Hi trobareu alguns suggeriments d’utilitat per a passar a l’acció.

Com dèiem fa alguns missatges,  de canvis sempre n’hi ha hagut, els canvis no són ni bons ni dolents, senzillament passen. Afavoreixen a alguns i perjudiquen uns altres. Les nostres responsabilitats són intentar disminuir al mínim els patiments de tots els éssers humans afectats i evitar que cap espècie biològica s’extingeixi per culpa nostra.

Carles Pedrós Alió